El judici de l'1-O que se celebra al Tribunal Suprem des del 12 de febrer entra aquest dimecres en una nova fase de la vista un cop acabades les declaracions dels acusats. A partir d'ara, serà el torn dels testimonis proposats per les parts i que, a diferència dels processats, tenen l'obligació de dir la veritat. Els primers testimonis tenen un marcat perfil polític i destaca la presència dimecres a la tarda de l'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría i l'exministra d'Hisenda Cristóbal Montoro.

19.35 h

Reguant i Baños es neguen a contestar les preguntes de Vox

Els exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant s'han negat a respondre les preguntes de l'acusació popular de Vox, que els havia proposat com a testimonis al judici de l'1-O. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha advertit tots dos que tenien l'obligació legal de contestar perquè són testimonis i que si no ho feien es veuria obligat a deduir testimoni i, per tant, posar els fets en coneixement del jutjat de guàrdia per possibles responsabilitats penals. "No respondré per dignitat democràtica i antifeixista", ha argumentat Baños. "Davant de l'extrema dreta i d'un partit masclista i xenòfob no acceptaré respondre les seves preguntes", ha dit posteriorment Eulàlia Reguant. El president els ha fet fora de la sala.

18.35 h

Montoro diu que el Govern podia "defraudar o enganyar" per destinar diners a l'1-O tot i el control "total" dels comptes

L'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ha apuntat al Suprem que el Govern ha pogut cometre malversació perquè podia "defraudar o enganyar" per destinar diner públic a l'organització de l'1-O, tot i el "control total" de les finances aplicat per l'Estat des de l'estiu del 2017. "Una cosa és el control comptable i una altra les investigacions als tribunals", ha apuntat durant el seu interrogatori.

En aquest sentit, ha recordat que des del seu ministeri s'han presentat fins a set denúncies (quatre davant la fiscalia general i tres al Tribunal de Comptes) per "irregularitats" detectades. I ha explicat també que "personal qualificat" del ministeri presta assessorament en aquestes investigacions. Ara bé, ha insistit que el control de les finances va funcionar i que la Generalitat "no tenia la possibilitat de convocar un referèndum amb pressupost".

17.16 h

Rajoy reconeix que va "rebre i atendre" molta gent abans d'aplicar el 155

L'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy ha dit que les setmanes prèvies a l'aplicació del 155 el va trucar molta gent i els va "atendre i escoltar a tots perquè era important escoltar". Ara bé, ha dit que sempre va deixar clara la seva posició i que el govern espanyol no "entraria a negociar la sobirania nacional". Ara bé, ha negat que ningú fes de mediador. "No hi hagut cap mediador de res", ha dit taxativament a preguntes del lletrat de Turull, Rull i Sànchez.

L'advocat Jordi Pina li ha preguntat concretament per si es va reunir personalment amb el lehendalari Íñigo Urkullu (que declara demà de testimoni) i Rajoy no ho ha aclarit. "Amb alguns hi vaig parlar per telèfon i d'altres en persona, però és difícil recordar-ho", ha manifestat.

Durant la seva declaració, Rajoy ha deixat clar que no estava "disposat a negociar a canvi de res que la Generalitat complís la llei". I per això ha dit que tot i que va "atendre i escoltar" molta gent no reconeix que ningú fes de mediador. "Les meves posicions estaven clares i les dels altres també", ha sentenciat. "Va venir molta gent a veure'm, però quedem-nos amb allò substancial: el govern no va negociar res del referèndum i ja ho havíem advertit", ha afirmat.

17.09 h

No era possible dialogar amb qui només volia parlar del referèndum

L'expresident Mariano Rajoy ha afirmat que el seu Executiu va intentar dialogar per solucionar el conflicte amb Catalunya però que no "era possible" si el que estava davant només volia parlar de "liquidar la sobirania nacional" i ha admès que "en les últimes dates ja era molt difícil parlar amb Puigdemont ".

"Dialogar amb algú que de l'únic que vol dialogar és de posar-li data o discutir els termes de com liquidar la sobirania nacional no era possible o almenys no ho era per a mi", ha reconegut Rajoy durant la seva declaració com a testimoni davant del Tribunal Suprem .

