L'expresident Artur Mas ha demanat al Tribunal de Comptes que l'eximeixi de tornar gairebé cinc milions d'euros gastats per la Generalitat en la consulta del 9-N del 2014, al·legant que creia que les partides s'ajustaven a la legalitat i que es van comprar ordinadors que encara s'usen a les escoles. Així ho sostenen l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'exconsellera de Presidència Joana Ortega en un recurs d'apel·lació, que han interposat davant el Tribunal de Comptes perquè declari la inexistència de la seva responsabilitat comptable i revoqui la condemna que els obliga a tornar les despeses de l'administració catalana pel 9-N.

Era un procés participatiu

En el recurs, redactat per l'advocat Rafael Entrena, Mas i Ortega al·leguen que el 9-N «no va ser un referèndum», sinó un procés participatiu que es va impulsar després de la prohibició de la consulta popular inicialment prevista i que la majoria de despeses van ser «formalitzades i compromeses o facturades» abans que el Tribunal Constitucional suspengués la votació, el 4 de novembre del 2014.

«En el moment en què els meus representats (Mas i Ortega) van dur a terme els actes generadors de les despeses examinades en el present procediment podien, raonablement, suposar que aquests s'ajustaven a la legalitat, del que es deriva la no concurrència de dol o negligència greu i, per tant, de responsabilitat comptable», sosté l'escrit. Segons el recurs, per més que posteriorment el procés participatiu que va substituir la consulta popular fos declarat contrari a la Constitució per part del Constitucional, «no cap entendre que les despeses eren, en el moment de la seva formalització, total i absolutament alienes a les funcions del govern de la Generalitat».