L'expresident de la Generalitat Artur Mas estarà inhabilitat fins al 23 de febrer del 2020 en compliment de la condemna ferma per desobediència per organitzar el 9N, per la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també li requereix el pagament d'una multa de 36.000 euros.

En un acte d'execució de condemna, la sala civil i penal de l'alt tribunal català estableix que les penes d'inhabilitació per a càrrec públic imposades a Mas i a les exconselleres Joana Ortega -nou mesos- i Irene Rigau -sis mesos- van començar a comptar des del passat 23 de gener, quan es va dictar la sentència ferma del Tribunal Suprem.

La resolució del TSJC no es pot recórrer, pel que Mas estarà inhabilitat fins al 23 de febrer del 2020 per a l'exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d'àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a l'exercici de funcions de govern en l'àmbit autonòmic i de l'Estat, l'exvicepresidenta Joana Ortega fins al 23 d'octubre del 2019 i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau fins al 23 de juliol del 2019.

El TSJC va condemnar al març del 2017 Mas a dos anys d'inhabilitació, Ortega a un any i nou mesos i Rigau a un any i sis mesos, si bé el Tribunal Suprem va rebaixar aquestes penes al gener passat, en estimar parcialment els recursos de les defenses.

De fet, el Suprem havia condemnat, també al març del 2017, a un any i un mes d'inhabilitació pel 9N l'exconseller de Presidència Francesc Homs, que va ser jutjat a l'alt tribunal perquè llavors era diputat al Congrés.

A diferència del que ha ocorregut amb Homs, que ja ha complert la integritat de la seva inhabilitació i que en el pròxim judici a la cúpula del procés exercirà com a coordinador de les defenses dels exconsellers del PDeCAT, Mas, Ortega i Rigau estaven a l'espera que el Suprem resolgués els recursos perquè la seva condemna fos ferma.

De fet, malgrat que encara no s'havia executat la sentència pel 9N, Mas no podia presentar-se a les eleccions des que va ser condemnat al març del 2017 pel TSJC perquè la Llei Orgànica de Règim Electoral ho impedeix en els casos dels condemnats per delictes contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat, entre els quals figura el delicte de desobediència, encara que el verdicte no sigui ferm.

Una vegada el Suprem ha dictat una resolució ferma, el passat 23 de gener, el TSJC ha dictat un acte d'execució de condemna en el qual estableix que la pena d'inhabilitació per a Mas, Ortega i Rigau comença a contar des d'es dia.

A més de la inhabilitació, el TSJC també ha requerit als tres condemnats que paguin les penes de multa que se'ls va imposar per l'organització del procés participatiu del 9N del 2014: 36.000 euros per a Artur Mas, 30.000 euros per a Joana Ortega i 24.000 per a Irene Rigau.

El TSJC va condemnar Mas per desobediència en entendre que "va pervertir" els principis de la democràcia bàsics per a la "convivència pacífica" quan va mantenir la consulta del 9N, malgrat que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional.

Paral·lelament, pel cas del 9N el Tribunal de Comptes ha condemnat Mas i els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau a tornar gairebé cinc milions d'euros gastats per la Generalitat en la consulta sobiranista del 2014.