16.58 h

Rajoy: el 155 era molt més operatiu i just que l'estat d'excepció

L'expresident del Govern Mariano Rajoy ha assegurat avui que davant la "excepcional" situació que es va viure a Catalunya entre setembre i octubre de 2017 va decidir aplicar l'article 155 de la Constitució en creure que era "molt més operatiu i més just "que l'estat de setge o d'excepció.

Rajoy, que declara com a testimoni en el judici del "Procés" al Suprem, ha subratllat que cap president "podia mirar a una altra banda" davant l ' "intent de liquidar" la legalitat d'un país i la ruptura de la sobirania nacional, com ocórrer aquests dies a Catalunya.

"Crec que hem estat prudents, hem fet un gran esforç, se sabia des de feia molt de temps que nosaltres no podíem acceptar això", ha argumentat l'expresident del Govern, satisfet d'haver aconseguit suports d'altres grups polítics i d'haver buscat el màxim acord possible.

A preguntes de l'advocat de l'acusació popular i secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, ha afirmat que la situació va ser tan "excepcional" que es va adoptar per primera vegada la decisió d'aplicar l'article 155 de la Constitució i el relleu del Govern de la Generalitat.

I es va optar per aquesta mesura a l'estimar que era "molt més operatiu i més just" que declarar un estat d'excepció, ja que aquesta mesura afecta drets individuals de les persones i substituir a un Govern i convocar eleccions, no.

Rajoy ha considerat "excepcional" que es concentressin "milers de persones davant de la Conselleria d'Economia on uns funcionaris estaven complint decisions ordenades pels jutges" o que davant la seu del TSJ de Catalunya es manifestessin 20.000 persones amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell , fent proclames amb un megàfon. O les situacions "d'assetjament" a policies, guàrdies civils o alcaldes no independentistes.

16.44 h

Rajoy diu que sempre va deixar clar a la Generalitat que "en cap cas" negociaria un referèndum

L'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy ha iniciat la seva declaració davant del Tribunal Suprem com a testimoni en el judici del procés afirmant que "sempre" va deixar clar en les seves converses amb la Generalitat de Catalunya que "en cap cas" negociaria sobre un referèndum d'independència.

"Sobre el referèndum mai no va haver-hi res per parlar. Des de la primera reunió amb Artur Mas vaig deixar clar amb prou claredat que en cap cas el president del Govern d'Espanya liquidaria la sobirania nacional saltant-se la Constitució", ha dit Rajoy en resposta a l'advocat de l'acusació popular de Vox, Javier Ortega Smith.

16.29 h

Rajoy: "Es va intentar convocar un referèndum, però allà no hi va haver cap"

L'expresident del Govern declara en qualitat de testimoni en el judici pel procés independentista a Catalunya - L'excap de l'Executiu ha arribat al Tribunal Suprem 15 minuts abans d'iniciar la seva declaració.

L'expresident del Govern Mariano Rajoy ha arribat a les 15.45 hores al Tribunal Suprem per declarar en qualitat de testimoni en el judici pel procés independentista a Catalunya, i ho ha fet en cotxe fins a la porta principal. La declaració de Rajoy estava prevista després de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, però el retard en les intervencions ha fet que al descans per menjar aquest encara no hi ha comparegut.

Fonts jurídiques han informat que el tribunal ha decidit canviar l'ordre i finalment serà l'expresident què comenci a declarar en la sessió de la tarda, que començarà a les 16.00 hores. Segons les fonts consultades, la cap de gabinet del president del Suprem, Ana Murillo, ha estat l'encarregada de rebre l'excap de l'Executiu a l'entrada del tribunal i l'ha acompanyat fins a la sala on els testimonis esperen a ser cridats per a la seva compareixença davant els magistrats.

16.11 h

Comença la compareixença de Mariano Rajoy

14.36 h

El judici es rependrà a les 16 hores

Santamaría diu al Suprem que "no sap" si es la declaració d'independència es va publicar

L'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha reconegut al Tribunal Suprem que "no sap" si la declaració d'independència del 27 d'octubre es va publicar. Ha estat la lletrada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, qui li ha llençat la pregunta després que ella en un moment de l'interrogatori afirmés que una decisió d'un govern "no té efectes jurídics si no es publica". Quan Arderiu li ha fet la pregunta directa sobre la declaració, Santamaría ha vacil·lat i ha optat per dir que "no sap" si es va publicar. Durant el judici, tots els acusats s'han limitat a parlar d'una "resolució policia" i li han tret valor jurídic a la DUI pel fet d'estar només al preàmbul i no haver-se votat. A més, han posat de manifest que no s'havia publicat ni al BOPC ni al DOGC.

