30 de setembre de 2018
30.09.2018
Diari de Girona

Major encausat, policies investigats

30.09.2018 | 00:06
Trapero, a l'abril, sortint de declarar a l'Audiència Nacional.

Desconfiança. La votació de l'1-O va posar en evidència la desconfiança entre els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Els dos últims cossos es van sentir «traïts» per la, deien, «passivitat» de la policia catalana. Celebrada la consulta, la justícia va processar la cúpula dels Mossos i va imputar desenes d'agents.

a divergent gestió de l'ordre judicial d'impedir la votació independentista de l'1 d'octubre del 2017 va acabar per minar la dèbil confiança de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en els Mossos d'Esquadra i va desembocar en el processament per sedició de l'excap de la policia catalana, el major Josep Lluís Trapero, i la imputació de desenes d'agents per la seva passivitat o per les càrregues d'aquell dia.

Tres dies abans de l'1-O, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) prenia les regnes de l'ofensiva de l'Estat contra el referèndum suspès pel Tribunal Constitucional –que fins aleshores havia dirigit la Fiscalia amb un reguitzell d'instruccions per tallar la consulta– i ordenava als Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil que, de forma conjunta, impedissin obrir els col·legis electorals i requisessin material, urnes incloses. La jornada de la insòlita i tensa votació, que segons estimacions de la Generalitat es va saldar amb més d'un miler de ferits en les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, es va fer de dia amb centenars de col·legis plens de votants, convocats per les entitats sobiranistes per impedir l'ordre judicial.

Davant d'aquesta situació, l'actuació dels cossos de policia implicats va resultar ben diferent: els Mossos d'Esquadra van precintar prop de 600 centres de votació que no oposaven resistència –la majoria van tancar voluntàriament davant la presència dels agents–, en interpretar que havien d'actuar amb «proporcionalitat» per evitar desordres públics, segons va comunicar per escrit Trapero a la Fiscalia. De la seva banda, Diego Pérez de los Cobos, alt càrrec de la Secretaria d'Estat de Seguretat que coordinava el dispositiu, va fer anar als col·legis els antiavalots de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional –dies enrere Interior havia enviat a Catalunya 20.000 efectius–; aleshores, multitud de locals que els Mossos no havien precintat estaven ja atestats de ciutadans disposats a protegir les urnes.

En prop d'un centenar de col·legis, els agents de les forces i cossos de seguretat van irrompre amb maces per rebentar les entrades i van carregar amb els escuts per obrir-se pas entre els votants que s'amuntegaven per protegir les urnes, en una jornada que també va donar lloc a la utilització de pilotes de goma, prohibides a Catalunya des del 2014. A les portes de les escoles, van ser moltes les escenes de tensió i violència. L'encreuament de retrets entre mossos i antiavalots de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que se sentien «traïts» perquè la «passivitat» de la policia catalana els havia obligat a actuar quan els col·legis estaven ja massivament ocupats, també va estar a l'ordre d'aquell dia.

La tasca policial durant la jornada de votació confirmava el distanciament entre les cúpules dels diferents cossos, que ja s'havia fet patent des de la primera reunió a cinc bandes del 12 de setembre, entre la Fiscalia, Trapero i els comandaments de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana. Deu dies després, la Fiscalia decidia situar Pérez de los Cobos al capdavant de l'operatiu de l'1-O, a la qual cosa el llavors conseller d'Interior, Joaquim Forn, va reaccionar afirmant que els Mossos no acceptaven la direcció d'un representant de l'Estat espanyol, encara que la policia catalana va seguir assistint a les reunions.

La Junta de Seguretat que l'expresident català Carles Puigdemont va convocar per al 28 de setembre va deixar nova constància de com estaven d'allunyades les posicions de les parts: mentre la Secretaria d'Estat exigia la suspensió de l'1-O, el Govern es negava a aturar el referèndum i advertia que els Mossos prioritzarien la «convivència» el dia «D».

L'1-O, que va deixar escenes de llargues cues d'electors però també de nombrosos manifestants ferits a les portes dels col·legis, va derivar en més de 300 denúncies que han donat peu a processos judicials a Catalunya i en els quals de moment s'hi troben imputats més de 30 antiavalots (24 a Barcelona). Paral·lelament, més de 70 agents dels Mossos són investigats per jutges de tot Catalunya arran de denúncies que els acusen de desobediència a l'autoritat judicial, per la presumpta passivitat a l'hora d'impedir el referèndum.

Pitjor parada ha resultat la que era la cúpula de la policia catalana durant l'1-O: Trapero, l'exdirector del cos Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig estan processats per l'Audiència Nacional pels delictes de sedició i pertinença a banda criminal. La intendent Teresa Laplana també està acusada de sedició. L'Audiència acusa els exdirigents dels Mossos d'Esquadra de passivitat davant la votació independentista i d'haver permès el setge de manifestants a la seu de la conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017, quan la Guàrdia Civil desplegava una operació d'escorcolls i detencions per ordre del jutge que investiga els preparatius del referèndum.

El paper dels Mossos d'Esquadra en l'1-O va enrarir encara més la relació amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, històricament receloses del protagonisme que la policia catalana adquiria en l'àmbit de la seguretat, i amb la judicatura. Un any després, els cossos coincideixen a dir que les coses van recuperant la normalitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook