Baudrillard va titular el seu explícit pamflet La guerra del Golf no ha tingut lloc, perquè sostenia que «no tenim ni el gust ni la necessitat d'un drama real, de la guerra real». El pensador majúscul es va especialitzar en l'anul·lació dels esdeveniments consumats, però fins i tot la seva prosa febrosa hagués tingut problemes amb la reconstrucció fastiguejada d'un succés que encara no s'ha produït. Es tracta per descomptat del Consell de Ministres, tot i que abunden els candidats a l'anàlisi abans de la materialització.
Ho sé tot sobre la reunió del gabinet Sánchez a Catalunya de demà, llevat que encara no s'ha produït. El bombardeig d'informacions posteriors amb data prèvia ha estat tan intens, que ja creiem haver vist els cossos colpejats pels antiavalots, les llambordes volant cap als policies, els ministres entrant i sortint precipitats d'un búnquer. Aquesta precisió en la descripció del futur va més enllà d'animar els revoltosos a estar a l'altura de les exigències de l'espectacle, o de la necessitat de revestir d'èpica un dels assumptes més soporífers del món actual, també anomenat Consell de Ministres.
La guerra per informar sobre el futur sí que ha tingut lloc, i s'intensifica tot i que es viuen temps en què mai passa el que estava prescrit, vegeu la caiguda de Rajoy. El Consell de Ministres ja s'ha celebrat, el Govern contribueix amb lleialtat a les premonicions a esmicolar els acords que es prendran sota una pluja d'improperis i cops. Tot i que no passi absolutament res, en el subconscient s'haurà ancorat una atmosfera tèrbola, «al·lucinògena» a l'inigualable argot de Baudrillard. El gabinet no va haver de sortir de Madrid, ha estat un complet fracàs tenyit de violència, l'independentisme no controla els seus cadells. I divendres ja informarem de les coses de dilluns. O més enllà.
