El Suprem sobre el 9N: No existeix dret a votar en una consulta il·legal

El Tribunal Suprem ha fet públic aquest dimecres el contingut de la sentència, el text de la qual va ser avançada el passat 17 de desembre, que rebaixa de dos anys a un any i un mes la condemna d'inhabilitació de Mas per un delicte de desobediència.

La Sala II del Suprem també rebaixa la condemna a l'exvicepresidenta Joana Ortega a nou mesos i a l'exconsellera Irene Rigau a sis mesos, sentenciades per l'alt tribunal català a un any i nou mesos, i un any i sis mesos respectivament.

Malgrat que la resolució únicament es pronuncia sobre la consulta del 9N, els seus arguments s'estenen al referèndum de l'1-O, un dels assumptes clau en el judici del procés que començarà al Suprem de manera imminent, del que formen part dos magistrats -Luciano Varela i Antonio del Moral- que signen la sentència de Mas.

La Sala assenyala que "no existeix dret a votar en una consulta convocada al marge de la legalitat" i recorda que, "si l'autoritat corresponent suspèn una votació d'aquest tipus, com ha de fer, l'incompliment de tal ordre pels seus destinataris serà desobediència, encara que suposi l'anul·lació d'una possibilitat que s'obria als ciutadans d'intervenir en assumptes d'interès públic".

Els magistrats esmenten les "significatives peculiaritats" de la consulta 9N: "Sense registre electoral, sense cessió de dades; i sense administració electoral constituïda" i a més, "no es desenvolupava, per fi, en una única jornada sinó en un període de 15 dies".

Però precisen que això no repercuteix en la qüestió de fons que no és una altra que "allò suspès era aquest procés participatiu; no un altre".

Rebutgen així que es vulneressin els drets fonamentals dels catalans, un argument "miop o hemiplègic en el sentit que ignora l'ostracisme al qual aquest plantejament condemna els ciutadans, els drets dels quals tenen el mateix rang, que van eludir emetre la seva opinió confiats en la il·legalitat de la consulta i emparats per la decisió publicitada del TC que la suspenia".

En qualsevol cas, la Sala recorda que la condemna imposada a Mas i a les seves exconselleres no es recolza "en la convocatòria d'una consulta il·legal, sinó en el desobeir un mandat del Tribunal Constitucional". "És això el delictiu", aclareix el Suprem, i no la pròpia consulta, que "no té en principi rellevància penal".

De fet, la sentència del TSJC, que confirma íntegrament el Suprem, diu que Mas "no només no va dictar cap tipus de resolució ni va efectuar cap anunci de suspensió" del 9N, sinó que, al costat d'Ortega i Rigau i "conscients que amb això es contravenia" el mandat del Tribunal Constitucional, van permetre la consulta.

Cosa diferent és la ponderació de les condemnes imposades per l'alt tribunal català, doncs una raó per la qual el Suprem accepta reduir-les és perquè admet que des del moment en el qual van ser condemnats, al març del 2017, han patit "una mesura extrapenal de contingut similar (...) a la penalitat imposada" ja que, per la via administrativa, la Llei Orgànica del Règim Electoral General declara inelegibles als candidats condemnats a inhabilitació.

D'aquesta forma, la condemna penal d'inhabilitació comença a comptar a partir d'ara, de manera que Mas no podrà presentar-se a unes eleccions fins a gener de 2020.

La Sala rebutja, d'una altra banda, l'argument de Rigau que no va actuar com cooperadora de la consulta en no ostentar una "posició de garant que l'obligués a impedir el procés participatiu", la qual cosa el tribunal considera una "floritura retòrica".

Perquè, explica la Sala, encara que no fos ella qui acabés els programes informàtics necessaris per portar a terme la consulta, va ser "imprescindible la seva aquiescència i participació". "Si ella va activar aquests processos -afegeix la sentència-, ella es convertiria en responsable -garant!- de la seva paralització".