30 de desembre de 2018
30.12.2018
Diari de Girona

El Govern abandonarà el FLA al gener amb l'objectiu de «tornar als mercats»

La Generalitat canviarà el Fons de Liquiditat Financera pel Fons de Facilitat Financera (FFF), un altre mecanisme més flexible habilitat per l'Estat per a aquelles comunitats que compleixen amb una sèrie de requisits L'executiu català vol tornar a emetre deute a partir del 2020

29.12.2018 | 22:57
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès.

La Generalitat abandonarà el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) el gener del 2019 per finançar-se a través del Fons de Facilitat Financera (FFF), un altre mecanisme de liquiditat habilitat per l'Estat, «com a pas previ per tornar als mercats».

«És un pas important que ens ensenya el camí que encara queda per recórrer», va assenyalar a Twitter el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès.

La Generalitat va demanar prestats al FLA aquest 2018 més de 9.000 milions d'euros i la seva intenció per al 2019 era demanar entre 8.000 i 8.500 milions. No obstant això, el Govern ha decidit renunciar a aquest mecanisme de liquiditat i recórrer a un altre de similar, encara que una mica més flexible, al qual es poden acollir les comunitats que compleixen amb una sèrie de requisits, com és el Fons de Facilitat Financera.

Fonts del Departament d'Economia van explicar a Efe que la Generalitat demanarà a l'FFF la mateixa quantitat que tenia previst sol·licitar al FLA, és a dir, una mica més de 8.000 milions d'euros, i que per aquest import pagarà el mateix interès.

L'administració catalana podrà adherir-se a l'FFF després de comptar amb el vistiplau del Ministeri d'Hisenda, ja que ha complert amb les exigències per acollir-se a aquest mecanisme, i això li permetrà seguir finançant-se a través de l'Estat, però amb un menor control sobre les seves finances.

La voluntat del Govern és recórrer a l'FFF com a pas previ perquè Catalunya pugui tornar a finançar-se en els mercats.

En una entrevista amb Efe, el secretari general del Departament de Vicepresidència i d'Economia del Govern, Albert Castellanos, ja va avançar que la Generalitat estudiava tornar a emetre deute en els mercats financers a partir de 2020, encara que va supeditar aquest objectiu a que es donessin una sèrie de condicions, com quadrar l'objectiu de dèficit, complir amb la regla de la despesa i «ser capaços de reestructurar el deute de la Generalitat, que suposa el 300% dels seus ingressos ordinaris».

«Dependre menys del FLA i poder sortir als mercats (financers) no és una necessitat tan financera com política, perquè la Generalitat tindria un grau de sobirania econòmica superior», va remarcar Castellanos, que va recordar que tres quarts del deute acumulat per la Generalitat estan actualment en mans del FLA.


Optimisme pels pressupostos

El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Pere Aragonès, es va mostrar convençut que els pressupostos es podran aprovar tard o d'hora.

Després de rebutjar que hi pugui haver eleccions anticipades al Parlament, el vicepresident ha afirmat que no es resigna a una pròrroga tot l'any: «No contemplo en cap cas l'escenari de no tenir els pressupostos», va asseverar, tot i que la Generalitat començarà el 2019 sense uns comptes nous.

En aquest sentit, el conseller d'Economia va defensar que s'està treballant en uns «bons» pressupostos per al país, que corregeixen «molts dels dèficits» que hi havia abans en matèries d'ensenyament, seguretat, salut, emergències o noves inversions i la recuperació de l'espai de 0-3 anys, de manera que «no hi hauria d'haver forces progressistes que no participessin de l'acord». Així, confia que PSC-Units i CatECP acabin donant llum verda als comptes.

Sobre la CUP, Aragonès va queixar-se que els anticapitalistes es neguin a debatre els números autonòmics, tot i que manté la porta oberta per si al final se sumen a la negociació: «La CUP forma part d'aquesta majoria que aprova propostes d'increment de la despesa, i estaria bé que també formés part de la majoria del pressupost».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit