L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha desvinculat el seu "compromís polític" per tirar endavant el referèndum de l'1-O de la tasca que van fer els Mossos d'Esquadra. Forn ha estat el segon dels acusats que han declarat al judici del Tribunal Suprem i, en el seu cas, sí que ha acceptat respondre preguntes de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat.

Forn ha volgut desvincular les seves conviccions polítiques de l'acció dels Mossos, tot assegurant que la policia catalana "mai van rebre ordres polítiques". De fet, Forn ha assegurat que la policia catalana "va donar compliment a totes les instruccions de fiscalia i a la interlocutòria de la magistrada del TSJC".

Forn, que també és candidat a l'alcaldia de Barcelona per part de JxCat-PDeCAT, ha optat per declarar en castellà perquè el tribunal no ha acceptat que hi hagués traducció simultània, tot i afirmar que té "més fluïdesa" parlant en català i que això li afegia una "dificultat" en l'interrogatori. A diferència de Junqueras, en primer dels 12 acusats que ha declarat, sí que ha optat per respondre a dues de les acusacions, la fiscalia i l'advocacia de l'Estat.

El fiscal Cadena ha preguntat a Forn si coneixia les diferents resolucions del TC suspenent lleis o iniciatives aprovades pel Parlament o el Govern. L'exconseller ha recordat que en alguns casos ho sabia a través dels mitjans de comunicació, ja que no va arribar al Parlament fins que va entrar al Govern el 2017. Forn ha dit reconèixer "l'autoritat" del Constitucional, tot i que ha "posaren dubte" algunes de les seves decisions "des del moment que està composat per membres nomenats pels propis partits i que segueixen consignes dels partits, que d'entrada no és senyal d'imparcialitat".

Forn ha explicat que va signar el decret de convocatòria del referèndum el 6 de setembre conjuntament amb la resta de membres del Govern perquè volia "reafirmar el compromís polític per tirar endavant el referèndum". Ha recordat que així constava "en tots els programes electorals que conformaven la majoria parlamentària" i ha remarcat que el decret "no estava suspès" pel TC quan es va signar.

Un cop suspès pel TC, l'exconseller ha assegurat no tenir constància "d'haver fet cap acte de promoció del referèndum des del punt de vista executiu", tot i que "una altra cosa és des del punt de vista polític". En aquest sentit, ha assegurat que es va donar "compliment" a les instruccions de fiscalia i la interlocutòria de la magistrada Mercedes de Armas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

"Cap acte dels Mossos va ser contrari a la Constitució"

Forn ha explicat que, just abans de ser nomenat conseller, es va reunir amb l'aleshores president, Carles Puigdemont, i li manifesta el seu "desig, voluntat i compromís de tirar endavant el referèndum", tot i que el va avisar que si hi havia algun requeriment "els Mossos haurien de complir les ordres". Segons ha dit, Puigdemont li va respondre que no es preocupés.

"Políticament defensava el referèndum, des del punt de vista competencial deixava en mans els mossos el compliment dels ordres judicials". A més, Forn ha deixat fora de la cúpula política dels Mossos el major Josep Lluís Trapero, limitant-la a ell mateix, l'aleshores secretari general d'Interior, Cèsar Puig, i el director general de la Policia d'aquell moment, Pere Soler.

Forn ha insistit en separar la seva posició política de les "obligacions com a policia judicial" dels Mossos. "No es fa cap activitat des del meu Departament a favor del referèndum", ha reiterat, i "cap acte dels Mossos va ser contrari a la Constitució, ni el 20-S ni l'1-O". "És la direcció política qui es compromet amb uns compromisos polítics que emanen del Parlament", ha reblat.

"Mai se'ns va plantejar escenaris de violència generalitzada"

L'exconseller d'Interior també ha sostingut que en reunions policials del 28 de setembre del 2017 no es va plantejar un escenari com el que es va produir. "Mai se'ns van plantejar escenaris de violència generalitzada", ha manifestat Forn en referència a un informe dels Mossos. Segons l'exconseller, la policia catalana només va manifestar "preocupació per actes puntuals". "La informació que teníem era la mateixa que compartíem amb la resta de cossos", ha afegit. Per a Forn, "hi va haver alguns episodis de violència per actuacions errònies de determinats cossos de seguretat de l'Estat".

Forn ha recordat que els tres membres del Govern que van sortir de l'executiu mesos abans de l'1-O, Jordi Jané, Neus Munté i Meritxell Ruiz, "van anar a votar" i ha atribuït a una "interpretació" de la fiscalia que van marxa perquè "no estaven d'acord amb la unilateralitat i celebració del referèndum", en paraules de Cadena.

