El Tribunal Suprem adverteix en la sentència -avançada a mitjans de desembre de l'any passat- en la qual condemna l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, a un any i un mes d'inhabilitació per desobeir el Tribunal Constitucional amb l'organització de la consulta del 9 de novembre del 2014, que «no existeix el dret a votar» en una consulta convocada al marge de la legalitat. En la resolució que es va fer pública ahir, a les portes del judici que aviat celebrarà l'alt tribunal contra els líders independentistes, acusats de delictes de rebel·lió, sedició, malversació o desobediència, i que detalla els fonaments de la sentència del 9-N contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, la Sala Penal expressa que «no existeix un dret a participar en un procés de votació la il·legalitat del qual ve proclamada per qui és intèrpret i garant dels drets fonamentals». En aquest sentit, malgrat que la resolució únicament es pronuncia sobre el 9-N, els seus arguments s'estenen al referèndum de l'1-O, un dels assumptes clau en el judici del procés que començarà al Suprem de manera imminent, i del qual formen part dos magistrats -Luciano Varela i Antonio del Moral- que signen la sentència de Mas.

En el document, els magistrats han volgut esmentar les «significatives peculiaritats» de la consulta del 9-N: «Sense registre electoral, sense cessió de dades; i sense administració electoral constituïda» i a més, «no es desenvolupava, per fi, en una única jornada sinó en un període de 15 dies» i afegeixen que «si l'autoritat corresponent suspèn una votació d'aquest tipus, com ha de fer, l'incompliment de tal ordre pels seus destinataris serà desobediència, encara que suposi l'anul·lació d'una possibilitat que s'obria als ciutadans d'intervenir en assumptes d'interès públic». En aquest sentit, responen a una de les al·legacions manifestades per la defensa de Mas sobre la vulneració dels drets fonamentals dels ciutadans catalans, que aquest és un argument «miop» en el sentit que s'ignora la condemna que s'està fent a aquells «ciutadans els drets dels quals tenen el mateix rang, que van eludir emetre la seva opinió confiant en la il·legalitat de la consulta i emparats per la decisió publicitada del TC que la suspenia».

En qualsevol cas, la Sala recorda que la condemna imposada a Mas i a les seves exconselleres no es recolza «en la convocatòria d'una consulta il·legal, sinó en la desobediència d'un mandat del TC». De fet, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que confirma íntegrament el Suprem, deia que Mas «no només no va dictar cap mena de resolució ni va efectuar cap anunci de suspensió» del 9-N, sinó que, al costat de Joana Ortega i d'Irene Rigau i «conscients que amb això es contravenia» el mandat del Tribunal Constitucional, van permetre la consulta.

Rebaixa de condemnes

El TSJC va condemnar Artur Mas a dos anys d'inhabilitació per l'organització del 9-N, pena que va ser rebaixada pel Tribunal Suprem fins a un any i un mes, i que iguala la de l'exconseller Francesc Homs pels mateixos fets. Malgrat disminuir el temps d'inhabilitació, l'expresident no podrà presentar-se a cap procés electoral fins al 2020. Així mateix, la Sala Penal també va disminuir un any les condemnes d'inhabilitació de l'exvicepresidenta Joana Ortega i de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, que van quedar finalment en nou i sis mesos respectivament.

Segons van explicar els magistrats, aquesta rebaixa es deu al fet que es va tenir en compte que l'expresident i les exconselleres havien complert part del temps d'inhabilitació, relacionat amb el sufragi passiu, des que el TSJC va dictar la seva resolució.

Per altra banda, la Sala va rebutjar l'argument de Rigau que diu que no va actuar com a cooperadora de la consulta, perquè creu que «van ser imprescindibles la seva aquiescència i participació».