09 de gener de 2019
09.01.2019

Un jutge arxiva les querelles per un presumpte espionatge polític dels Mossos

Descarta que les seves investigacions tinguessin "caràcter polític"

09.01.2019 | 16:30

El titular del Jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona ha arxivat les querelles presentades per un presumpte espionatge polític per part dels Mossos d'Esquadra a diversos sindicalistes, periodistes i advocats en rebutjar que les investigacions es fessin per "motius de caràcter polític", segons una interlocutòria recollida per Europa Press.

Aquest jutjat va aglutinar diferents querelles presentades per l'advocat José María Fuster-Fabra en nom seu i en el nom d'altres afectats, després que es fessin públics alguns informes de la Comissaria d'Informació dels Mossos que s'anaven a cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs (Barcelona), quan van ser interceptats en una operació de la Policia Nacional, segons publica l'edició digital de 'La Vanguardia'.

Després de prendre declaració al comissari cap de la comissaria general d'Informació dels Mossos d'Esquadra, Manel Castellví, durant dues sessions, i analitzar un informe de la Fiscalia, el jutjat ha acordat el sobreseïment lliure, una decisió que ja ha estat recorreguda per l'advocat.

El jutjat considera que sí que es van recaptar diferents informacions i es van fer diverses investigacions sobre aquestes persones i que "totes elles buscaven una finalitat concreta, com la d'obtenir el màxim d'informació essencial de tota la policia sobre l'actuació de les persones que per la seva significació sociopolítica poguessin, en un moment especialment vulnerable, esdevenir autors o participis en incidents amb afectació de l'ordre públic o esdevenir víctimes d'aquests incidents".

"La previsió legal de la investigació i les raons que la justifiquen exclou que es tracti d'una decisió arbitrària. No pot concloure's que les investigacions no estiguessin guiades pel propòsit de salvaguardar l'interès públic, i, per tant, no són una desviació de poder", argumenta el jutjat.

El jutjat precisa que, com en tota actuació policial, unes han donat lloc a diferents diligències judicials o hi estan relacionades, i d'altres no han conclòs en dades rellevants per a cap continuació, però "no consta ni s'ha al·legat en cap denúncia o querella, ni ha estat objecte de preguntes al comissari cap, la possibilitat que les dades obtingudes en les actuacions han estat utilitzades per a alguna finalitat política".

Informació legal

El magistrat destaca en la seva decisió que tota la informació recaptada pels Mossos "s'ha obtingut amb mitjans legals": no existeix cap intromissió en cap fitxer secret, no s'han intervingut telèfons, no s'ha interceptat cap correspondència ni s'ha entrat a cap domicili.

Així mateix, afegeix que cap de les dades que consten en la documentació i que es refereixen als querellants i denunciants, "afecta la vida íntima; es tracta de dades que guarden relació amb la vida privada o amb la mateixa vida pública, fàcilment obtenibles en l'anomenada informació oberta".

Querelles

L'advocat José María Fuster-Fabra es va querellar contra els Mossos per un presumpte espionatge i també ho va fer en nom de l'exlíder de SCC José Ramón Bosch; el secretari general del sindicat de la policia catalana SPC, David José, i el seu fill menor de 15 anys; una altra de la seva exdona, i una altra de la Plataforma Barcelona amb la Selecció, entre d'altres.

Les querelles es dirigien contra els funcionaris dels Mossos que puguin ser identificats com a culpables dels seguiments i pels delictes de prevaricació, malversació i revelació de secrets.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook