El judici de l'1-O es reprèn aquest dijous amb la segona sessió de declaracions de testimonis, amb un marcat caràcter polític. La sessió començarà a les deu del matí amb la declaració del lehendakari Íñigo Urkullu, que haurà d'aclarir quin paper va jugar entre el govern espanyol i la Generalitat abans de la declaració d'independència després que l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy hagi negat aquest dimecres que hi hagués cap mediació i no hagi aclarit si es van veure personalment. Per aquest dijous també estan citats l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián i els exdiputats dels comuns Albano-Dante Fachín i Xavier Domènech. Completen la llista de testimonis d'aquest dijous l'expresident del Parlament Ernest Benach, el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i l'actual director del CatSalut, Adrià Comella.

19.58h

Domènech va veure en 20-S que "l'Estat havia entrat en una lògica de guerra"

L'exportaveu d'EnComu Podem Xavier Domènech ha defensat aquest dijous la "mobilització" del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia en considerar que "l'Estat havia entrat en una lògica de guerra".

Domènech ha comparegut aquest dijous en el judici del procés a petició de l'acusació popular que exerceix Vox, la presència de la qual en el judici demostra, segons la seva opinió, "un símptoma de fracàs democràtic" en ser "un partit que no condemna el franquisme".

17.56h

Zoido es desvincula del dispositiu de l'1-O: "No vaig donar l'ordre del que havien de fer, van ser els operatius"

L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido s'ha desvinculat al Tribunal Suprem del dispositiu de seguretat dissenyat pels cossos de seguretat estatals per l'1-O. "Ni el vaig dissenyar ni vaig valorar els dispositius de seguretat", ha assegurat en la seva declaració com a testimoni, que s'ha remès a Diego Pérez de los Cobos com a director de l'operatiu. "No vaig donar l'odre del que havien de fer", ha dit, tot afegint que les decisions de si havien d'intervenir o s'havien de retirar les prenien "els operatius". Sobre els Mossos, ha dit que aquell dia "no es van veure unitats d'intervenció" i ha lamentat que haurien d'haver posat més efectius i que havien "sorgit problemes" amb la policia catalana jja abans del dia del referèndum. Zoido ha rebutjat parlar "d'excessos policials" i ha qualificat de "proporcionada" l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil "donades les circumstàncies d'aquell dia".

17.34 h

Zoido diu ignorar que va fer cap dels Mossos el delegat de Trapero l'1-O

L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha dit avui ignorar que el comissari Ferran López, al qual ell va encarregar la direcció dels Mossos després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, era la mateixa persona a la qual el major Josep Lluís Trapero va enviar a les reunions de seguretat prèvies a l'1-O.

Davant la resposta de l'exministre, el lletrat Melero li ha preguntat si no li sorprèn "el fet que coincidís el representant màxim d'administració deslleial amb el nou designat per vostè".

I Zoido ha dit ignorar "qui va ser el que va aprovar el dispositiu dels Mossos" per a l'1-0, un dispositiu que ha criticat per "insuficient" i per incomplir allò acordat.

El que ha dit saber és que, una vegada que va cessar Trapero i va nomenar Ferran López, que era el número dos dels Mossos durant l'etapa anterior, li va dir que esperava que complís amb la legalitat vigent, la Constitució i l'Estatut.

19.38 h

Testimonis proposats per Vox no declaren perquè estan sent investigats pel jutjat 13 de Barcelona

Dos dels testimonis proposats per l'acusació popular exercida per Vox s'han acollit al seu dret a no declarar perquè estan sent investigats pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, que té oberta una causa pels preparatius del referèndum. Es tracta del secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, i el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella. Un tercer testimoni demanat per l'acusació popular, el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, ha explicat al tribunal que la seva causa ha estat arxivada, motiu pel qual Vox ha acabat renunciant a prendre-li declaració com a testimoni.

16.58 h

Zoido: «L'actuació policial l'1-O va ser "proporcionada" a les circumstàncies»

L'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido ha dit aquest dijous que l'actuació de les forces i cossos de seguretat durant el referèndum il·legal de l'1-O a Catalunya va ser "proporcionada" donades "les circumstàncies" que van concórrer aquell dia.

Zoido ha comparegut en el judici del "procés" a petició del lletrat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, que el considera un testimoni clau en la seva estratègia de defensa per explicar la intervenció policial de l'1-O.

L'exministre ha volgut deixar clar que Interior va acordar enviar 6.000 policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya "en auxili" dels Mossos, "arran dels fets del 20S", protagonitzats per "aglomeracions i manifestacions" a tot Catalunya.

I així se li va traslladar a Forn el 22 de setembre: "Donades les circumstàncies que estaven concorrent, reforçarem la presència de Policia Nacional i Guàrdia Civil en missió d'auxili als Mossos i per complir com a policia judicial en tots aquells requeriments del TSJC".

16.00 h

El judici es reprèn amb la declaració com a testimoni de l'exministre Zoido

El judici pel procés independentista a Catalunya, que s'està celebrant al Tribunal Suprem, s'ha reprès a les 16.00 hores amb la declaració com a testimoni de l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, després que s'hagi aturat per menjar a les 13.30 hores .

La sessió del matí s'ha dedicat a les testificals del lehendakari Íñigo Urkullu, el diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Gabriel Rufián i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, compareguessin davant del tribunal.

Zoido és el primer dels cinc testimonis que estan previstos per a la tarda de la novena sessió.

Després de l'exministre serà el torn de l'exportaveu de EnComúPodem i CatECP Xavier Domènech; el secretari general de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta; el secretari d'Afers Socials i Família, Francesc Iglesias, i el director del CatSalut, Adrià Comella.

La testifical de l'exministre popular no estava prevista en un primer moment quan es va iniciar la vista oral, el passat 12 de febrer, però en el tràmit de qüestions prèvies es va acceptar la seva compareixença.

Va ser la defensa de l'exconseller català d'Interior Joaquim Forn qui la va sol·licitar, doncs, segons va afirmar l'advocat Javier Melero, la seva declaració és "imprescindible", ja que l'exministre va intervenir el passat 18 de gener durant més d'una hora a la Comissió d'Interior del Senat i allà va exposar un extens informe sobre l'activitat de tots els cossos policials durant el referèndum l'1 d'octubre de 2017 i en els dies anteriors.

12.56 h

Colau al Suprem: «Si estem aquí per l'1-O hi hauríem d'estar milions de persones»

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aprofitat la seva compareixença com a testimoni al Suprem per criticar la presó preventiva dels acusats i defensar que l'1-O va estar organitzat pels ciutadans. " Se'm trenca l'ànima de veure que Cuixart està aquí en presó preventiva com la resta d'acusats, si és per l'1-O hi hauríem d'estar milions de persones", ha afirmat. També ha exigit que s'aclareixi qui va donar l'ordre política de carregar l'1-O perquè creu que "no es va produir per iniciativa espontània". En aquesta mateixa sala, 24 hores abans Rajoy i Sáenz de Santamaría es van deslligar de qualsevol decisió operativa. També ha aclarit per què van cedir locals municipals per a l'1-O i ha explicat que van donar "suport polític" al referèndum perquè els ciutadans "poguessin votar sí, no o no votar". Colau considera que la suspensió del TC afectava només la "vinculació jurídica" del referèndum però "no els drets polítics".

12.34 h

Benach assegura que si hagués estat en el lloc de Forcadell «hauria fet el mateix»

L'expresident del Parlament Ernest Benach ha assegurat davant del Tribunal Suprem que si s'hagués trobat en el lloc de Carme Forcadell "hauria fet el mateix". Ho ha dit després que l'advocacia de l'Estat li hagi preguntat si s'havia trobat amb el cas d'un informe contrari amb els lletrats. "Eren moments polítics molt diferents", ha dit , però "en el cas que m'ho hagués trobat en aquesta legislatura, hauria fet el mateix". Benach ha explicat que durant els seus mandats "no es va donar el cas" que es tramités una iniciativa contra l'opinió dels lletrats de al cambra. En la seva declaració com a testimoni, Benach ha explicat que és una "funció fonamental" de la presidència de la cambra preservar els drets fonamentals dels diputats i que "tots" els presidents ho han "intentat" sempre. "Forma part de la nostra essència com a polítics i com a representants d'una institució que té una història molt llarga", ha afegit.

11.39 h

El tribunal acorda que no deixarà exhibir cap vídeo durant l'interrogatori dels testimonis

El tribunal que jutja l'1-O ha decidit que no deixarà exhibir vídeos als testimonis per poder-los interrogar. El president, Manuel Marchena, ho ha explicat quan la lletrada de Forcadell, Olga Arderiu, volia que un dels testimonis (l'exlíder de Podem, Albano-Dante Fachín) veiés unes imatges abans de fer-li unes preguntes sobre el ple del 6 i 7 de setembre. "La sala ha acordat que no és pertinent l'exhibició d'un vídeo perquè un testimoni respongui i valori sobre el que veu", ha manifestat Marchena, que apunta que aquests vídeos es podran abordar durant la fase de la prova documental. "L'esforç argumental no és per convèncer el testimoni a través d'un vídeo, sinó a la sala, i nosaltres ja els valorarem més endavant", ha emfatitzat Marchena. La lletrada de Forcadell ha formulat protesta.

11.34 h

Fachín diu que Podem va cridar a la «participació massiva»

L'exlíder de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachín, ha relatat al Suprem que la seva formació va fer una crida a la participació "massiva" l'1-O després de consultar la militància i que ho aprovessin per majoria (64%). Fachín -que ha declarat a proposta de la defensa de Cuixart i lluint un llaç groc- ha explicat que la independència no és "objectiu" del seu partit però que se sentien "interpel·lats" perquè la gent pogués votar el que considerés. Fachín ha recordat que 300.000 persones van votar 'no' en el referèndum i ha lamentat que la policia també va "picar" persones no independentistes que havien anat a votar. Sobre el 20 de setembre, ha explicat que era una concentració "plural" -"no era una manifestació independència a l'ús", ha dit- i que no va veure violència.

{C}

11.20 h

Rufián sobre la sortida de la comitiva judicial el 20-S: «És una 'fake news'»

El diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Gabriel Rufián ha qualificat de "fake news" que la comitiva judicial que feia l'escorcoll el 20 de setembre del 2017 al Departament d'Economia hagués de sortir per un edifici adjacent. "És una fake news com que el català està perseguit a Catalunya", ha assegurat en una resposta a l'acusació popular exercida per Vox. De fet, Rufián ha qualificat de "vergonya" que Vox estigui present com a part al judici i els ha titllat de "partit xenòfob i racista", fet que ha provocat que el president del tribunal, Manuel Marchena, li hagi cridat l'atenció. Rufián ha estat citat com a testimoni per la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha defensat que el 20-S no va veure violència i sí l'1-O per part dels cossos policials estatals.

10.38 h

Urkullu diu que mai va negociar res sobre un referèndum o el dret a l'autodeterminació

El lehendakari, Íñigo Urkullu, ha relatat al Tribunal Suprem que en els dies previs al 155 va fer "intermediació" per buscar una sortida al conflicte. En aquest context, ha afirmat que l'expresident Rajoy no va donar les "garanties" que demanava Carles Puigdemont que havia decidir convocar eleccions si el govern espanyol no aplicava el 155. Urkullu ha dit que Rajoy no li va donar cap resposta "taxativa", tot i que va "intuir" que l'expresident no es decantava per aplicar el 155. El lehendakari ha reconegut que va ser Puigdemont qui, el 19 de juny de 2017, li va demanar que "intervingués" i va constatar el "bloqueig total" entre els dos governs. Va arribar a fer cinc propostes de diàleg a tots dos executius per evitar la DUI i el 155 però ha negat que, en cap cas, va ser objecte de negociació ni el referèndum ni el dret d'autodeterminació. També ha dit que es va reunir a Moncloa amb Rajoy, tot i que l'expresident va dir al Suprem que no ho recordava.