21 de febrer de 2019
21.02.2019

Bassa afirma que la DUI només era «un acte polític i pacífic»

L'exconsellera de Treball declara que el seu Departament va assumir la gestió directa dels centres cívics el cap de setmana de l'1-O per evitar «problemes» als seus directors

21.02.2019 | 00:33
Bassa afirma que la DUI només era «un acte polític i pacífic»

L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va afirmar que la declaració unlilateral d'independència (DUI) que el Parlament va aprovar el 27 d'octubre del 2017 va ser «un acte polític i pacífic» que ni es va publicar ni es va comunicar a organismes internacionals: «No hi va haver res més». Bassa va declarar al Tribunal Suprem ahir a la tarda, després de l'exconseller de Territori, Josep Rull, en el marc del judici de l'1-O.

En resposta al seu advocat, Mariano Bergés, Bassa, que afronta 16 anys per un delicte de rebel·lió agreujada amb malversació, es va sumar així a les declaracions de la resta de processats i va sostenir que la declaració d'independència va ser un acte eminentment polític.

Divuit mesos com Escòcia

La gironina va explicitar que, després de l'«acte polític i pacífic» pel qual es va votar la DUI, «no hi va haver res més», ni «menció especial» a l'hemicicle, ni publicació al Diari Oficial de la Generalitat, ni es va enviar a organismes internacionals.

L'exconsellera va anar més enllà quan va indicar que el programa de JxSí, coalició sobiranista amb la qual es va presentar a les eleccions el 2015, no apostava per la via unilateral, sinó que es basava en un «projecte» per aconseguir la independència compartit per tots els seus integrants. Segons va argumentar, aquell programa establia un màxim de 18 mesos per a la independència perquè, segons li van respondre quan ho va preguntar, «era la referència del que havia tardat Regne Unit i Escòcia» per pactar la secessió, per la qual «també podien haver estat 20 mesos».

Sobre l'ús de centres cívics el cap de setmana de l'1 d'octubre, Dolors Bassa va explicar que el Departament de Treball va assumir la gestió directa dels centres cívics de la Generalitat per tal d'evitar «problemes» als seus directors. Aquells dies, moltes entitats van presentar sol·licituds d'activitats com ara «balls per a gent gran, botifarrades o cursos d'escacs», i això generava «inquietud i malestar» en els directors dels centres per si podia anar contra la prohibició del referèndum, o fins i tot generava «problemes de responsabilitat civil» si algun usuari es feia mal o algun material es feia malbé. «No hi va haver cap incident», va afegir.

En resposta al fiscal, Bassa va explicar que no va destituir cap director ni va fer cap decret. Simplement, va enviar un correu electrònic als directors dient-los que podien «abocar» les seves competències al Departament fins al dilluns següent, dia 2, a les 7 del matí. «Es va fer per la seva tranquil·litat», va reblar. No podien dir que no a les entitats, perquè «un centre cívic serveix per a la participació, és la màxima expressió de ciutadania i participació». De fet, va admetre que com a consellera mai havia viscut un nombre tan alt de sol·licituds d'activitats, «va ser un fenomen atípic». També va aclarir que l'ordre donada als directors deia que els centres s'havien de deixar lliures el diumenge 1 a les 6 del matí, com indicava l'ordre judicial del TSJC. No obstant això, no es va fer res per dirigir-los ni per assegurar que es tancaven, ja que la Conselleria no té vigilants per fer-ho i no podia enviar funcionaris a comprovar-ho.

D'altra banda, sobre l'aturada de país del 3 d'octubre del 2017, Bassa va indicar que va ser una «protesta» organitzada per la Taula per la Democràcia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook