El Govern ha xifrat en 1.800 milions d'euros l'afectació econòmica de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució en el seu pressupost, i l'impacte directe en 130 milions. El comissionat de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern, Pau Villòria, va explicar l'informe sobre els efectes del 155 durant la roda de premsa al Palau de la Generalitat d'ahir al migdia, posterior al Consell Executiu, acompanyat de la portaveu del Govern, Elsa Artadi.

El document també apunta que els Mossos no van poder accedir als diners dels fons reservats amb els quals es finançava la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat. L'informe recull que l'afectació econòmica del 155 en els pressupostos de la Generalitat, bé per pèrdua, bloqueig o endarreriments supera els 1.800 milions, i que l'impacte econòmic directe per als comptes de l'executiu ha estat de més de 130 milions. Així mateix, el document que va presentar Villòria subratlla que, en l'àmbit de l'ensenyament, el Ministeri d'Educació va aprofitar el 155 per renovar els concerts sense tenir en compte els criteris pactats entre JxCat, ERC i la CUP segons els quals no es renovarien amb escoles i instituts que segreguessin per qüestió de sexe.

No reversibles

Altres exemples d'efectes no reversibles que destaca el document són que els alumnes amb necessitats educatives especials no van poder rebre tot el suport addicional previst per al curs 2017-2018, o que molts ajuts o beques no es podran atorgar. D'altra banda, Villòria també ha apuntat que de les 234 persones destituïdes 90 han tornat al seu càrrec.

A la roda de premsa, Villòria va argumentar que l'aplicació del 155 va ser un «instrument perfectament planificat per suspendre l'autogovern de Catalunya», que no va respectar els «principis de necessitat ni proporcionalitat» -ja que hi havia «altres alternatives»- ni la voluntat de la «mínima ingerència», segons el comissionat.

Així mateix, Villòria va concloure que l'aplicació del 155 va tenir uns efectes «negatius i greus» sobre el desenvolupament del Govern i que, alhora va ser un «fracàs»: «Si el que es pretenia era resoldre el conflicte amb la imposició coactiva, l'objectiu no s'ha assolit. La negociació i el diàleg entre les dues parts en igualtat és la fórmula per a una solució».