L'Audiència Provincial de Lleida va condemnar a 45 anys de presó el caçador que va matar dos agents rurals a Aspa el gener del 2017, 22 per cadascun dels assassinats i un altre any per un delicte de tinença il·lícita d'armes, a més de sis mesos de multa de sis euros diaris per un delicte contra la flora i la fauna.

Segons la sentència, a la qual va tenir accés Europa Press, el tribunal condemna el jove «com l'autor criminalment responsable de dos delictes d'assassinat en concurs ideal amb un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat, en concórrer la circumstància atenuant de la responsabilitat criminal de confessió».

La sentència precisa que «el màxim de compliment efectiu de la condemna d'I.S. no podrà excedir els quaranta anys de presó». El jurat popular va determinar en el judici que l'acusat I.R. va disparar quatre trets als dos agents sense que ells poguessin defensar-se, però descarta que l'acusat disparés per amagar que tenia caducat el seu permís d'armes.

Indemnització d'un milió d'euros

«No queda provat que disparés perquè no el descobrissin, només l'acusat pot saber per què va disparar», va afirmar el portaveu del jurat en l'última sessió del judici a l'Audiència de Lleida.

En concepte de responsabilitat civil, el caçador ha estat condemnat a indemnitzar les famílies amb 990.000 euros, dels quals l'asseguradora Mussap respon fins al límit del capital assegurat en la pòlissa d'assegurances, 300.000 euros segons l'advocat de l'acusació particular, Pau Simarro.

En el judici també estava acusat un amic del caçador, M.A.F.S., que va acceptar posar al seu nom l'escopeta amb la qual va disparar I.R. quan ja sabia que aquest tenia la llicència caducada, i que ha estat condemnat a nou mesos de presó per un delicte de cooperador necessari criminalment responsable d'un delicte de tinença il·lícita d'armes.

El tribunal també condemna M.A.F.S. a inhabilitació especial per al dret a sufragi passiu i a portar armes durant un any i nou mesos, així com al pagament d'una cinquena part dels costos del procediment, que inclou les de les acusacions particulars i populars.

La sentència considera fets provats que el caçador, quan els agents rurals es van identificar i li van demanar que descarregués l'arma, «es va girar cap a ells i amb l'ànim d'acabar amb la seva vida i de menyscabar la seva autoritat, de manera sorprenent i sense que tinguessin cap possibilitat de reacció defensiva, els va apuntar i va disparar».

Assenyala la sentència que els va disparar «i seguidament va acostar-s'hi, i va tornar a disparar per la qual cosa va haver de recarregar l'arma».