Santamaría ha afirmat durant el judici que si una resolució d'un govern no es publica "no té efectes jurídic". Així ho ha dit mentre responia a les preguntes del lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero, que li demanava sobre si coneixia el nomenament del comissari Ferran López en substitució del major Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos d'Esquadra en aplicació del 155. "Crec que es va publicar al BOE i al diari oficial de la comunitat autònoma", ha dit Sáenz de Santamaría, "si no es publica no té efectes".

A final de l'interrogatori a Santamaría -que compareix com a testimoni- la lletrada de Forcadell ha agafat el guant i li ha preguntat, doncs, si la declaració d'independència no tenia efectes jurídic per no haver-se publicat. En aquest punt, l'exnúmero 2 de Rajoy s'ha remès als fets posteriors al 10 d'octubre quan Carles Puigdemont deixa en suspens la declaració i a les posteriors cartes que li envia el president del govern espanyol. "Puigdemont podria haver dit si s'havia declarat la independència o no", ha remarcat.

Com que el president del tribunal, Manuel Marchena, ha considerat que no havia contestat a la lletrada de Forcadell, ha estat ell mateix qui ha repreguntat a Santamaría. Ha estat llavors quan l'exvicepresidenta ha dit que no sabia si s'havia publicat.

13.55 h

Millo i el número dos de Zoido declararan el 4 de març

El Tribunal Suprem ha acordat els testimonis que hauran de comparèixer la propera setmana, entre dilluns i dijous. El primer dia al matí estan citats l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antoni Nieto; el llavors delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; el supervisor dels Mossos en aplicació del 155 Juan Antonio Puigserver, i el president del Parlament, Roger Torrent.

A la tarda serà el torn de José María Espejo-Saavedra (Cs), vicepresident segon del Parlament; David Pérez (PSC), secretari de la mesa; Antonio Bayona, ex lletrat major; Xavier Muro, secretari general del Parlament, i Neus Munté, exconsellera de la Presidència. Dimarts hauran de testificar Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar l'actuació de les tres policies; Sebastian Trapote, cap de la Policia Nacional a Catalunya; Ángel Gozalo, responsable de la Guàrdia Civil, i els comissaris Manuel Castellví, Emili Quevedo i Cristina Manresa.

13.05 h

Santamaría afirma que mai va parlar amb ningú del Govern del referèndum

L'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha afirmat que mai va parlar amb ningú del Govern sobre l'1-O i si volien per un referèndum calia modificar la Constitució "i no intentar negociar una cosa a la que mai es va prestar" el govern de Mariano Rajoy. A preguntes de Vox, ha defensat per què van apostar pel 155 i no per declarar de l'estat d'excepció. Segons Santamaría, consideraven que era més "adequat" en "defensa de la convivència". Segons ha assenyalat, l'estat d'excepció suposava "vulneració de drets fonamentals" dels ciutadans i, per això, creien que s'ajustava més la Constitució el 155 perquè "actuava contra els responsables". Ha afegit que van advertir el Govern que no podien seguir amb el referèndum i ha parlat "d'estratègia concertada". "Sabien que després de la violència del 20 i 21 de setembre es podia tornar a produir i van seguir endavant", ha assenyalat.

12.33 h

Mas a Rajoy: «Espero que expliqui la veritat i digui on va veure un català sobiranista amb una arma a la mà»

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha dit a la sortida de la seva declaració al Suprem que espera que Rajoy "expliqui la veritat" i "digui on va veure un català sobiranista amb una arma a la mà", en referència a l'1-O. Mas ha dit que l'acusació de "rebel·lió" no s'aguanta per enlloc" i que "el que va passar a Madrid el 23 de febrer sí que era rebel·lió". "El que va passar a Catalunya era una festa de la democràcia", ha dit. Mas també ha dit que, en la seva opinió, el sobiranisme té ara "més força que mai" però no la suficient per "desconnectar legalment de l'estat" i que "l'estat té la mateixa de sempre i, fins i tot, la utilitza amb brutalitat però tampoc en té suficient per ofegar el sobiranisme". Al seu entendre, l'independentisme té la oportunitat de continuar amb el seu projecte però haurà de "canviar l'estratègia" sospesant la realitat.

11.27 h

Mas reconeix al Suprem que va advertir Puigdemont de les dificultats de convocar un referèndum

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha reconegut que va reunir-se amb Carles Puigdemont i altres l'estiu del 2016 quan es començava a parlar del referèndum. En aquell moment ja no era president i ha afirmat que el referèndum no estava ni al full de ruta ni al programa electoral però que s'introdueix "pel debat generat a la societat catalana" i no només per la pressió de la CUP. També ha relatat que va advertir de les dificultats de convocar un referèndum i que ho va fer partint de l'experiència que tenia pel 9-N (llavors ja estava investigat per la justícia). "Els vaig dir que si optaven pel referèndum jo no m'hi oposaria però que mai es perdés per part de la Generalitat la capacitat d'iniciativa institucional en un marc legal que la Generalitat pogués controlar", ha manifestat. En aquest sentit, ha dit que per "controlar la situació" l'eina eren les eleccions. Sobre l'1-O, ha dit que hi havia "obsessió" per donar-li cobertura jurídica però que el "pes fonamental" va ser de la societat civil.

11.17 h

Tardà: «L'estat espanyol haurà de demanar perdó tard o d'hora i encarar el repte d'arribar a un acord»

Joan Tardà ha assegurat després de declarar davant del Suprem que el judici només pot "evolucionar" cap a l'absolució i que, "tard o d'hora, l'estat espanyol haurà de demanar perdó pel que ha passat" i encarar el repte de trobar una sortida "a una demanda democràtica com és la catalana". Tardà també ha dit que el procés judicial passarà a la història "perquè s'estudiarà als llibres de text com el procés de la vergonya". "D'aquí a uns anys tots pensarem: quina estupidesa", ha remarcat. El diputat ha insistit, tal i com a fet durant la seva declaració com a testimoni, que es tracta d'un judici "inspirat en la venjança" fruit "d'un estat espanyol que es va sentir humiliat l'1-O per la presència d'urnes". "Nosaltres apel·larem sempre a la responsabilitat i no abandonarem mai l'escenari del diàleg", ha insistit.

10.43 h

El Tribunal Suprem ajorna la declaració de Roger Torrent per al 4 de març

El Tribunal Suprem ha ajornat la declaració del president del Parlament, Roger Torrent, per al dia 4 de març a dos quarts de dotze del migdia. Torrent estava citat aquest dimecres però va enviar una notificació al·legant que tenia ple al Parlament i no podia assistir per declarar com a testimoni. Per això, el president, Manuel Marchena, ha anunciat que posposen el seu interrogatori. Ha estat l'acusació popular de Vox qui l'ha demanat.

10.35 h

Tardà al Suprem: «Aquest judici està inspirat en la venjança

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha obert aquest dimecres el torn dels testimonis al judici de l'1-O i ho ha fet topant amb el president del tribunal, Manuel Marchena, per l'ús de la llengua catalana per les valoracions polítiques. "Aquest judici està inspirat en la venjança", ha començat dient, moment en què Marchena l'ha tallat per avisar-lo que, com a testimoni, el seu paper al judici "no està autoritzat a fer valoracions polítiques", sinó que el que ha de fer és "contribuir a l'esclariment dels fets". Tardà també ha mostrat la seva intenció de respondre en castellà l'acusació popular de Vox, però Marchena li ha dit que, com a testimoni, no hi té dret.

· Llegeix més

10.09 h

Marchena adverteix que no permetrà que els testimonis facin «valoracions ni opinions polítiques»

El president del tribunal de l'1-O, Manuel Marchena, ha iniciat la fase de testimonis advertint que no permetrà que els testimonis facin "ni valoracions ni opinions polítiques" i ha demanat que se cenyeixin als fets. "El testimoni és un tercer que ve a contribuir a esclarir els fets i opina exclusivament sobre allò que va percebre pels seus sentits, evitem valoracions i debats i agrairem a tots els testimonis que contribueixin a esclarir els fets", ha demanat a l'inici de la sessió. Per això, ha dit explícitament que s'abstinguin de fer "opinions ni formular judicis de valor de caràcter jurídic o socio-polític".

10.02 h

Comença el judici amb el torn dels testimonis