Arran de les declaracions de Jordi Cuixart, el dimarts 26, Òmnium Cultural guanyà en poc temps 4.000 socis. Vaig anunciar aquí que parlaria de la desobediència civil. Deixà anar alguns eslògans: «L'objectiu de les manifestacions és que siguin massives», «El dret a votar es guanya votant», «La democràcia està per damunt de l'Estat», «L'autogovern està arrelat al sentit de pertinença dels catalans», «Prevalen els drets fonamentals a les suspensions del TC», «La disciplina de la no-violència ha caracteritzat sempre el moviment sobiranista»... Les xarxes ja el feien proper president de Catalunya. I acabà amb La cançó dels Invadits d'Apel·les Mestres: «No passareu! I si passeu,/ serà damunt d'un clap de cendra:/ les nostres vides les prendreu,/ nostre esperit no l'heu de prendre./ Mes no serà! Per més que feu,/ no passareu!» A la tarda „no en vam parlar en aquesta columna„ Carme Forcadell va fer una digníssima defensa dels drets dels parlamentaris amb el Reglament del Parlament a la mà. A Consuelo Madrigal, la fiscal, semblava interessar-li només el tema de la desobediència: tornà a incidir en les lleis de Referèndum (19/2017 i el seus respectius decrets 139 i 140) del 6-IX-17 i la de Transitorietat de l'endemà. Per a Forcadell, la llibertat del debat prevalia per damunt dels cinc requeriments del TC: prohibir parlar preventivament suposava fer entrar la censura al Parlament i posar en joc la separació de poders. Vam saber la diferència entre aprovació per lectura única i pel 83.3. I que passava als grups parlamentaris els dictàmens dels Lletrats i del Consell de Garanties Estatutàries (simplement consultius). I la intervenció seva el 20-IX-17 a Sabadell i l'endemà davant del TSJC, al passeig Lluís Companys. Calia demanar permís per a les concentracions segons la Llei de 1983? Llegim la Constitució: «Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L'exercici d'aquest dret no necessita cap autorització prèvia» (Art 21.1). Hi va haver DUI el 27-X? Un simple preàmbul sense pes jurídic, abans de dues propostes de resolució. Arguments factuals com els de Rull amb el tema del desembarcament de vaixells de «piolins». L'advocada Olga Arderiu acabà de deixar clar que la Presidència no pot anar contra la Mesa ni els grups parlamentaris. I que mig centenar de presidents de Parlaments d'arreu del món han declarat que haurien fet com ella.