28 de febrer de 2019
28.02.2019
Diari de Girona

Urkullu sosté que ni Puigdemont volia la DUI ni Rajoy el 155

28.02.2019 | 14:28
Iñigo Urkullu, durant la seva intervenció.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha detallat aquest dijous les seves gestions d'"intermediació" entre els governs central i català, un procés en el qual creu que ni Mariano Rajoy ni Carles Puigdemont volien el 155 ni la DUI, encara que les "pressions" sobre el Govern perquè no convoqués eleccions van abocar a això.

Urkullu ha declarat com a testimoni en el judici del procés, a proposta de la defensa de l'exconseller de Territori Josep Rull, un dia després que l'expresident del Govern Mariano Rajoy, qui va assegurar que no hi va haver "cap mediació de res" entre el seu executiu i el català, però que "va escoltar molta gent" durant el procés.

El lehendakari va emprendre, ja al juny del 2017, la seva labor d'"enllaç" per aproximar Rajoy i Puigdemont en un conflicte català que temia que se n'estés "anant de les mans" i les va intensificar després del referèndum de l'1-O, especialment els dies previs al 27-O, quan el Parlament va aprovar la resolució sobre la DUI.

Urkullu s'ha mostrat convençut que Puigdemont no volia "de cap manera" seguir endavant amb la DUI i, durant les converses, també es va adonar que Rajoy "no era molt donat a l'aplicació de l'article 155, realment", encara que l'expresident mai va arribar a afirmar "taxativament" que desistiria d'activar-lo si es convocaven eleccions a Catalunya.

Segons el relat del lehendakari, arran de les seves gestions la matinada del 25 al 26 d'octubre del 2017 es va arribar a un "acord" per convocar eleccions, i Puigdemont li va confirmar la seva intenció de fer-ho el mateix 26 d'octubre al matí, una hora abans de la roda de premsa en què tenia previst anunciar-ho.

Aquell mateix matí, ha afegit, va parlar amb l'exconseller d'Empresa Santi Vila -que afronta una pena de set anys pels delictes de desobediència i malversació-, i aquest li va explicar que havia conversat amb el llavors ministre de Justícia, Rafael Catalá, qui li havia suggerit que mediés per evitar la DUI.

No obstant això, ha relatat el testimoni, cap a les 14 hores Puigdemont li va comunicar, "lamentant-ho", que "no podia procedir a l'acord" de convocar eleccions perquè "les persones que estaven manifestant-se a la plaça Sant Jaume se'ls estaven rebel·lant i també tenia pressió en el seu grup".

"En l'últim instant", ha revelat el president basc, va transmetre a Puigdemont que no podia oferir-li "garanties" que no s'aplicaria el 155 si renunciava a la DUI, però sí que tenia "una intuïció" que podria evitar-se la suspensió de l'autonomia.

Aquesta intuïció es basava, segons el lehendakari, en el fet que un cop dissolt el Parlament i convocades les eleccions, encara que el Senat acordés el 155, la "disposició" entre formacions polítiques "fes que no s'apliqués definitivament".

"Però no hi va haver una resposta taxativa per part de Rajoy", ha aclarit el lehendakari.

Urkullu ha explicat que el 19 de juny del 2017, vuit mesos després que Puigdemont anunciés un referèndum amb o sense acord amb el Govern, va començar la seva labor de mediació amb una reunió de quatre hores amb l'expresident català al Palau de la Generalitat.

"Em va manifestar la situació de bloqueig absolut en la relació entre els dos governs i em va sol·licitar que intervingués per intentar canalitzar la relació, a la recerca d'una solució acordada i pactada", ha afegit.

Aquell mateix dia, Urkullu es va reunir amb la llavors vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría a la sala d'autoritats de l'aeroport del Prat de Barcelona, cosa que, exactament un mes després, va propiciar una reunió de dues hores amb Mariano Rajoy a La Moncloa.

Des d'aleshores, ha prosseguit, "van ser moltes les converses i comunicacions", entre les que ha destacat una "breu trobada amb Puigdemont" el 26 d'agost, quan van coincidir amb motiu dels atemptats del 17A, i una telefonada amb Rajoy el 21 de setembre del 2017, l'endemà de l'escorcoll de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia.

A partir del 4 d'octubre, el lehendakari va rebre les trucades dels presidents del PNB i el PSE, que li demanaven mediar "des d'un plantejament de diàleg compartit amb altres presidents autonòmics", així com la de Santi Vila.

Per desbloquejar la situació, Iñigo Urkullu va anar "presentant propostes" al govern central i al català, entre quatre o cinc, que, ha puntualitzat, buscaven establir un "esquema de diàleg" que donaria peu després a un període de "tres mesos de distensió".

Urkullu, que ha destacat l'"absoluta receptivitat" que va trobar en Puigdemont als seus plantejaments, va mantenir comunicacions "escrites" amb l'expresident català entre els dies 20 a 23 d'octubre, així com comunicacions amb Rajoy.

Segons el lehendakari, durant les seves gestions el president del Govern espayol va mantenir una "actitud d'escolta, d'atenció, de resposta a les qüestions", però es va mostrar "reticent a qualsevol pas que pogués interpretar-se que aquell diàleg traspassés els límits de la Constitució. En cap cas parlem del dret a l'autodeterminació", ha afegit.

Urkullu va mantenir les seves tasques d'intermediació fins al 26 d'octubre, un dia abans que el Parlament aprovés la resolució sobre la declaració d'independència i que s'activés l'article 155 de la Constitució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit