El govern espanyol ha acordat aquest divendres interposar un recurs d´inconstitucionalitat contra la resolució del Parlament de reprovació del rei Felip VI. Ho ha fet malgrat el dictamen del Consell d´Estat, que conclou que la resolució del Parlament no té naturalesa jurídica, i per tant no pot ser objecte de recurs davant del Tribunal Constitucinal.
Per contra, l´executiu espanyol sosté que es tracta "d´un greu atemptat al principi de lleialtat constitucional" i una "manca de respecte" al monarca que "suposa un nou intent, com altres anteriors, del Parlament d´iniciar un procés unilateral que desemboqui en la proclamació d´una hipotètica república", fet que "vulnera clarament la Constitució". Segons la portaveu del govern, Isabel Celaá, la resolució "no és admissible ni des del punt de vista polític ni jurídic". Es tracta, ha dit, d´un "l´intent d´abolició de la monarquia" i un "atac injustificat a la figura del rei que suposa una extralimitació en les funcions del Parlament".
La portaveu del govern espanyol ha recordat en roda de premsa que el dictamen del consell d´Estat és preceptiu, però no vinculant, i per tant el seu executiu pot dissentir, des del "respecte" de l´opinió d´aquesta institució.
Segons Celaá, el seu govern actua "per responsabilitat institucional" contra resolucions que són "un greu atemptat al principi de lleialtat constitucional", una manifestació que "degrada la política de l´Estat "i "una total manca de respecte al cap d´Estat".
El govern espanyol ha adoptat la decisió després de rebre el dictamen del Consell d´Estat que conclou que no hi ha base legal per a la presentació d´un recurs d´inconstitucionalitat contra la resolució del Parlament.
Segons aquest organisme, malgrat que la reprovació del monarca és un acte de "greu deslleialtat constitucional", el Parlament té potestat per "expressar la seva disconformitat amb l´actuació del cap de l´Estat en relació a uns esdeveniments que van tenir lloc precisament a Catalunya".
Per això considera que "l´eventual resposta que es doni a una declaració política... ha de ser igualment política", i per tant la via del recurs d´inconstitucionalitat i la petició de suspensió cautelar per la via del 161.2 de la Constitució no és "la via idònia" per provar de legitimitat aquesta resolució.
La setmana passada el Consell de Ministres va aprovar sol·licitar "amb caràcter d´urgència" aquest dictamen al Consell d´Estat per poder impugnar la resolució al Tribunal Constitucional aquesta setmana.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar dimecres -durant una compareixença al Congrés que va gravitar també sobre Catalunya- que el seu executiu tenia previst impugnar la resolució "per convenciment" perquè la resolució "qüestiona de manera indirecta l´ordre constitucional d´aquest país" que és "una monarquia parlamentària". "El que no poden fer és atacar la institucions de l´Estat", va dir Sánchez.
La decisió del govern de Pedro Sánchez va en la línia de la que va adoptar l´executiu de Mariano Rajoy el gener del 2018, quan va fer cas omís a un altre dictamen del Consell d´Estat i va recórrer al Tribunal Constitucional la proposició de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. En aquella ocasió, el Consell d´Estat no va avalar el recurs perquè entenia que no hi havia fonaments jurídics suficients per impugnar una candidatura a la presidència de la Generalitat. Aquella decisió va generar un dur debat al sí del Tribunal Constitucional, que va aparcar l´admissió a tràmit del recurs -cosa que va fer posteriorment- i en aquell moment va dictar només que Puigdemont no podria ser investit si no era presencialment al Parlament.
