Una sentència del Contenciós Administratiu de Barcelona dóna suport la decisió d'un ajuntament de la comarca del Maresme que es va negar a matricular a la guarderia municipal un nen que no estava vacunat.
La Sala 16 Contenciosa Administrativa de la província de Barcelona va emetre el passat 8 de gener una sentència en la qual conclou que els pares del menor, en no vacunar, "pretenen que els nens matriculats en la guarderia assumeixin el risc d'una decisió unilateral i no fonamentada en l'evidència consensuada per la comunitat científica nacional i internacional".
El bufet d'advocats Coll i Silveira, que es van encarregar de la defensa dels interessos de l'ajuntament, ha informat aquest dilluns que els fets van ocórrer en una petita localitat de la comarca del Maresme que no es revela "per preservar la identitat i l'anonimat del menor".
La sentència sorgeix després d'una denúncia interposada el passat 31 de maig per la família del menor contra l'ajuntament de la localitat del Maresme en negar la matrícula al seu fill en la guarderia municipal perquè no estava vacunat, han explicat les mateixes fonts.
En la demanda, els pares van apel·lar al dret de llibertat ideològica argumentant que havia de ser respectat mitjançant la neutralitat de les decisions de l'Administració en matèria de religions, credos i creences, i entenent que "l'opinió de la majoria no sempre havia de prevaler", segons l'advocat Dídac Coll, que va defensar els interessos de l'ajuntament.
Al respecte, la magistrada titular dels Jutjats Contenciós Administratiu, Laura Mestres Estruch, sentencia que "no existeix indici de vulneració de llibertat ideològica" atès que a la família "no se li ha obligat en cap moment a vacunar al seu fill, el que sí que és obligatori amb règim sancionador propi en països del nostre entorn democràtic".
La sentència és contundent davant algunes persones que s'oposen a la vacunació: "una opció minoritària pretén sobreposar-se al dret a la salut de la resta de nens i les seves famílies".
Afegeix la magistrada que aquestes persones "al seu torn aprofiten els efectes de la protecció grupal que es fonamenta en que el 95% de la població està immunitzada gràcies al compliment del calendari vacunal".
En el text, la magistrada també defensa que els pares demandants "obliden els drets dels altres, ja que entenen que el seu dret a assistir a una guarderia és superior al dret a la salut de la resta de nens".
També la magistrada critica que els pares que decideixen no vacunar ho fan "unilateralment i que les seves conseqüències i riscos són assimilats per la resta de la població" atès que "sotmet a la resta dels nens a un risc que, de materialitzar-se, pot comportar catastròfiques conseqüències com la pèrdua de la vida".
Precisament, aquest argument va ser un dels aportats per l'advocat Dídac Coll Sierra en defensa dels interessos de l'ajuntament, i va prendre com a base científica les tesis defensades pel cap de pediatria de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Carlos Rodrigo Gonzalo de Llíria.
El pediatre va explicar que la guarderia "és un lloc de risc on es poden contraure determinades infeccions pròpies de la condició dels nens, que són molt petits i estan en procés de vacunació, pel que són més vulnerables", segons l'advocat.
En la sentència s'explica com, en el transcurs del judici, els pares demandants van explicar que "els perjudicis de vacunar al menor superen els beneficis de fer-ho "i van presentar diversos documents sobre els efectes secundaris i adversos de les vacunes".
Gonzalo va refutar aquests arguments i va explicar que "cap institució pública, govern, administració pública, ni comitè o societat científica o de l'àmbit de la salut de reconegut prestigi nacional ni internacional dóna suport la tesi dels antivacunes, sinó tot al contrari", segons recull la sentència.
Per la seva banda, la família va defensar que la normativa del centre sol·licitava la presentació de la cartilla vacunal, sense precisar que havia d'estar al dia.
Al respecte, la sentència recull que el carnet de vacunacions presentat "estava en blanc", la qual cosa "suposa una reducció a l'absurd del sentit de la norma, del seu esperit i lògica" i "no certifica res".
Encara que "existeix certa jurisprudència en la qual es defensa la necessitat de la vacunació", la novetat en aquesta sentència és que "ho fa amb paràmetres més amplis que es poden aplicar a tota la població", mentre que les anteriors "es limitaven a casos molt concrets", ha argumentat l'advocat.
La sentència recorda, a més, la mort al juny del 2015 a Olot (Garrotxa) d'un menor de sis anys encomanat per diftèria al qual els seus pares havien decidit no vacunar.
