La Fiscalia ha demanat a l'Audiència de Barcelona que ordeni la reobertura de la causa sobre el suposat espionatge per part dels Mossos d'Esquadra, que un jutge ha arxivat en concloure que la policia no va actuar amb motivacions polítiques en els seus seguiments a dirigents constitucionalistes.

Segons han informat a Efe fonts judicials, el ministeri públic ha recorregut directament davant l'Audiència de Barcelona el sobreseïment del cas acordat pel titular del jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona, que no va apreciar que els Mossos incorreguessin en espionatge polític.

La causa, que una vintena de presumptes afectats per aquest espionatge també ha demanat que es reobri, es va activar arran de la documentació que es va intervenir als Mossos d'Esquadra el 26 d'octubre del 2017, quan l'anaven a incinerar la vigília que el Parlament aprovés la declaració unilateral d'independència.

El jutge va arxivar la causa en considerar que els Mossos d'Esquadra no van incórrer en "desviació de poder" i van buscar informació "essencial en tota policia", per això va rebutjar que cometessin espionatge polític.

Segons el magistrat, no consta que les dades obtingudes pels Mossos hagin estat usades "per a cap fi polític", ja que el seu objectiu no era d'espionatge, sinó obtenir "el màxim d'informació, essencial en tota policia" sobre l'actuació de persones que per la seva "significació sociopolítica" poguessin "en un moment especialment vulnerable" convertir-se en autors o víctimes d'incidents d'ordre públic, en ple procés independentista.

Per contra, un grup d'afectats pel suposat espionatge ha demanat, en aquest cas al jutge i no a l'Audiència, que reobri la causa en considerar que la policia catalana es "va extralimitar" en les seves funcions per "fins polítics" i que no investigar-ho donaria "carta blanca" a repetir els seguiments als constitucionalistes.

Representats per l'advocat José María Fuster-Fabra, els afectats, entre ells l'exlíder de Societat Civil Catalana José Ramon Bosch i el periodista Albert Castillón, consideren que es va produir una "violació" dels seus drets, afectant la seva vida privada, llibertat i intimitat "sense que hi hagi cap fi legítim que justifiqui l'esmentada intromissió".

Segons el recurs dels afectats, si es manté l'arxiu acordat pel jutge, això suposaria "donar carta blanca, carta de naturalesa, a què en el futur poguessin realitzar-se situacions similars sobre tota mena de persones, especialment a Catalunya sobre tots aquells que des de diferents àmbits, el polític, el jurídic i el periodístic, defensen l'ordre constitucional".