L'expresident del Govern Mariano Rajoy va defensar de forma rotunda durant la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem que sempre va deixar clar en les seves converses amb la Generalitat de Catalunya -incloses les seves sis trobades amb l'expresident Artur Mas i en dues ocasions amb Carles Puigdmont- que en cap cas negociaria sobre un referèndum d'independència. El Govern «sempre va ser conscient» que «en cap cas havia de liquidar la sobirania nacional saltant-se la Constitució», va afirmar.

Es tractava de la segona ocasió en què Mariano Rajoy es veia en la tessitura de seure en una taula destinada a testimonis davant un tribunal. Ja ho va fer el 26 de juliol de 2007 davant la Sala Penal de l'Audiència Nacional, que va jutjar la primera etapa d'activitat de la trama Gürtel, tot i que en aquesta ocasió va ser exercint com a president i aquest dimecres ja fora del càrrec.

La seva declaració, que va sobrepassar una hora de durada, va comptar amb l'atenta vigilància del president del tribunal, Manuel Marchena, que va evitar que se li requerís sobre judicis de valor i va arribar a retreure a les defenses que el tractessin de sotmetre a un «examen jurídic».

Rajoy va responsabilitzar els líders independentistes de les lesions que van patir ciutadans i funcionaris de les forces i cossos de seguretat en aquella jornada.

«Jo lamento moltíssim aquestes imatges, no m'agraden ni aquestes ni altres i per això crec que l'obligació que tenim els dirigents polítics és treballar perquè no es donin les condicions perquè es tinguin lloc aquestes imatges».

L'expresident va admetre que hi ha la «possibilitat» que la Generalitat enganyés o ocultés al Govern que podia estar desviant diners públics per al finançament del referèndum il·legal l'1 d'octubre de 2017. «Una possibilitat és que s'hagués enganyat o ocultat algunes partides, però això li correspon ja als tribunals», va manifestar Rajoy. En aquesta línia, va considerar «excepcional» que es concentressin «milers de persones davant la Conselleria d'Economia on uns funcionaris estaven complint decisions ordenades pels jutges» o que davant la seu del TSJ de Catalunya es manifestessin 20.000 persones, o les situacions «d'assetjament» a policies, guàrdies civils o alcaldes no independentistes.