L'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro va admetre en el judici del procés que no es pot descartar que es destinessin fons públics a l'organització de l'1-O, malgrat que la Generalitat tingués intervinguts els comptes perquè una anàlisi comptable «sempre pot resultar enganyosa». Durant la seva declaració com a testimoni davant el Tribunal Suprem, l'exministre va explicar que durant el 2016 i 2017 el Govern espanyol tenia un ferri control dels comptes de Catalunya i, quan el Ministeri que ell dirigia detectava «algun tipus d'irregularitat», ho denunciava.

Fins a set ocasions ho va fer davant la Fiscalia General de l'Estat o la del Tribunal de Comptes. Una quantitat que l'expresident del Govern Mariano Rajoy, que el va precedir en el torn de declaració, va elevar a nou.

Segons l'exministre, no és incompatible que es donin irregularitats malgrat la intervenció de comptes, ja que en el moment en què es detecten algunes es remet als investigadors, que estan assessorats per personal del Ministeri d'Hisenda. «El que han d'entendre és que una cosa és el control pressupostari i comptable i l'altre les investigacions dels tribunals», va explicar l'exministre. És més, no es pot excloure que s'hagin produït les esmentades irregularitats en aquest cas «per raó de què una anàlisi comptable i pressupostària sempre pot resultar defraudada o enganyosa i per això estan les investigacions de tipus policial i judicial».

A preguntes del fiscal, Montoro va fer referència a la famosa frase que va pronunciar aquells dies en la qual va reconèixer que desconeixia «amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos de l'1-O ni la manutenció de Puigdemont» però que estava segur que «no amb diners públics». El que volia dir, va explicar, és que la Generalitat «no tenia possibilitat» de convocar un referèndum amb fons públics, que «no podia fer-se materialment aquella convocatòria de referèndum perquè l'autoritat convocant no tenia pressupost».