Catalunya ha passat d'acollir l'1% dels refugiats de tot l'Estat a atendre'n el 22% durant els darrers dos anys i mig, després de l'inici de la crisi europea de les migracions, i segons el Govern, la comunitat catalana ha fet «un esforç diferencial» en passar de tenir 28 refugiats a tancar el 2018 amb uns 2.200 beneficiaris d'asil.

El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, va asssenyalar que 2.200 persones són poques en relació amb la necessitat humanitària que hi ha al món, però «en relació amb el que s'ha fet en el conjunt de l'Estat -que va passar de 2.300 a 8.600 durant el mateix període-, Catalunya ha fet un esforç diferencial clar».

Amorós va assegurar que el Govern està plenament compromès amb la causa democràtica i de drets humans que és el refugi, i encara que ha de fer-ho «sense recursos extra», ha considerat assolits els objectius d'acollir més i millor que va plantejar l'exconsellera Dolors Bassa i l'actual titular de Treball, Assumptes Socials i Ciutadania, Chakir el Homrani.

Va explicar que Catalunya defensa el programa d'acolliment de l'Estat, així com les actuacions de diverses entitats, ha creat un programa per a estudiants refugiats del Líban, planteja millores com implicar més municipis amb un programa en el qual participen 20 pobles petits i capitals de comarca i ha treballat en l'accés dels refugiats als serveis públics.

«Crec que Catalunya ha de ser el primer lloc on un nen refugiat sigui escolaritzat. No tenim cap queixa en aquesta qüestió i sabem que ho és a altres comunitats autònomes», i també és on abans s'accedeix a la targeta sanitària. «És l'únic lloc en què el servei d'ocupació accepta com a membres de les polítiques actives d'ocupació persones refugiades», va afegir.