Un any després del referèndum unilateral de l´1-O, la Fiscalia treballa en l´acusació contra els líders independentistes que van promoure la consulta, que es preveu que podria estar llesta a mitjan octubre i que podria proposar penes elevades, de fins a 25 anys, per als principals encausats. Sis dels membres del Govern de Carles Puigdemont que va organitzar la votació sense l´aval de l´Estat es troben en presó preventiva; cinc han fugit a l´estranger i tres més s´han apartat de la política. En conjunt, la causa judicial derivada de l´1-O afecta els 14 membres de l´administració Puigdemont, després que el 27 d´octubre passat el Parlament proclamés la independència i el president i els consellers adoptessin estratègies diferents per afrontar les conseqüències. La situació processal dels encausats, a l´espera del judici, que es preveu que tingui lloc a final d´aquest any o a principi de 2019, és un dels principals motius de protesta de l´independentisme, fins al punt que l´actual president de la Generalitat, Quim Torra, ha advertit que «no acceptarà» una sentència condemnatòria.

Lledoners, Figueres i el Catllar

Sis dels consellers que van decidir quedar-se a Catalunya -Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa- es troben en presó preventiva, tots ara en centres penitenciaris de Catalunya: Junqueras, Turull, Romeva, Forn i Rull són a Lledoners (Bages) i Bassa al Puig de les Basses, a Figueres. En canvi, Puigdemont i quatre exconsellers -Clara Ponsatí, Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret- van optar per anar-se´n a l´estranger per evitar quedar en mans de la Justícia espanyola. Malgrat les ordres d´extradició emeses inicialment pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, tots es troben en llibertat. Excepte Ponsatí, que viu a Escòcia, tots resideixen a Bèlgica. D´altra banda, tres dels exconsellers -Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó- es troben en llibertat a Catalunya, a l´espera del procés judicial obert al Suprem.

De la presó a la retirada

Borràs va arribar a passar prop d´un mes en presó preventiva a Alcalá-Meco, a Madrid, al costat de Dolors Bassa, fins que va sortir en llibertat. L´exconsellera de Governació, que va declinar formar part de la llista electoral de JxCat del 21-D, ha abandonat la política. Carles Mundó també va passar unes setmanes a la presó d´Estremera, a Madrid, d´on va sortir just a l´inici de la campanya electoral del desembre de 2017. De fet, Mundó va ser elegit diputat per ERC, però al gener, abans que comencés la legislatura, va renunciar al seu escó i va anunciar que deixava la política. Dimarts passat, Mundó, que exerceix de jurista, va prendre possessió com a nou membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. De la seva banda, Santi Vila, que va dimitir del seu càrrec la vigília de la declaració unilateral d´independència del 27 d´octubre en no aconseguir que Puigdemont convoqués eleccions, viu fora de la política -és directiu d´Aigües de Banyoles- i pendent del Suprem, ja que haurà de fer front, al costat d´altres exconsellers, a les acusacions de desobediència i malversació. Vila es va donar de baixa del PDeCAT al juny, després de mesos de distanciament del partit.

Més enllà del Govern

Més enllà dels 14 membres de l´anterior Govern, hi ha altres dirigents independentistes que també estan pendents de les conseqüències judicials de l´1-O, entre ells la secretària general d´ERC, Marta Rovira, i l´exportaveu parlamentària de la CUP Anna Gabriel, les dues fugides a Suïssa, o els diputats d´ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, també processats. La presidenta del Parlament en l´anterior legislatura, Carme Forcadell, es troba en presó preventiva al centre penitenciari de Mas d´Enric del Catllar (Tarragona), mentre que altres membres de la Mesa -Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet- arrosseguen l´acusació de desobediència. El procés judicial contra la cúpula independentista suma 29 processats al Tribunal Suprem i a l´Audiència Nacional pendents de judici (13 d´ells per rebel·lió). La instrucció de la causa contra el procés ha estat ràpida i inèdita, especialment en el cas del Suprem, un tribunal de cassació que habitualment no practica investigacions. Un any després del referèndum, els investigats esperen conèixer si la Fiscalia els rebaixa l´acusació i tenen la vista posada en el judici al Tribunal Suprem. Quan comenci el judici -que previsiblement acabarà als tribunals europeus-, 18 acusats seuran al banc dels acusats. Durant la instrucció, el jutge Pablo Llarena ha denegat la llibertat provisional dels encausats, ha evitat la investidura de Sànchez i Turull i ha suspès com a diputats Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva. En definitiva, l´1-O ha tingut importants conseqüències polítiques però també ha desembocat en una vessant judicial fins ara mai vista.

Llarena, l´altre protagonista

En aquest procés el jutge instructor Pablo Llarena ha jugat un paper protagonista. El magistrat s´ha convertit en la bèstia negra de l´independentisme i ara està pendent d´un altre procés judicial, a Bèlgica. Allà, tal com reclamava la defensa de Llarena, tres jutges han de valorar la demanda civil interposada per Carles Puigdemont, Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret contra el magistrat espanyol per unes declaracions que va fer a Oviedo l´any passat. Tot fa pensar que la justícia belga es prendrà el seu temps per dirimir aquesta causa, un cas complex i extraordinari. «No estem d´acord sobre el calendari del procediment (...). Primer cal abordar la qüestió de la jurisdicció: saber si els jutges belgues són competents per jutjar els actes de la justícia espanyola», diu l´advocat de Llarena, Hakim Boularbah.