16 de novembre de 2018
16.11.2018
Diari de Girona

El Poder Judicial insta a «perseguir» els autors que van pintar el domicili de Llarena

El CGPJ reclama a la Fiscalia, el Ministeri d'Interior i la Generalitat que actuïn contra uns actes que consideren «delictius». El Govern català qualifica les pintades d'«acte aïllat»

16.11.2018 | 01:11
Les pintades a la porta del domicili del jutge Pablo Llarena a Sant Cugat.

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar per unanimitat ahir una declaració institucional en la qual insta la Fiscalia General de l'Estat, el Ministeri de l'Interior i la Conselleria d'Interior «perquè immediatament adoptin totes les mesures per a la persecució de les persones i grups» que van participar durant la nit d'aquest dimarts en l'atac amb pintura groga a la porta del domicili del jutge Pablo Llarena (que va instruir la causa contra el procés independentista a Catalunya) a Sant Cugat del Vallès.

Els set vocals d'aquest òrgan han mostrat el seu «més absolut rebuig» als fets, que qualifiquen de «delictius» i van recordar que en el moment de l'atac contra el domicili del jutge Llarena i de la seva esposa, també magistrada Gena Espinosa, es trobava a l'interior de l'habitatge un dels fills de la parella. Amb aquest fet, segons els vocals de la Permanent del CGPJ, «s'han perpetrat també en contra tots i cadascun dels jutges i magistrats que presten servei a Catalunya», que mostren així mateix el seu «més absolut rebuig» davant de les expressions de suport a aquestes conductes criminals i a qui les estan encoratjant.

Els consellers afegeixen el seu rebuig «ferm» a tota conducta d'intimidació que pretengui dirigir-se en contra els jutges i magistrats que presten servei a Catalunya» i fan pública en la seva comunicació la seva «manifestació de compromís» amb aquest col·lectiu, a qui reconeixen la seva «tasca constant, callada i meritòria que presten dia rere dia en benefici de la comunitat».

Sobre les conseqüències, insten les autoritats competents en matèria de seguretat perquè adoptin les mesures de protecció adequades i efectives de les persones i els béns dels magistrats atacats.

Finalment, reclamen a aquestes autoritats que «de manera planificada adoptin les mesures de protecció adequades dels jutges i magistrats que presten servei a Catalunya».

La Generalitat

Per la seva banda, la consellera de Justícia, Ester Capella, va qualificar les pintades d'Arran a casa del jutge Pablo Llarena «d'acte aïllat» que «no és compartit» per la majoria de catalans. En declaracions a Catalunya Ràdio, Capella va insistir que l'independentisme és un moviment «cívic i pacífic», i que actuacions com aquesta «s'han de considerar un acte aïllat». D'altra banda, la consellera va opinar que el nou president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Manuel Marchena, i el nou president del tribunal que jutjarà el procés, Andrés Martínez Arrieta, són «àrbitres amb la samarreta de l'equip contrari».

També va voler diferenciar aquest tipus d'actuacions de les «agressions feixistes i de l'ultradreta, que ja no són actes aïllats». Capella va opinar que la substitució de Carlos Marchena per Andrés Martínez Arrieta al Suprem com a president del tribunal del procés no suposa un gran canvi, perquè «la línia d'actuació ha estat la mateixa».

«Són els àrbitres que porten la samarreta de l'equip contrari, juguem en un camp que no és el nostre», ha argumentat. Sobre la situació dels presos, durant el judici, va insistir que haurien de quedar en llibertat.

En cas de condemna, va defensar que la compleixin en presons catalanes, tot i que és un extrem, va dir, que no contempla. En preguntar-li sobre la possibilitat d'obrir presons per alliberar els polítics empresonats, Capella ha apuntat que ella «toca molt de peus a terra».

«No vivim en una república i no puc fer el que faria si fos ministra d'una república», va apuntar. Si així fos, va dir, «no hi hauria presos polítics» perquè la legislació seria diferent, tot i que va reconèixer que tampoc podria obrir les presons.

Més visites dels presos

La consellera va negar que els polítics a la presó tinguin privilegis, i ha assegurat que si reben més visites és perquè els càrrecs institucionals tenen dret a entrar a la presó quan vulguin. «Però tenen el mateix règim que totes les persones privades de llibertat», va reblar. Pel que fa al funcionament de la justícia, es va queixar que el Govern inverteix molts milions en infraestructures i personal, però després «no té el control de l'eficiència dels jutjats».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit