22 de febrer de 2019
22.02.2019

Sànchez assegura que «el 20-S no hi va haver ni aixecament ni assalt»

L'expresident de l'ANC nega que hi hagués llançament d'objectes i que s'impedís treballar a la comitiva judicial que va escorcollar la Conselleria d'Economia Veu poc raonable que «una acció concreta, criticable i denunciable per part d'uns pocs sigui l'excusa per penalitzar la protesta»

22.02.2019 | 00:38
Sànchez assegura que «el 20-S no hi va haver ni aixecament ni assalt»

L'expresident de l'ANC Jordi Sànchez es va defensar ahir en el jucidi del procés en un dur cara a cara amb el fiscal de l'acusació de rebel·lió negant qualsevol sospita de violència el 20-S davant la Conselleria d'Economia. «Ni aixecament puntual ni intents d'assalt, només hi va haver una actitud legítima de protesta», va assegurar. Gairebé cinc hores es va allargar el més dur dels interrogatoris que ha presenciat fins ara el Tribunal Suprem en el judici del Procés. El va protagonitzar Sànchez, que s'enfronta a una petició fiscal de 17 anys de presó per rebel·lió, davant el fiscal Javier Zaragoza, probablement el més incisiu i sever dels quatre.

Conscient que el principal element de suport que sustenta la rebel·lió és la violència, Sànchez -ara líder de la Crida, plataforma impulsada per l'entorn de Carles Puigdemont- es va esforçar a negar qualsevol indici de perill d'ordre públic aquell 20 de setembre del 2017 davant la Conselleria d'Economia, on milers de persones es van concentrar mentre es produïa un escorcoll judicial de l'edifici.

Considerat un dels símbols de la mobilització independentista els últims anys a Catalunya, Sànchez va titllar de «fals» el «relat» d'alguns informes i d'alguns mitjans «que hi va haver un intent permanent d'assalt» aquell 20-S, quan es va viure una «mobilització» que «va sorprendre tothom», ell inclòs.

Però que va ser pacífica, com van destacar tots els seus predecessors al banc dels acusats, i que només pretenia exercir «de manera cívica» el «legítim» dret de protesta. Ni hi va haver «llançament d'objectes» ni es va impedir treballar a la comissió judicial que registrava la Conselleria, i si la secretària judicial va haver de sortir per un edifici adjacent -va explicar- va ser perquè tenia la «percepció» que el passadís que l'ANC va habilitar no era segur.

Sànchez, que no va condemnar els danys que van patir diversos vehicles de la Guàrdia Civil, alhora que va negar que fossin fruit d'un «aixecament puntual», va considerar poc raonable que «una acció concreta, criticable i denunciable» per part d'uns pocs, «sigui l'excusa per penalitzar» la protesta.

Qui un dia es va postular, ja a la presó, com a candidat a presidir la Generalitat, va deixar clar que quan va arribar a la Conselleria ja hi havia «una muralla humana», centenars de persones, mitjans de comunicació i representants públics concentrats i que va ser després quan l'ANC va decidir cridar a la mobilització.

Considerat per la Fiscalia el responsable de facto al costat de Jordi Cuixart del 20-S, Sànchez va rebutjar que assumís «la seguretat de res», sinó que va col·laborar, a petició del major Josep Lluis Trapero (acusat de rebel·lió a l'Audiència Nacional) i de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, a realitzar un passadís perquè sortissin els detinguts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook