La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat presenten demà els seus escrits de qualificació en les causes que segueixen el Suprem i l'Audiència Nacional pel procés, en els quals revelaran si acusen els principals responsables, entre ells Oriol Junqueras i Josep Lluis Trapero, de rebel·lió o de sedició.
En el Tribunal Suprem, malgrat que les acusacions disposen fins dilluns a les 15.00 hores per presentar les seves qualificacions provisionals, ni la Fiscalia ni l'Advocacia tenen intenció d'esgotar el termini, pel que serà demà, divendres, quan informin dels delictes i penes que sol·liciten per als 18 processats. Vox, que exerceix l'acció popular, esperarà per contra a dilluns.
I a l'Audiència Nacional, que va obrir judici contra la cúpula policial del procés uns dies abans que el Suprem ho fes amb els líders polítics, la Fiscalia va sol·licitar una pròrroga per fer coincidir la presentació dels seus escrits davant sengles tribunals.
La incògnita al Suprem està a saber si ratificaran el delicte de rebel·lió contra els principals implicats, com han mantingut en la instrucció, o, en canvi, rebaixaran el to per acusar per sedició; mentre que a l'Audiència podria succeir el contrari: que la Fiscalia unifiqués criteri amb la seva acusació al Suprem i optés per acusar de rebel·lió a Trapero en comptes de sedició.
En la causa de l'alt tribunal, tot apunta a que la Fiscalia mantindrà la rebel·lió, si bé dividirà l'acusació en tres grans blocs depenent, sobretot, de la responsabilitat que atribueixi el Ministeri Públic a cadascun dels nou processats per aquest delicte, que són tots els qui estan en presó preventiva.
El primer englobaria als sis exconsellers pel seu paper decisori en la preparació del referèndum il·legal i als quals acusarà de rebel·lió en la seva modalitat agreujada, quedant absorbit en aquest delicte el de malversació, pel que també estan processats.
Així, l'exvicepresident Oriol Junqueras suportaria la més gran pena per ser un dels principals càrrecs del Govern -al costat del fugit Carles Puigdemont-, per la qual cosa la Fiscalia podria demanar fins a 25 anys sense arribar al màxim de 30 anys per rebel·lió agreujada.
Mentre que per als exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa la Fiscalia estudia demanar penes que no superarien els 20 anys.
Un esglaó per sota, els exlíders d'ANC i Ómnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, serien acusats sol per rebel·lió, per la qual cosa les penes reclamades serien més baixes, entre 10 i 15 anys, encara que en cas que se'ls considerés caps podrien arribar als 25 anys.
Als altres tres exconsellers -Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila- preveu acusar-los sol de malversació malgrat que el jutge instructor Pablo Llarena també els va processar per desobediència. La pena oscil·laria entre els sis i els vuit anys de presó.
Sí que seran acusats de desobediència els sis membres de la Mesa que van tramitar les denominades "lleis de desconnexió" (encara que hi ha dubtes respecte a Josep Joan Nuet, de Sí que es Pot) i l'expresidenta de la CUP a la cambra catalana, Mireia Boya. Però aquest delicte no comporta presó, sol inhabilitació per exercir càrrec públic.
I si l'acusació de la Fiscalia no desperta dubtes, no succeeix el mateix amb l'Advocacia de l'Estat tenint en compte les declaracions del president del Govern, Pedro Sánchez, i la seva vicepresidenta, Carmen Calvo, de les que s'interpreta que l'Executiu no creu que els fets encaixin en el tipus de rebel·lió, sinó en el de sedició.
Ara bé, l'Advocacia de l'Estat, que representa a Hisenda, es va presentar més tard en la causa per l'assumpte de la malversació sobre el qual ha pivotat tota la seva actuació i les diligències sol·licitades, i no té per què pronunciar-se sobre la rebel·lió o la sedició.
També es coneixerà demà l'escrit d'acusació de la Fiscalia de l'Audiència Nacional contra el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, l'exsecretari general d'Interior de la Generalitat César Puig, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i la intendent Teresa Laplana.
La jutgessa Carmen Lamela els va processar per delictes de pertinença a organització criminal i de sedició per haver consentit la celebració de l'1-O i no haver frenat el setge a la conselleria d'Economia els dies 20 i 21 de setembre del 2017.
No obstant això, segons fonts jurídiques, no es descarta que en el seu escrit d'acusació de demà la Fiscalia acabi qualificant els fets de rebel·lió.