"L'1-O va ser l'operatiu més important de la història dels Mossos"

Preguntat sobre si era suficient enviar dos agents a cada punt de votació, Forn ha al·legat que com a conseller no participava de l'elaboració dels operatius, tot i que reconeix que li va donar el "vistiplau". Ha defensat, a més, que va ser l'operatiu més important del cos. "Va representar la mobilització més important de tota la història dels Mossos", ha valorat. De fet, ha dit que després de valoracions de fiscalia i el coronel coordinador de l'operatiu, Diego Pérez de los Cobos, el van incrementar en 750 per arribar als 8.000 agents.

El fiscal li ha retret que per a les eleccions del 21-D s'arribessin als 12.000. I Forn ho ha justificat. Segons ha dit, l'1-O els efectius van fer 92.000 hores i, en canvi, el dia de les eleccions convocades pel 155 van fer-ne 84.000 ja que calia donar quatre hores de permís a cada agent per anar a votar. D'aquí que sostingui que va ser l'operatiu "més important de la història del cos".

"Relat pel·liculero" de la fiscalia

Sobre els fets del 20-S, ha acusat la fiscalia de "construir un relat pel·liculero". Ha assegurat que va ser la lletrada de l'administració de Justícia la que va demanar un lloc "segur" perquè no volia sortir per la porta ni aprofitar el passadís que havien obert voluntaris de l'ANC. Ha relatat que els Mossos van optar per ofer-li la "alternativa" de sortir a través de l'edifici del costat, el cinema Coliseum. "No va haver de pujar pels teulats com diu vostè sinó que va haver de saltar un mur de metre i mig", ha replicat al fiscal Fidel Cadena.

També ha dit que és "erroni" considerar que la concentració del 20-S fos "un atac a Espanya". "Jo no m'he expressat mai en aquests termes", ha afirmat.

Ball de xifres

Durant l'interrogatori, hi ha hagut dos moments en què Cadena i Forn han discrepat sobre xifres. D'una banda, el fiscal ha afirmat que el 20-S hi va haver danys en 7 vehicles de la Guàrdia Civil, xifra que Forn ha rebaixat a dos. De l'altra, sobre quantes vegades van parlar Jordi Sànchez i Forn aquell dia. El fiscal ha afirmat que Forn va trucar fins a 18 vegades el llavors líder de l'ANC. L'exconseller d'Interior ha interromput al fiscal Cadena per dir-li que no va parlar-hi tants cops i que, com a molt, van mantenir quatre o cinc converses. "És com quan truco a la meva dona, una cosa és quantes vegades la truco i una altra quantes vegades me l'agafa", ha manifestat.

Puigdemont, "delegat de l'Estat"

En un moment de l'interrogatori, el fiscal Cadena ha preguntat a Forn per una reunió amb el "delegat de l'Estat". Forn creia que es referia a Enric Millo, però el fiscal l'ha corregit afirmant que "el delegat de l'Estat a Catalunya és el senyor Puigdemont", apel·lant al fet que l'Estatut afirmi que el president de la Generalitat és el màxim representant de l'Estat a Catalunya.

Detingut el 1986 per portar una bandera catalana

Cadena ha preguntat a Forn si mai havia estat detingut per les seves conviccions polítiques i Forn ha explicat que el 1986 va ser detingut per "alteració de l'ordre públic" quan volia entrar a l'estadi olímpic amb una bandera catalana, "no estelada", durant una competició. Forn ha recordat que la Policia Nacional no es va personar a la causa judicial i que va quedar absolt.

L'exconseller també ha explicat que és soci d'Òmnium "des de fa 30 anys" i que també ho és de l'ANC, però que no ha participat mai en cap presa de decisió. "Només soc un soci que paga la quota religiosament", ha assegurat. També ha dit que no va conèixer el document 'Enfocats' fins que va arribar la presó d'Estremera.

Marchena crida l'atenció pels "riures"

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha cridat l'atenció a les persones presents dins de la sala durant l'interrogatori de Forn i ha recordat que estan prohibits els "riures o les desaprovacions". Per això, ha demanat mantenir "el respecte" a l'interrogatori.

I per part de la defensa, l'advocat de Forn, Xavier Melero, ha emès una queixa al tribunal per les "valoracions" que considera que fa el fiscal, tot preguntant-se si era Cadena qui estava declarant.