Ahir al matí el macrojudici va fer un tomb. Joan Tardà va fer el seu paper: fer intervenir Marchena amb el seu català. D'aquella pols, venen quests fangs: de no haver deixat transferir a Catalunya la possibilitat d'una consulta com permet la Constitució (150.2) provenen els mals d'avui. Va dir altres coses: «ERC és un partit republicà, social, democràtic, circumstancialment independentista, antifeixista»; «Ni la unitat d'Espanya ni la independència de Catalunya valen un pessic de violència». I va explicar com Margarita Robles, el 2.X entrà una reprovació a Soraya Sáenz de Santamaría (SSS) pels fets de l'1-O, que va suspendre l'endemà, quan el Rei donà via lliure a l '«¡A por ellos!».

Ahir, tanmateix, la fiscalia va ensenyar la poteta davant d' Artur Mas, que volgué deixar clar que el fil del diàleg amb el govern Rajoy no s'havia perdut mai. Però era igual. Fiscalia repassà les eleccions del 25-XI-12, la declaració de Sobirania del 23-I-13, el 9N-14 (Jornada de participació), el programa electoral de les eleccions plebiscitàries (27-IX-15) i posà la banya en el Full de Ruta d'aquell any el Llibre blanc de la transició nacional (2014). El pas al costat de Mas i la investidura de Puigdemont (10-I-16) o la qüestió de confiança d'aquest (27-IX-16), els interessava menys que els fets del 6/7-IX i 1-O, encara que Mas confessés que sempre havia aconsellat no perdre el comandament de les institucions.

El que interessava eren les reunions amb Puigdemont el 2016 i 2017 (amb ell i amb d'altres), en el que anomenaren «Comitè estratègic» per al referèndum. L'estratègia de fiscalia era clara: anaven per la «Conspiració per a la rebel·lió». Només va faltar que la SSS inflamés amb perjurs les coses parlant d'«estratègia concertada» i de «xocs i enfrontaments violents constants des de l'1-O al 27-O. Cert que, a partir de la intervenció de X. Melero (es queixà per la seva renitència a no respondre), perdés el posat d'opositora set-ciències i el somriure mofeta. Ara, sabia que jugava a casa.