El tribunal del judici de l'1-O preveu citar com a testimoni l'expresident espanyol Mariano Rajoy però, en canvi, no accepta els testimonis de Carles Puigdemont i Marta Rovira, proposats per diferents defenses. Fonts del tribunal ja van avançar que tampoc citaran a declarar el rei Felip VI pel seu discurs del 3 de desembre, ja que l'article 411 de la Lecrim l'eximeix de comparèixer com a testimoni i el mateix tribunal també es va inclinar per no citar el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, per considerar que la polèmica del whattsapp no guarda relació amb la causa. Els set magistrats estan acabant les deliberacions i preveuen fer pública la interlocutòria d'admissió de proves dilluns o dimarts de la setmana vinent, quan es confirmarà també, si finalment el judici arrenca el 5 de febrer.

L'expresident espanyol podria ser un dels testimonis mediàtics del judici de l'1-O. Així es va saber ahir, després que algunes defenses sol·licitessin el seu testimoni -i també l'acusació popular de Vox- perquè l'expresident apareix en el relat dels fets de l'escrit de la Fiscalia, ja que va fer diversos requeriments a la Generalitat abans de l'aplicació del 155. Si es confirma, serà la segona vegada que Rajoy comparegui com a testimoni en un judici, després de fer-ho el passat 26 de juliol de 2017, proposat dins el judici de la causa de la trama corrupta Gürtel.

En canvi, el tribunal aposta per descartar el testimoni de l'expresident Carles Puigdemont (resident a Bèlgica) i de la secretària general d'ERC, Marta Rovira (resident a Suïssa). L'argument que dona per explicar aquesta decisió és que els dos estan processats dins la mateixa causa i, per tant, consideren que això no és compatible amb comparèixer com a testimonis, ja que un processat no té l'obligació legal de dir la veritat davant d'un tribunal, mentre que un testimoni sí. Algunes defenses els havien sol·licitat com a testimonis i havien demanat al tribunal que declaressin per videoconferència i assistits per un lletrat per estar també processats en aquesta causa.

D'altra banda, les defenses de Junqueras, Romeva i Cuixart van demanar la compareixença del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, pel polèmic whattsapp que va enviar al grup de senadors, dient que si Marchena finalment era president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) podrien controlar la sala penal «des del darrera». El tribunal apuntarà en la interlocutòria, que es donarà a conèixer a principis de la setmana vinent, que aquest és un assumpte aliè a la causa del procés i que, per tant, no s'admet el seu testimoni.

Fonts del tribunal van explicar que els magistrats estan ultimant les deliberacions i que en la interlocutòria es detallarà quins testimonis i quines proves s'accepten o es rebutgen. En aquesta resolució, també s'haurà d'aclarir la posició del tribunal davant la petició d'algunes defenses de declarar en català (amb traducció simultània, no consecutiva) i també si es reserva espai dins de la sala per a familiars i observadors internacionals. Un cop es faci pública aquesta resolució, el tribunal també concretarà en una altra providència, la data exacta en què arrencarà el judici.

Fins ara, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha informat al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que la previsió és que comenci en «dates properes al 5 de febrer» i també li ha informat que podia retardar el trasllat dels presos a les presons de Madrid (els homes a la presó de Soto del Real i les dones a la d'Alcalá-Meco), ja que inicialment li havia demanat que estiguessin a disposició del tribunal la darrera setmana de gener.