El Tribunal Suprem va denegar de nou la llibertat als nou presos preventius de la causa del procés a les portes del judici. L'Alt Tribunal va justificar-ho afirmant que s'ha intensificat el risc de fugida per «l'existència a fora del territori espanyol d'estructures de poder organitzades» per part dels líders independentistes que estan a l'exterior, com l'expresident de la Genealitat Carles Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, o alguns exconsellers.

En aquest sentit, el Suprem també va rebutjar equiparar el seu cas al de l'opositor turc Selahattin Demirtas -que ells van invocar-, pel qual el Tribunal d'Estrasburg va condemnar Turquia.

Els nou acusats van demanar al Suprem acudir al judici en llibertat i van invocar l'anomenada «sentència sobre el cas Demirtas», per la qual el TEDH va reclamar a Turquia que adoptés les mesures necessàries per acabar amb la presó preventiva de l'expresident del partit d'oposició prokurd HDP.

Un cas que actualment també està estudiant el Constitucional en el recurs contra la presó de l'exvicepresident català Oriol Junqueras.

Però la Sala que enjudiciarà el procés va rebutjar en un acte que existeixi qualsevol similitud amb aquest cas i ha deixat clar que en aquest procediment ni s'estan perseguint ideologies ni està en qüestió «una forma de pensar».

Argumenta el Suprem que la majoria dels recurrents eren representants de l'Estat a Catalunya plenament integrats en les estructures de poder i en cap cas «expressaven la silenciada veu del discrepant davant una política hegemònica que s'imposa sense contrapesos».

Per contra, Demirtas «era un líder opositor i el seu empresonament -sense entrar en un altre ordre de consideracions sobre les notes definitòries del sistema jurisdiccional turc i de la pervivència de preceptes penals difícilment conciliables amb el Conveni de Roma- podia arribar a implicar una ruptura de la legitimitat democràtica».

Per tant, «la pretesa equiparació» dels dos casos pot ser «una respectable estratègia defensiva» però no té «viabilitat per la falta de similitud amb els fets» que es jutjaran pròximament. La Sala assevera que al Suprem no s'està criminalitzant cap ideologia perquè, de fet, «la ideologia que amb tanta legitimitat democràtica professen els recurrents» és la que «sosté ara al govern autonòmic i és present a les institucions de les quals la majoria dels processats formaven part». «No està en qüestió una forma de pensar, una concepció rupturista de les relacions entre els poders de l'Estat», afegeix.

Puigdemont vol participar

L'expresident català Carles Puigdemont va comunicar al Tribunal Suprem que no té «cap impediment» a testificar en el judici contra els líders del procés, renunciant al dret a no declarar que ostenta per la seva condició d'investigat en la causa.

La defensa de Puigdemont va remetre un escrit al Suprem, a què va tenir accés Efe, en relació amb la petició que van plantejar diversos dels advocats dels polítics independentistes perquè declari com a testimoni en el judici, que s'iniciarà en les pròximes setmanes, per videoconferència des de Bèlgica. El Tribunal Suprem, que encara ha de fixar quines testificals accepta per al judici, és reticent a citar Puigdemont, pels dubtes jurídics que suscita el fet de ser processat i testimoni en el mateix procediment, segons fonts jurídiques. Abans que el Suprem es pronunciï, la defensa de l'expresident català va presentar un escrit en el qual afirma, «seguint instruccions expresses» de Puigdemont, que aquest «no té cap impediment per deposar com a testimoni mitjançant videoconferència, si així ho estima pertinent el tribunal».

El trasllat s'ajorna

El trasllat dels presos independentistes de presons catalanes cap a Madrid per la proximitat de l'inici del judici al Tribunal Suprem no es farà finalment el 29 de gener, data prevista la setmana passada. Ni el Ministeri de l'Interior ni el Departament de Justícia concreten la data, en el primer cas al·legant motius de seguretat. L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va assegurar ahir que preparar la defensa del judici del procés independentista ha estat «fàcil» per a ella perquè, va afirmar, «simplement he de dir la veritat» per demostrar la innocència en el seu cas. I el líder d'ERC i exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, es va mostrar ahir molt crític amb el fet que s'admeti com a acusació particular una organització com Vox.