L'exvicepresident Oriol Junqueras es va presentar en el judici del procés com un «pres polític» perseguit per les seves idees, va negar que ell o els seus companys del banc dels acusats cometessin cap delicte perquè entén que «votar no és un delicte», i va assegurar que la violència «mai» va ser una opció.

Va ser ell, el segon màxim responsable de l'anterior Govern de la Generalitat, el primer a declarar en el judici davant el Tribunal Suprem i ho va fer contestant només el seu advocat en una intervenció més aviat política i en castellà.

Des del primer moment, Junqueras, que s'enfronta a 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió agreujat amb malversació, va deixar clar que es considera «un pres polític» i que està «convençut» que està en un «judici polític» en què se l'acusa per les seves idees i no per fets.

«Vaig assumir anar a la presó i que potser havia de passar un any i mig sense poder parlar», va afirmar l'exvicepresident afegint que ho va fer per responsabilitat «política, no penal». Junqueras va aprofitar la seva intervenció per llançar un missatge: «No som enemics de ningú, ens agradaria que ningú ens tingués com enemics». Després «d'un any i mig de silenci forçat»,va dir, Junqueras va dedicar bona part de la seva intervenció a negar que el Govern tingués en compte la violència com a forma d'assolir la independència de Catalunya, com ja va fer davant del jutge instructor, Pablo Llarena.

«Mai, mai, mai, mai (...) Ningú pot tenir cap dubte sobre el fet que sempre hem rebutjat la violència», va dir el dirigent d'ERC, que va eludir a pronunciar-se sobre la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), declarada il·legal pel Tribunal Constitucional.

Clavells i «El Virolai» el 20-S

És per això pel que la seva visió del que va ocórrer el 20 de setembre del 2017 en la Conselleria d'Economia és que hi va haver una concentració «d'actitud pacífica, respectuosa, amb càntics», en la qual «es repartien clavells» i «cantaven El Virolai, un himne religiós».

Respecte a l'1-O, va carregar contra les forces de seguretat de l'Estat en denunciar que van actuar amb una «violència injustificada, innecessària i que contradeia el mandat judicial», fins al punt que era «absolutament impossible d'imaginar que hi hagués una intervenció policial d'aquest tipus» per fer front al comportament «cívic, pacífic i exemplar» de la població.

Seguir amb l'autodeterminació

En aquest punt, va asseverar amb rotunditat que «votar no és delicte», mentre que «impedir-ho per la força» sí que ho és. «Autodeterminista, independentista i republicà», com ell mateix es va definir, el president d'ERC va assegurar que seguirà intentant el dret a l'autodeterminació de Catalunya perquè és l'aplicació d'un principi democràtic.

Diverses vegades Junqueras va llançar una acusació a la Fiscalia per «recargolar» els fets i construir una acusació «forçada» contra ell i els seus companys de banc dels acusats, que no han comès «ni un delicte» dels que se'ls atribueix perquè «treballar per la independència de Catalunya no és delicte».

També va rebutjar que es destinessin fons públics a l'organització del referèndum, que no va suposar «cap despesa ni cap cost per als contribuents ni per a ningú» com, segons ell, així ho van reconèixer el llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i el president del Govern, Mariano Rajoy.

«Estimo Espanya»

Després de proclamar que estima Espanya, Junqueras va insistir que la millor manera de garantir la convivència és amb un reconeixement entre iguals, és a dir, amb un Estat propi. «Jo estimo Espanya. Estimo la gent i la cultura espanyoles. Ho he dit mil vegades perquè és veritat», va assenyalar.