La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, va revelar ahir que les forces independentistes van rebutjar les propostes de l'Executiu i segueixen exigint un referèndum d'autodeterminació «contrari al marc constitucional», pel que va admetre que el diàleg s'ha encallat.

En la roda de premsa després del Consell de Ministres, Calvo no va donar per trencat, això no obstant, el diàleg a Catalunya malgrat que els partits independentistes van rebutjar aquest marc de diàleg que proposa l'Executiu.

Una proposta «raonable» segons Calvo, que contempla dissenyar abans de finalitzar febrer una taula de partits amb dos representants per cada formació política, amb capacitat de decisió en els àmbits estatal i català i coordinats per un relator que ajudi a «crear les condicions idònies» per al diàleg. Calvo va posar un ultimàtum al Govern català, que ara haurà de decidir si manté el no als pressupostos.

«Diàleg i llei»

Malgrat el rebuig de les forces sobiranistes a aquesta proposta, la vicepresidenta va assegurar que el Govern central no pensa desentendre's encara que la seva oferta hagi encallat, però va ser contundent en afirmar que l'Executiu «mai» acceptarà un referèndum d'autodeterminació (tal com també va subratllar el president del Govern, Pedro Sánchez) ni res que suposi trencar el marc constitucional. «Diàleg i llei», va subratllar.

Segons Calvo, la Generalitat va rebutjar la fórmula amb la qual l'Executiu proposava «canalitzar» el diàleg per trobar una solució política al conflicte català, ja que no accepten que es desenvolupi en els «termes estrictes» que permeten les possibilitats legals.

També va recordar la «lleialtat absoluta» amb la que el PSOE es va comportar sempre, tant ara com quan estava en l'oposició amb el Govern del PP; un comportament que va contraposar al qual estan mantenint en aquest moment els dirigents del Partit Popular i Cs.

«Les dretes no ajuden al diàleg, sinó que agiten la situació» per interessos electorals, ha lamentat després de recordar que el PSOE ha obert tots els ponts possibles tant al Congrés amb la comissió sobre el model territorial, en la que no van voler participar PP i Cs, com la comissió bilateral i la taula de partits al parlament català, en la que tampoc han volgut estar PP ni Cs ni la CUP.

Els Pressupostos Generals de l'Estat del 2019 es troben actualment més a prop de la seva caiguda després que hagin rebut 6 esmenes a la totalitat i la suspensió de les converses amb l'independentisme: «Sense pressupostos, la legislatura s'escurça».

La Generalitat va acusar ahir l'Executiu de Pedro Sánchez d'haver «trencat» el diàleg i haver abandonat la negociació sobre una nova taula de partits per parlar del «conflicte polític» a Catalunya, en haver cedit per «falta de coratge i de valentia» davant la «dreta i ultradreta».

Així van respondre en roda de premsa el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència Elsa Artadi. Des del Palau de la Generalitat, Artadi ha lamentat que el Govern socialista «hagi decidit abandonar el diàleg» amb la Generalitat i «cedir davant qui estan en contra de la democràcia».

La consellera va recordar que des de la seva arribada a la Moncloa Sánchez va apostar per una «resposta política al problema polític» a Catalunya, però a l'hora de concretar els mecanismes d'aquell diàleg «està fallant, li està faltant coratge».

Feijóo, Valls i «Hogar Social»

El president del PP, Pablo Casado, va assenyalar ahir que la concentració de diumenge a la plaça de Colón contra la política de Pedro Sánchez a Catalunya tindrà un manifest conjunt, sense discursos partidistes, i va assegurar que totes les formacions compartiran el protagonisme.

Al temps, va confirmar que els presidents d'Andalusia, Juanma Moreno, i Galícia, Alberto Núñez Feijóo, assistiran a la concentració. Qui també hi assistirà és l'ex-primer ministre francès i candidat a l'alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, que va anunciar que acudirà «sense cap complex» a la manifestació. A la concentració de Colón també hi faran acte de presència formacions d'ultradreta com Falange, Hogar Social i España 2000.