A hir Turull ho va dir al fiscal: «El Govern pot incomplir múltiples resolucions del TC i servidor fa un any que estic a la presó per incomplir una simple interlocutòria. Després diran que això no és un judici polític». I encara gràcies que no li recordés que el passat 22-III, en plena investidura a la presidència de la Generalitat, abans de la segona volta de votacions, Llarena l'envià a la garjola, amb un exemple palès de la separació del poder judicial del poder polític (executiu). Uf! El fiscal Jaime Moreno (lligat a FAES i al PP) ja el coneixíem del judici del 9-N contra Mas, Ortega i Rigau. Semblava que donés per perduda la rebel·lió: va evitar parlar de violència. Li interessava mirar de provar la malversació i li va ser difícil. I Turull va recordar que el referèndum estava despenalitzat des del 2005, en castellà i tot: « No merece reproche penal». El fiscal semblava nerviós: « No tengo aquí el documento» (el fiscal). « Las facturas de la CCMA....» (l'advocadessa). «Cap despesa. La Conselleria de Presidència té un contracte marc amb TV3 perquè sigui gratuïta la publicitat d'interès per a la ciutadania». S'estava posant a la boca del llop. Una defensa mixta, tècnica i política.
Romeva va fer una defensa política. El procés català començà el 2010 amb la retallada de l'Estatut i el trencament del pacte constitucional i no el 2012 com vol la Fiscalia. I conferencià sobre el dret d'autodeterminació (només vàlid, segons alguns discursos, per les antigues colònies, però, segons d'altres, eixamplat quan les temptatives de diàleg s'han barrat). Catalunya havia fet, abans del referèndum, sinó 20 intents de sol·licitud de diàleg. Altrament, des del 1991 s'han celebrat 54 referèndums dels quals 26, sense permís de l'Estat matriu. I la cirereta: Europa posa a la mateixa alçada el dret a la legitimitat democràtica que el de la legalitat democràtica, mentre Espanya fa passar la legalitat per davant de tot. I un prec final: «Tornin la carpeta als polítics!»
