13 de febrer de 2019
13.02.2019

Les defenses enceten el judici de l'1-O amb estratègies divergents

Pràcticament tots els advocats van acusar ahir al Suprem de parcialitat · Els lletrats van centrar els seus arguments a denunciar la vulneració de drets fonamentals, la suposada criminalització de la protesta i la suspensió dels drets polítics dels acusats sobiranistes · Les intervencions van fer moltes referències a la justícia europea

13.02.2019 | 00:32
Les defenses enceten el judici de l´1-O amb estratègies divergents

La vulneració de drets fonamentals, la suposada criminalització de la protesta, la suspensió dels drets polítics i la falta d'imparcialitat del tribunal van centrar les crítiques a un «judici excepcional» efectuades per les defenses dels dotze acusats del procés en la primera jornada.

Mentre que alguns advocats com el de l'exvicepresident Oriol Junqueras, Andreu Van den Eyde, van fer referència literal a «un judici excepcional» -una idea sobre la qual van pivotar bona part de la resta d'intervencions- i a una causa «molt polititzada per no dir política», altres com el de l'exconseller Joaquim Forn, Xavier Melero, van deixar clar que és «un judici penal, ni més ni menys, com el d'una estafa, com el d'una alcoholèmia».

Estratègies

Enfocament polític «vs.» tècnic

L'advocat de Junqueras i de l'exconseller Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, va ser el primer a intervenir, afirmant que aquesta causa és un «vodevil processal» que «atempta contra la dissidència política». Després d'afirmar que s'han vulnerat o restringit tots els drets constitucionals, va demanar la llibertat dels acusats de la presó per «fer un judici diferent demà».

«Ens trobem davant d'un judici excepcional perquè s'han produït excepcions que afecten el nucli dur dels drets fonamentals», va afirmar en l'inici del torn d'una hora que li va concedir el president del tribunal, Manuel Marchena, per exposar el seu al·legat.

L'advocat va intervenir en el torn de les anomenades qüestions prèvies, destinades a exposar possibles vulneracions de drets fonamentals abans de començar el judici en si amb els interrogatoris dels processats.

«Haig de parlar de dret penal democràtic, no farem una defensa política sinó defensar valors i drets humans», va manifestar l'advocat, en al·lusió a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre l'opositor prokurd Demirtas que al seu parer «té a veure amb el silenciament de la dissidència política i sobre com es pot utilitzar la presó provisional per afectar l'agenda política». Si bé va indicar que en aquest procediment es durà a terme el «dret penal de l'enemic», en recordar una de les frases que, segons va dir, va sentir a l'exmagistrat de l'Audiència Nacional Eloy Velasco: «Fer justícia és mantenir la civilització».

Per la seva banda, l'advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, Javier Melero, es va centrar més en una defensa de perfil tècnic centrat en els fets. Melero va insistir durant la seva intervenció en la necessitat que se citi com a testimoni qui va ser ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, en el moment que es van produir els fets que s'estan jutjant.

També va demanar que aquest procés s'acumuli al que s'ha instruït a l'Audiència Nacional contra els comandaments dels Mossos d'Esquadra per la seva actuació durant l'1-O.

Segons el parer d'aquest lletrat es tracta d'una testifical «imprescindible», perquè l'exministre del PP va intervenir el passat 18 de gener durant més d'una hora en la Comissió d'Interior del Senat i hi va exposar un extens informe sobre l'activitat de tots els cossos policials el mateix 1 d'octubre (data del referèndum) i també sobre els fets que van tenir lloc els dies anteriors.

La importància d'aquestes dades per a aquesta part rau en el fet que Forn, per a qui es demanen 16 anys de presó, està acusat d'un delicte de rebel·lió per l'actitud omisiva dels membres de la policia autonòmica de Catalunya, segons els escrits de les acusacions.

Aquest aspecte de «violència potencial», de connivència amb el poder polític mitjançant la connexió imprescindible de Forn com a conseller d'Interior, constituiria la principal acusació contra el seu client, segons Melero.

Per aquest motiu veu necessari que aquesta causa s'acumuli amb la que també ha acabat d'instruir-se a l'Audiència Nacional, també per rebel·lió, contra l'exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero i altres responsables del cos policial autonòmic.

Imparcialitat

Les defenses qüestionen als jutges del Suprem

Pràcticament totes les defenses van acusar el Suprem de parcialitat: a quatre dels jutges del tribunal per participar a la Sala que va admetre a tràmit la querella inicial de la Fiscalia. A Francisco Monterde, magistrat de la sala d'apel·lacions, pel seu càrrec en una associació judicial que va llançar tuits contra els acusats. Al seu president, Carlos Lesmes, per «qualificar d'heroic» el rol de l'antic instructor del jutjat 13 de Barcelona.

El lletrat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina, va demanar als membres del tribunal que «facin de jutges, no de salvadors de la pàtria». «Semblaria que els magistrats estan per defensar la unitat d'Espanya perquè si no és impossible d'entendre les frases», va manifestar. A més, va acusar la fiscalia d'evitar que l'1-O es jutgi a Catalunya. Va recordar que la setmana passada el fiscal del cas Trapero, Pedro Rubira, (a l'Audiència Nacional) va qüestionar la «imparcialitat i la serenitat» dels tribunals catalans per jutjar els fets. Segons Pina, aquest fet serveix per «obtenir més llum» del per què no s'ha volgut enviar la causa a Catalunya.

Estrasburg

Referències a la jurisprudència europea

Des del primer minut els advocats van carregar contra el tribunal amb al·legats a favor de l'independentisme i del dret a l'autodeterminació de Catalunya.

Però també amb contínues al·lusions a jurisprudència i decisions del Tribunal Europeu de Drets Humans, deixant clar que serà allà on es tanqui aquest procediment judicial, al qual s'han referit com una «causa general» contra l'independentisme escenificada en un «judici excepcional i polític» que suposa «una derrota col·lectiva de la societat espanyola».

Drets fonamentals

«Derrota de la societat espanyola»

Benet Salellas, l'advocat del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va advertir ahir el tribunal que el jutja per la seva participació en el procés independentista català que aquest procediment suposa una «derrota col·lectiva de la societat espanyola» perquè «s'oposa a l'essència pròpia de l'Estat de Dret» i «criminalitza» drets fonamentals com el d'expressió i el de reunió.

En la seva intervenció durant la vista oral, que va començar amb les qüestions prèvies, Salellas va dirigir les seves crítiques contra els tres escrits de l'acusació, però sobretot va censurar el relat que fa el Ministeri Públic per demanar 17 anys de presó per a Cuixart.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook