La portaveu del Govern, Elsa Artadi, va qualificar de «mesures estètiques» i «menors» els anuncis del govern espanyol després del Consell de Ministres d'ahir a la Llotja de Mar. Artadi va subratllar que no entén per què l'executiu de Pedro Sánchez s'ha hagut de reunir a Barcelona. La consellera va dir que l'aeroport del Prat-Barcelona té molts problemes però no sobre el seu nom, i sobre el judici a Lluís Companys va considerar que ja es va fer declaració política en contra del judici el 2009.
En aquest sentit, Artadi va resumir que «no calia» celebrar el Consell de Ministres a Barcelona només per canviar el nom d'un aeroport, repetir la declaració política del 2009 -sobre el judici a Companys- i prometre infraestructures que no s'executen. Malgrat tot, va constatar que les «mesures estètiques no tenen valor real».
La consellera de Justícia, Ester Capella, també va criticar la declaració sobre Companys. Capella va considerar que la mesura «arriba 40 anys tard» i és «únicament un gest». La consellera va reclamar «una llei que anul·li els procediments sumaríssims i que anul·li la sentència del president Companys». A més, va afegir que el govern espanyol hauria de «demanar perdó per l'assassinat del president Companys» de la manera «com va ho van fer l'estat alemany i l'estat francès», va reblar.
Pel que fa a l'Aeroport del Prat-Barcelona, Artadi va criticar que la decisió de canviar-li el nom sigui «unilateral» i sense cap coordinació ni acord entre les institucions, sigui la Generalitat o els Ajuntaments de Barcelona i el Prat: «No és una crítica cap al nom sinó per la manera de fer», va insistir.
D'altra banda, sobre la declaració política i sense implicació jurídica en contra del judici de Companys -assassinat el 1940 pel règim franquista-, Artadi va remarcar que ja es va fer el 2009 i va lamentar que la declaració no servís per anul·lar el judici a l'expresident de la Generalitat.
El govern central
Per la seva banda, la portaveu del Govern, Isabel Celaá, va assegurar que el canvi del nom de l'aeroport del Prat, perquè passi a denominar-se Josep Tarradellas, transmet un missatge de «concòrdia, entesa i diàleg», així com un «reconeixement» a qui va ser el primer president de la Generalitat després de la dictadura. A més, va defensar el canvi perquè «té un nivell d'acord més que raonable».
Sobre el judici al president Lluís Companys, va anunciar que es tractava d'una declaració de «reparació i reconeixement personal a favor del president» com un fet positiu al rebutjar i condemnar el consell de guerra que va decidir la seva execució i proclamar «públicament i solemnement el reconeixement i restitució de la plena dignitat».
