Els escrits de les defenses dels 12 acusats del judici del procés sumen fins a 1.835 folis. Per això, el tribunal està allargant la deliberació sobre quins testimonis s'accepten i quins es rebutgen. A banda de les peticions de les defenses, els set magistrats tenen sobre la taula els escrits que van presentar setmanes abans la fiscalia, l'advocacia de l'Estat i l'acusació popular (exercida per Vox).

Fonts del Tribunal Suprem no avancen quin dia es notificarà la interlocutòria d'admissió de prova, on es concretaran les persones i autoritats que testificaran al judici. Aquest document és necessari perquè el Suprem pugui fer pública la data d'inici del judici. Fins ara, l'única data orientativa que s'ha donat és la del 5 de febrer, en una carta que va enviar el president del tribunal, Manuel Marchena, al ministre de l'Interior per demanar-li que fes el trasllat dels presos a Madrid.

Els set magistrats que integren el tribunal que jutjarà els líders independentistes continua estudiant els recursos de la defensa. Fonts del tribunal apunten que els documents sumen fins a 1.835 que els magistrats han de llegir i contestar amb argumentació. Hauran de plasmar en una interlocutòria d'admissió de prova quins testimonis proposats accepten i, especialment, motivar bé per què no n'accepten uns altres.

Un cop hagin fet aquest pas i ho hagin notificat a les parts, és quan es pot assenyalar la data del judici i les sessions previstes. La llei no preveu poder-ho fer abans. Les acusacions i les defenses han sol·licitat que testifiquin desenes de polítics, autoritats, policies o representants de la societat civil. Entre ells, destaca el rei Felip VI, l'expresident Mariano Rajoy, els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo, el coordinador policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, o l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero.

Data orientativa, el 5 de febrer

Fins ara, el 5 de febrer és l'única data orientativa que indica la intenció de començar el judici «pels voltants» d'aquesta data. Així ho va comunicar el president del tribunal, Manuel Marchena, al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una carta que li va enviar per demanar-li que preveiés el trasllat dels presos per tal que fossin a Madrid en aquesta data perquè «previsiblement» començaria el judici «pels volts» d'aquesta data.

També li va avançar que si es preveia algun canvi en el calendari li ho faria saber. En una altra comunicació de la secretaria general d'Institucions Penitenciaries que es va notificar al Tribunal Suprem el 29 de gener, s'apuntava que el trasllat es faria el dia 1 de febrer.

La demora del TC

Paral·lelament, el Tribunal Constitucional va justificar l'extens debat sobre el recurs a la presó de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras per la seva «complexitat i rellevància», que fa que el ple hagi de continuar estudiant-lo.

Ho ha fet en resposta a un escrit presentat ahir pel seu advocat, Andreu Van den Eynde, en el qual sol·licitava informació sobre el procés de deliberació del recurs i va advertir que iniciaria accions legals al Tribunal Europeu de Drets Humans. Després de reunir-se, el ple del Constitucional ha dictat una providència en la qual recorda al lletrat «la complexitat i rellevància» del seu recurs i ha assenyalat que, un cop acabi la fase d'estudi, es procedirà a la seva resolució. El TC es va reunir fa dues setmanes per deliberar sobre el recurs de Junqueras, però no va arribar a prendre cap decisió al respecte i l'assumpte ha quedat aparcat de moment, si bé fonts jurídiques van apuntar a Efe el seu desig que pugui ser abordat en el següent ple, que començarà el 12 de febrer. Davant d'aquest panorama s'obre la possibilitat que la sentència del TC -que seria la primera dictada sobre un recurs d'un dels acusats del procés contra la presó- coincideixi amb el judici que celebrarà pròximament el Suprem i en el qual Junqueras està acusat de rebel·lió. El recurs que està estudiant és el que va presentar Junqueras contra l'acte del 2 de novembre del 2017, dictat per la llavors jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela -ara magistrada del Suprem-, que va ser la primera que va portar el cas fins que aquest va recaure en mans del jutge de l'alt tribunal Pablo Llarena.

El Parlament cita Cunillera

Els grups independentistes i els Comuns han aprovat citar la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, al Parlament per explicar les detencions d'alcaldes a Girona.