El ple del Parlament que va votar la declaració d'independència compleix aquest dissabte un any amb gran part dels seus impulsors a punt d'asseure's a la banqueta al TS per ser jutjats per presumpta rebel·lió, desobediència i malversació, si bé l'expresident Carles Puigdemont no serà jutjat en aquest procediment en estar a Bèlgica i retirar-se l'euroordre.
En presó preventiva segueixen l'ex-vicepresident Oriol Junqueras; els exconsellers Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; l'exlíder de l'ANC i actual diputat de JxCat, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart --aquests dos són els que porten més temps: més d'un any--.
En total són 18 els líders sobiranistes que finalment seran jutjats a l'Alt Tribunal per delictes que poden comportar més de 20 anys de presó: serà segurament a mitjans de gener, amb els set magistrats de la Sala penal --el president, Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela, Antonio del Moral, Ana Ferrer i Andrés Palomo--.
El dijous el TS va confirmar el tancament de la instrucció, que va fer el jutge Pablo Llarena, portant així mateix a judici als exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila --processats per desobediència i malversació--, així com l'exlíder de la CUP en el Parlament Mireia Boya i els que van ser membres de la Mesa Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, a els qui el jutge Pablo Llarena va atribuir presumpta desobediència.
Aquell 27 d'octubre, després de la negativa de Puigdemont a convocar eleccions, el Parlament va declarar constituïda la República catalana independent i va acordar iniciar un procés constituent, aprovant una resolució de JxSí i la CUP que fixava "instar el Govern a dictar totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de la Llei de Transitorietat Jurídica i fundacional de la República".
Hores després, el llavors fiscal de l'Estat, José Manuel Maza, va anunciar en roda de premsa dues querelles, i el dilluns següent, quan el Senat ja havia aprovat aplicar l'article 155 de la Constitució i intervenir l'autonomia, es presentaven sengles querelles al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional, posteriorment unificades.
El dimarts 31 d'octubre, quan ja se sabia que Puigdemont havia marxat a Bèlgica amb alguns dels seus consellers, el Suprem i l'Audiència van admetre a tràmit les querelles i van citar als investigats, tot i que Puigdemont mai es va presentar.
En les querelles, la Fiscalia acusava els ex-membres del Govern encapçalats per Puigdemont i de la Mesa del Parlament de presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics pel procés sobiranista que va concloure amb la declaració unilateral d'independència (DUI), però que es remuntaven a novembre de 2015.
Llarena va considerar que els encausats per rebel·lió van impulsar a la ciutadania favorable a la independència al fet que fessin front al dispositiu policial que tenia l'ordre judicial d'impedir la votació de el 1-O.
Argumentava que això "suposa, no ja acceptar el risc d'una violència clarament representable, sinó directament impulsar a una massa ciutadana al fet que desbordi per la força qualsevol intenció de contenció que pugui provenir de l'Estat, tal com finalment va esdevenir el dia de la votació".
Quant a Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, i Meritxell Serret, i les exdiputades Marta Rovira i Anna Gabriel, queden en una peça separada després de ser declarats en rebel·lia, per la qual cosa no s'asseuran en la banqueta, si bé no podran tornar a Espanya fins que la causa prescrigui o, en cas de tornar, poden ser detinguts i jutjats.
