El Tribunal Suprem ha confirmat la seva competència per jutjar el cas del 'procés', si bé ha decidit enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la causa contra cinc exmembres de la Mesa del Parlament i l'exdirigent de la CUP Mireia Boya, acusats únicament per desobediència.

Fonts jurídiques han informat a Efe que la Sala ha estimat la declinatòria de jurisdicció plantejada per aquests sis acusats en un acte en el qual també confirma per unanimitat la seva competència per jutjar els delictes de rebel·lió i malversació.

D'aquesta forma, només 12 líders independentistes, amb l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras al capdavant, s'asseuran a la banqueta de l'alt tribunal.

Es queden fora per tant els exmembres de la Mesa del Parlament Lluis Maria Corominas, Lluis Guinó, Anna Isabel Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i l'exportaveu parlamentària de la CUP, Mireia Boya, que només estaven acusats per desobediència i que seran jutjats en el seu cas pel TSJC.

"La previsible durada de la causa especial que ens ocupa, la continuada presència dels processats durant les prolongades sessions del judici oral i, en fi, l'obligat desplaçament dels qui només respondran al delicte de desobediència, suggereixen a la Sala esqueixar aquesta seqüència fàctica per al seu enjudiciament a Barcelona", sosté el tribunal.

A més de Junqueras, el Suprem enjudiciarà vuit exconsellers (Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquin Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borrás, Carles Mundó i Santiago Vila), l'expresidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell, l'exlíder d'ANC Jordi Sánchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Després d'aquest acte, que no és recurrible, la Sala dóna un termini de deu dies a les defenses perquè presentin els seus escrits. Després ha de decidir si admet les proves sol·licitades per les parts, moment en el qual s'assenyalarà definitivament la data de judici.

Entre els seus arguments per enviar la causa respecte als sis acusats per desobediència, la Sala recorda en aquest moment del procediment compta amb un element del qual mancava l'instructor, Pablo Llarena, i la Sala de Recursos: l'escrit de conclusions provisionals de la Fiscalia.

És precisament el "relat històric" que realitzen les acusacions, segons la Sala, el que ha permès valorar "de forma enriquida la inescindibilitat del fet" i prendre aquesta decisió.

Ara bé, la Sala matisa que amb el seu acte no vol qüestionar la decisió de Llarena -que sí que va processar en una mateixa causa els sis acusats que ara es queden fora d'aquest procediment-.

El tribunal esmenta la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal del 2015, que va deixar pas "a una desconnexió processal" dels fets amb vista a aconseguir un "enjudiciament més àgil i sense dilacions" a tenir en compte "raons d'operativitat lligades a la previsible complexitat i durada del judici".

D'una altra banda, la Sala deixa la porta oberta a la petició d'algunes defenses de comptar en el judici amb un sistema de traducció simultània del català a l'espanyol.

No obstant això, critica aquesta sobrevinguda petició, que "contrasta amb l'absència de qualsevol queixa d'indefensió" durant tot el procés.

Respecte a la vulneració dels drets fonamentals al·legada per les defenses, el tribunal creu que serà a l'inici del judici quan es podrà invocar encara que rebutja que la distància del domicili familiar o la impossibilitat d'utilitzar la seva llengua materna pugui determinar la competència del Suprem per jutjar el cas.

I tanca aquest assumpte en dir: "Cap sistema processal contempla la proximitat domiciliària com a fur determinant de la competència en el procés penal".

També rebutja els dubtes de les defenses sobre la designació del ponent i dels últims membres que es van incorporar al tribunal.

Aquesta qüestió, juntament amb "l'afirmació (de les defenses) d'un escenari d'excepció o d'un dret penal de l'enemic són preses per la Sala com legítims alleujaments defensius" que manquen "del més mínim suport argumental".