El president del Parlament, Roger Torrent, va manifestar en el judici del procés que cap dels seus antecessors ha censurat les propostes parlamentàries i que, per aquest motiu, ell hauria actuat «exactament» igual que l'expresidenta Carme Forcadell. «No hi ha propostes de grups parlamentaris que es puguin censurar. Mai les hem censurat. Mai les han censurat els presidents que m'han precedit», va dir Torrent, que va comparèixer ahir com a testimoni en el judici del procés a petició de l'acusació popular que exerceix Vox.

Particularment, va dir, «mai les ha censurat la presidenta Forcadell» perquè «no podia fer una altra cosa que admetre a tràmit les propostes», ja que «no era res votat, no era una llei», sinó una proposta legítima que «s'ha de tramitar sí o sí». Torrent va al·legar ahir al Tribunal Suprem que la llei de transitorietat que es va aprovar a la cambra catalana el 7 de setembre del 2017, per facilitar el trànsit de l'autonomia a la República, mai es va fer efectiva ni va tenir efectes jurídics.

En aquest sentit, va apuntar que la llei de transitorietat, que es va aprovar en el tempestuós ple del 6 i 7 de setembre al costat de la llei del referèndum, pretenia buscar una «solució política» al «conflicte» entre Catalunya i la resta d'Espanya. També tenia com a objectiu, segons Torrent, buscar un espai de diàleg entre el Govern i la Generalitat i crear un «espai multilateral» en l'àmbit de la Unió Europea, així com donar seguretat al conjunt dels ciutadans i de les institucions catalanes.

«Sense efectes jurídics»

No obstant això, Torrent va precisar que aquesta normativa «mai» es va fer efectiva ni va tenir efectes jurídics: «Es va aprovar al Parlament, però més enllà d'això no va tenir efectes jurídics».

L'ex-lletrat major del Parlament de Catalunya Antonio Bayona va desmentir durant la seva compareixença les tesis de l'expresidenta de la Cambra Carme Forcadell i del successor d'aquesta, Roger Torrent, en afirmar que la mesa d'aquest òrgan sí que pot inadmetre iniciatives, ja siguin projectes de llei o de qualsevol altra naturalesa, per qüestions de fons si contravenen el Tribunal Constitucional. El secretari general Xavier Muro va sostenir que la mesa havia d'impedir la tramitació de les iniciatives en els casos en què la seva contradicció amb la llei fos «palmària i evident».

Saavedra (Cs) i Pérez (PSC)

Per la seva banda, el llavors vicepresident segon de la mesa del Parlament Jose María Espejo-Saavedra (Cs) va assegurar que els seus companys independentistes en aquest òrgan manifestaven que «no tenien per què fer cas de les advertències del Constitucional», ja entenien que el tribunal «no estava per damunt de les taules dels Parlaments».

En la mateixa línia, el llavors secretari segon de la mesa David Pérez (PSC) va ressaltar que hi havia una advertència «severa» per part del Constitucional perquè no tramitessin iniciatives del pla secessionista i va sostenir que la mesa ho hauria d'haver acatat.