L'Agència Europa Press, el Diario de Mallorca, del mateix grup editorial que Diari de Girona, així com els periodistes José Francisco Mestre i Blanca Pou han presentat aquest dijous una querella al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears contra el jutge d'Instrucció número 6 de Palma de Mallorca, Miguel Jesús Florit Mullet, que va ser qui va ordenar dimarts passat la confiscació de telèfons mòbils d'aquests professionals, el registre de les seves redaccions i l'aprehensió d'ordinadors i documentació d'Europa Press, en el marc d'una investigació relacionada amb el cas Cursach, amb l'objecte de determinar l'origen d'una informació periodística.
La querella considera que l'acte del jutge Florit constitueix "un atac letal a una de les normes essencials per al desenvolupament de la vida en democràcia" i que s'ha produït una conculcació del secret professional del periodista "absurda i insòlita".
L'acció penal es presenta pels delictes de prevaricació judicial, contra la inviolabilitat del domicili i contra l'exercici del dret al secret professional dels periodistes i es demana que la investigació s'ampliï a "les altres persones que resultin ser partícips dels fets", que han merescut la condemna majoritària de la professió periodística a casa nostra.
A més, els querellants demanen al jutge i a la Policia Judicial "la immediata devolució als seus propietaris dels materials confiscats i la" immediata eliminació de qualsevol dada o còpia que s'hagi extret dels mateixos, que s'hagi fet constar en qualsevol suport material o virtual, en paper o informàtic".
Esbojarrada i insòlita
Respecte al delicte de prevaricació, la querella defensa que la interlocutòria d'entrada i registre i confiscació de material periodístic constitueix «una arbitrària conculcació del dret al secret professional del periodista, absurda i insòlita, que resulta increïble que hagi pogut ser dictada per un integrant de poder judicial, com l'espanyol, que ha d'actuar en tot moment compromès amb el compliment de la Constitució i de la Llei i, molt especialment, amb ple respecte per les garanties essencials que permeten reconèixer un sistema legal com plenament democràtic, entre els quals la llibertat de premsa es troba a primera línia".
Els advocats recorden, 40 anys després de l'entrada en vigor de la Constitució, que el dret al secret professional del periodista, que cobreix les fonts de coneixement dels fets sobre els quals es projecta el seu treball, es troba reconegut per l'article 10.1 d ) de la nostra Carta Magna, "el qual constitueix un pilar essencial del dret fonamental a la informació veraç en un Estat democràtic, dret fonamental que és no només del periodista i dels mitjans de difusió," sinó que s'estableix en interès de la ciutadania".
Aquest dret es consagra a més en l'article 10 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i ve definit, "en el seu estàndard mínim i inexcusable de protecció per l'Estat, per la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans ( TEDH) sobre la matèria ".
Es recorda a més que tot i que el TEDH accepta la possible limitació del secret professional en casos excepcionals en què l'interès públic ho exigeix, la jurisprudència ha rebutjat que pogués existir una ingerència estatal en el dret per descobrir o desemmascarar empleats deslleials.
La querella assenyala que un breu i succint repàs de la jurisprudència europea sobre el dret al secret professional del periodista per subratllar que això "resulta més que suficient per situar la interlocutòria dictada pel magistrat querellat com un atac letal a una de les normes essencials per al desenvolupament de la vida en democràcia"
Auto "grollerament antijurídic"
A més es destaca que la interlocutòria del jutge Florit "és grollerament antijurídica i no té cap justificació", perquè a més es dicta en un procés penal destinat a investigar l'autoria de filtracions de material reservat relatiu a una altra causa penal, el qual, per força es dirigeix ??contra autoritats o funcionaris públics i no contra els periodistes, que no són investigats, com expressament se'ls va advertir als agents.
Així, consideren els querellants que el jutge "ha intentat burlar el secret professional 'jivaritzant' artificiosament el seu contingut mitjançant la seva reducció a un mer dret a refusar el testimoni, absolutament inútil per aconseguir la finalitat de protecció de la norma constitucional" si els dispositius en els quals els periodistes introdueixen el seu material de treball poden ser registrats o confiscats.
