El Consell de Ministres reunit avui a Barcelona ha aprovat una declaració en la qual rebutja i condemna el consell de guerra que el 1940 va condemnar a mort al president de la Generalitat Lluís Companys.

En l'esmentada declaració, l'Executiu proclama a més el seu reconeixement i la restitució de la dignitat de Companys com a president de la Generalitat, com ha apuntat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres la portaveu del Govern, Isabel Celaá.

Celaá ha anunciat d'una altra banda la creació d'una Comissió de Treball per a la rehabilitació de set científics de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals sancionats durant la guerra civil.

Com recorden fonts del Govern, la Llei de Memòria Històrica ja va declarar la il·legitimitat de les condemnes dels tribunals durant la guerra civil i el Congrés va aprovar el mes de setembre passat una iniciativa per la que declarava nul·la la sentència per la qual Companys va ser executat.

Sobre això, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha indicat en la roda de premsa que amb aquesta declaració el Consell de Ministres pren coneixement de l'aprovada pel Parlament.

I quant a la nul·litat del judici que va condemnar a Companys, Batet ha explicat que requereix previsió normativa i legal i ha recordat que en aquests moments està contemplada la proposta en una proposició de llei que ja es tramita al Congrés, pel que pot ser aprovada eventualment.

Lluís Companys va ocupar el càrrec de president de la Generalitat el gener del 1934, després de la mort del president Francesc Macià.

El 1939, es va exiliar a França, encara que els nazis el van detenir a Baule-les-Pins (Bretanya) i el van extradir a l'Espanya franquista.

Després de ser torturat a Madrid, va ser enviat a Barcelona on el van sotmetre a un consell de guerra sumaríssim que el va condemnar a mort per "adhesió a rebel·lió militar". Companys va ser afusellat el 15 d'octubre de 1940, en el fossat de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc.

Sobre la comissió per rehabilitar als membres de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, es tracta de set il·lustres acadèmics que van ser cessats i els van ser retirades les seves medalles per raons polítiques, ideològiques o de creença contràries al règim, menyscabant el seu dret a l'honor i a la pròpia imatge personal, segons explica el Ministeri de Ciència en un comunicat.

El Consell, basant-se en la Llei de la Memòria Històrica i a proposta del ministre de Ciència, Innovació i Universitats i de la ministra de Justícia, ha declarat el caràcter "radicalment injust de les disposicions per les quals es va acordar el cessament". d'aquests científics.

Uns van ser cessats per Ordre Ministerial el 1941, d'altres represaliats al costat de nombrosos catedràtics d'Universitat res més acabar la guerra civil i d'altres es van exiliar.

La Comissió de treball interministerial estarà presidida per la secretària d'Estat d'Universitats i R+D+i, Ángeles Heras, i formada pels subsecretaris dels Ministeris de Ciència, Innovació i Universitats, i Justícia i pel secretari general de Coordinació de Política Científica.

També la componen el secretari general d'Universitats, el director general per a la Memòria Històrica i el president de l'Institut d'Espanya.

Els objectius de la comissió seran investigar les sancions administratives que se'ls van imposar, determinar el seu caràcter injust i reconèixer el dret a l'honor i a la imatge dels científics represaliats.

La Comissió farà pública difusió dels seus informes i conclusions, en virtut dels principis de veritat, justícia, reparació i no repetició, conclou el comunicat.