Les 127 pàgines de l'escrit que ha elaborat la Fiscalia per acusar els 18 exdirigents catalans que s'asseuran al banc dels acusats per organitzar el «procés» a Catalunya estan plenes d'adjectius amb els quals argumenta la tesi de la rebel·lió que, segons el seu parer, es va produir el 2017 i que van conduir a la declaració unilateral d'independència. Així, adjectius com «criminal», «violentes», «agressiu», «greus», «il·lícites», «intimidatòria» o «hostil» serveixen als fiscals del cas per relatar els fets que es van produir a Catalunya i que els porten a demanar penes d'entre 7 i 25 anys de presó per als principals acusats.

Per començar, el Ministeri Públic considera que l'estratègia dissenyada per les principals institucions, partits i entitats sobiranistes catalanes amb la finalitat d'aconseguir la independència d'aquesta comunitat autònoma es basava en una «actuació convergent» de tots ells mitjançant una «acció combinada i sincronitzada». Per aconseguir el «resultat criminal pretès», segons els fiscals, els acusats van utilitzar una «força intimidatòria», sent conscients de la «notòria il·legalitat» de la seva actuació i de l'«altíssima probabilitat» que això portés a «incidents violents».

«Il·legalitat» és un substantiu que es repeteix en diverses ocasions en l'escrit d'acusació, sempre acompanyat d'adjectius com a «notòria», «palesa» o «manifesta» per deixar clar que els exdirigents catalans coneixien les conseqüències que podien implicar els seus actes. Per a la Fiscalia, a través de les accions que van anar engegant els acusats «s'estava cristal·litzant de forma oberta i ostensible una insurrecció palesa, manifesta i exterioritzada contra l'ordre jurídic establert».

«Violentes», «violent», «greu» o «agressiu» són altres adjectius que es repeteixen diverses vegades al llarg de l'escrit per definir els incidents que es van produir entre setembre i octubre de 2017.