Carles Puigdemont ha recorregut davant del Tribunal Constitucional (TC) l'acord de Junts per Catalunya i ERC a la Mesa del Parlament de 9 d'octubre del 2018 pel qual se li va retirar la delegació de vot, segons va avançar Eldiario.es. L'expresident de la Generalitat qüestiona la resolució de la Mesa perquè, segons el seu parer, va vulnerar el seu dret fonamental de participació política, recollit a la Constitució. A l'escrit que va presentar al TC, Puigdemont recorda que abans que la Mesa li retirés la possibilitat de delegar el vot, l'hi havia concedit en diverses ocasions, algunes d'elles recorregudes davant del TC -i pendents de resolució- i altres que no van ser qüestionades per cap dels actors en joc.

A més, recorda que el 2 d'octubre el ple va votar per majoria absoluta no suspendre'l com a diputat. Puigdemont destaca que aquesta resolució tampoc va ser impugnada davant del TC, i que, per això, el 4 d'octubre ell va ratificar la voluntat de delegar el vot, en aquest cas en la persona del diputat Albert Batet, diputat que havia triat mesos abans. El 9 d'octubre, en canvi, la Mesa va acordar «de manera arbitrària» deixar sense efecte aquesta delegació de vot i va convidar els diputats afectats per aquesta decisió a designar un diputat per a l'exercici dels seus drets parlamentaris. És a dir, es canviava la delegació del vot per aquesta designació, un exercici semàntic que en aquell moment va ser objecte de polèmica.

Segons el parer de Puigdemont, aquest acord «viola» el dret fonamental de la participació política, i és per això que l'ha recorregut davant del TC. El portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, Eduard Pujol, va explicar que la decisió de l'expresident de recórrer aquest acord de la Mesa del Parlament respon a una qüestió tècnica necessària per a la seva defensa, fet pel qual va treure ferro al fet que la lectura suposi un enfrontament entre l'expresident, el seu mateix grup parlamentari i ERC.

Paral·lelament, Puigdemont va intensificar la pressió als grups sobiranistes per fer possible la seva investidura a distància. Després que divendres passat el Parlament activés la ponència per a la reforma del seu reglament, que JxCat vol que serveixi per possibilitar una investidura a distància, Puigdemont va donar a entendre que el seu retorn a la presidència de la Generalitat és una qüestió de «voluntat política». «Si el Parlament de Catalunya, que tindrà la possibilitat eventualment d'investir-me, ho fa, jo seré president de la Generalitat amb caràcter general. El problema no és aquest, sinó si hi ha o no la voluntat de fer-ho. Estic convençut que sí», va dir Puigdemont en una roda de premsa des de Brussel·les, al costat del president Quim Torra.

Per altra banda, va voler fer referència també als pressupostos i va explicar que «encara hi ha temps» per arribar a un acord amb el Govern de Pedro Sánchez perquè els partits independentistes donin el seu suport a la tramitació d'aquests. Va remarcar, però, que «si hi ha voluntat perquè ajudem a tramitar els pressupostos, s'ha de notar». Va assegurar que vol «avançar», però va avisar que això està condicionat al fet que s'accepti la proposta de crear «una comissió bilateral amb intermediari independent sobre el dret a l'autodeterminació».