El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar investigar l'exsecretari general de Vicepresidència Josep Maria Jové pels delictes de malversació i desobediència, mentre de moment descarta obrir una causa al vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'1-O. En un acte, la sala civil i penal del TSJC designa la magistrada Maria Eugènia Alegret per investigar Jové, al qual de moment atribueix els delictes de malversació, desobediència i revelació de secrets, no el de prevaricació administrativa que també apuntava la Fiscalia. La sala descarta, per contra, investigar Pere Aragonès, d'ERC, després que la mateixa Fiscalia Superior de Catalunya afirmés que no veia prou indicis per imputar-lo per l'organització de l'1-O, en un escrit que va remetre al TSJC.

L'acte de l'alt tribunal estima així, parcialment, l'exposició raonada que li va remetre el titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius de l'1-O, perquè imputés Aragonès i Jové -un dels detinguts per la Guàrdia Civil en l'operació del 27 de setembre passat-, donada la seva condició d'aforats pel seu càrrec de diputats del Parlament. L'alt tribunal català manté en el seu acte que en la seva exposició raonada el jutge instructor no detalla «els concrets actes referits a l'esfera de responsabilitat» d'Aragonès, secretari d'Economia quan es va organitzar l'1-O, que «hauria realitzat o omès per sostenir la realització del referèndum». Això, segons el TSJC, «impedeix acceptar -per ara- la seva investigació, sense perjudici del que pogués decidir-se si en el curs de la instrucció que es duu a terme al jutjat remitent apareguessin elements probatoris» que ho justifiquessin.

La sala recorda, això sí, que el Tribunal Constitucional va notificar a Aragonès la suspensió del referèndum unilateral i li va advertir del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol actuació que suposés eludir o ignorar la suspensió acordada. En el cas de Jové, el TSJC creu que existeixen indicis que el relacionen «amb el full de ruta previst per aconseguir la independència de Catalunya per la via unilateral, contra les sentències i mandats del Tribunal Constitucional i amb l'assistència al referèndum convocat pel Govern».

Entre aquests indicis, la sala apunta a la possible participació de Jové en el «comitè executiu de l'entramat» creat pel Govern «i altres actors», des de 2015, per aconseguir la independència de Catalunya «després de la realització d'un referèndum d'autodeterminació i prescindint de les lleis i dels mandats del Tribunal Constitucional». Per al TSJC, també existeix una «eventual responsabilitat» de Jové en l'organització del referèndum, en què «es van invertir, directament o mitjançant persones interposades, fons públics, o bé es va comprometre la corresponent despesa, per una suma encara per determinar», cosa que considera que podria constituir un delicte de malversació de cabals públics.

També la sala sosté que Jové podria ser autor d'un delicte de revelació de secrets, per la utilització il·lícita del fitxer de dades personals de la població de Catalunya de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) per al referèndum unilateral.

Recusació dels jutges

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va invocar la recent condemna d'Estrasburg a Espanya en el cas Otegi per intentar demostrar que la suposada parcialitat del magistrat Manuel Marchena després de les negociacions polítiques sobre el CGPJ s'estén a tot el tribunal encarregat de jutjar-lo, i demanar la seva recusació.

L'exconseller d'Acció Exterior Raül Romeva va demanar que els presos sobiranistes puguin afrontar el judici de l'1-O en llibertat i que «fer-ho empresonats suposarà una vulneració més de garanties».