Els Mossos d'Esquadra i la Inspecció de Serveis Penitenciaris investiguen les amenaces de mort i coaccions rebudes pel fins ara director del centre penitenciari Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires (Barcelona), Josep Font, que l'han forçat a dimitir aquest mateix dimecres.
Segons ha informat la Conselleria de Justícia, considera "inadmissibles aquestes pràctiques i convida els autors a fer una reflexió profunda", i assegura que canviarà la direcció però es mantindran les polítiques en aquest centre, en el qual han aparegut pintades amb el missatge 'Font DEP', una creu amb el missatge 'Fora ja' i un ninot amb un missatge semblant.
Josep Font és psicòleg i funcionari dels Serveis Penitenciaris, anteriorment va ser director a la presó Model de Barcelona fins al tancament, i encara no s'ha decidit a quin lloc s'incorporarà.
Justícia assegura que defensarà la reputació de tots els treballadors de Serveis Penitenciaris i no permetrà "que cap mala praxi la pugui malmetre".
Les citades fonts han ressaltat que, de sobte, s'han triplicat les baixes de personal del règim interior a Brians 1.
La Conselleria de Treball iniciarà una mediació a petició de Justícia, "com un gest per reconduir la situació", després d'aquests fets.
Segons Justícia, durant el mandat de Font, que feia 15 mesos que era director, s'han reduït un 30% els internaments al Departament de Règim Tancat i s'han instal·lat càmeres de seguretat.
La ràtio de càmeres per pres en aquest centre se situa en 0,2 per pres, mentre que a Puig de les Basses, a Figueres, (Girona) és d'1,2, assenyalen les citades fonts.
PROTESTA SINDICAL
Els sindicats com el Csif, ha exigit diverses vegades la dimissió de Font i convocat nombroses protestes amb la demanda que deixés el càrrec, i assegurava que faltava al respecte als treballadors i els sotmetia a una "persecució".
El passat mes de maig, tots els sindicats representatius de presons, Csif, CCOO, UGT i Catac es van concentrar davant la presó per demanar la seva destitució per les "contínues irregularitats" de Font, i asseguraven que s'havia produït una vulneració del dret de llibertat sindical.
Al gener, els sindicats li van enviar una carta conjunta en la qual li retreien les seves "formes totalitàries" d'exercir el càrrec i li recordaven el seu deure moral i responsabilitat professional de complir i fer complir les lleis, reglaments i manaments judicials.
