La Fiscalia acusa els líders del procés sobiranista català d'un delicte de rebel·lió i demana 25 anys de presó per a l'exvicepresident Oriol Junqueras; 17 anys per als Jordis i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; i 16 anys per a cada un dels cinc exconsellers presos.

En el seu escrit de qualificacions provisionals, presentat avui davant el Tribunal Suprem, el Ministeri Públic sol·licita la pena més alta per a Junqueras per considerar-lo el líder de la rebel·lió i afegeix a la petició de presó 25 anys d'inhabilitació absoluta.

Per a l'exlíder d'ANC i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, la Fiscalia demana 17 anys de presó sol per rebel·lió i 17 més d'inhabilitació absoluta, la mateixa pena que sol·licita per a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per considerar-los també "promotors i/o caps principals".

Un esglaó per sota estan els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa, per a qui sol·licita 16 anys per rebel·lió, un menys que els anteriors per no atribuir-los aquest paper de caps de la rebel·lió, al que suma 16 anys d'inhabilitació absoluta.

A aquests cinc exmembres del Govern, al costat de Junqueras, els acusa d'un delicte de rebel·lió que absorbeix la "distracció il·legal de cabals públics", és a dir el delicte de malversació.

Pels altres tres exconsellers -Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila- el Ministeri Públic demana 7 anys de presó, 16 anys d'inhabilitació absoluta i multa de 30.000 euros per un delicte de malversació de cabals públics i un altre delicte continuat de desobediència greu comès per autoritat pública.

Per aquest últim delicte, la Fiscalia també demana al Suprem que els imposi un any i 8 mesos d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic.

Per als cinc membres de la Mesa del Parlament que van tramitar les denominades "lleis de desconnexió" -Lluis Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Joan Nuet- sol·licita 30.000 euros de multa i un any i vuit mesos d'inhabilitació per a càrrec públic per un delicte continuat de desobediència greu, mateixa pena que planteja per a l'expresidenta de la CUP a la cambra catalana Mireia Boya.

En el seu escrit, signat pels quatre fiscals del cas, el Ministeri Públic considera que el procés secessionista català que va derivar en la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) va estar "esquitxat d'actes de força, agressió i violència", una paraula que apareix escrita en 14 ocasions en les 127 pàgines del document.

Els quatre fiscals assenyalen que els principals promotors van ser Junqueras, Forcadell i els Jordis "en unió d'altres processats fugits", en al·lusió a l'expresident Carles Puigdemont.

El pla que tot ells van ordir, diu la Fiscalia, tenia com a principal objectiu "vorejar l'aplicació" tant de la Constitució com de l'Estatut d'Autonomia per arribar a una independència "que van estar a punt d'aconseguir amb els actes delictius que van executar posant així en greu perill l'ordre judicial".

I atorga una "crucial" responsabilitat als Jordis per dur a terme "una mobilització popular com a instrument de pressió per obligar l'Estat a capitular davant del naixement d'una nova República".

11 anys per a Trapero

La Fiscalia sol·licita 11 anys de presó per a l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per un delicte de rebel·lió i demana la mateixa pena per a l'exdirector general dels Mossos Pere Soler i per a l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig.

Fins ara, tots tres estaven processats a l'Audiència Nacional per delictes de sedició i organització criminal però ara el ministeri públic ha unificat criteri amb la resta d'encausats al Tribunal Suprem, on manté la rebel·lió. L'única excepció és la de la intendent Teresa Laplana, a qui el ministeri públic manté l'acusació per sedició i demana 4 anys de presó.