Les converses entre Carles Puigdemont i el periodista polític Olivier Mouton s'han publicat en forma de llibre a 'La crisi catalana, una oportunitat per a Europa' (La Campana). A continuació reproduïm deu extractes de la publicació en els que Carles Puigdemont parla sobre alguns moments clau dels últims mesos, els seus somnis, i també del seu futur polític:

"Estic preparat per viure empresonat a Espanya, si cal. Però el meu empresonament complicaria encara més la possibilitat de trobar una solució política"

"Somnio tornar a Girona i gaudir del lloc que més estimo en companyia de la meva dona i les meves filles".

"Aquesta història no s'acabarà posant els líders a la presó o forçant-los a l'exili"

"Algú va adossar una balisa sota la carrosseria dels cotxes que utilitzàvem. De la mateixa manera, podrien posar un explosiu. ¿Cal recordar que Espanya va fer la guerra bruta contra ETA?"

"Europa no es pot reconèixer a ella mateixa sense reconèixer aquesta realitat (la catalana)" ... no pot continuar dient que no passa res, perquè tothom està veient que sí que passa"

"No m'agrada gens la idea dels líders messiànics; la trobo ridícula i, sobretot, antimoderna. Porto dins meu una mena de pulsió anarquista"

"Haig d'arribar a un punt acceptable en què pugui donar la mà a una nova generació de líders. Però quan la solució s'hagi normalitzat, no vull continuar fent política"

"Si l'Estat i el govern espanyol s'haguessin compromès explícitament a respectar les condicions, hauria convocat eleccions i el Parlament no hauria fet la declaració d'independència. Jo estava convençut que la millor manera de ressituar-se era fer uns nous comicis"

"Hi ha qui m'ha acusat de viure a Waterloo en una mansió pagant un lloguer altíssim. Que potser hem de viure en un lloc on no es pugui treballar? Hi ha una gran solidaritat, també econòmica, per part de molts i molts catalans que volen que continuem treballant a l'exili en les condicions més dignes possibles"

"Jo no m'he ficat mai en cap maleter. Em vaig asseure al cotxe i vaig viatjar per França amb tota normalitat, fins arribar a Bèlgica. Tampoc vaig agafar cap avió a Marsella, com es va insinuar. És increïble que la gent s'inventi coses així; això demostra el nivell de degradació de la premsa a Espanya"