05 de març de 2019
05.03.2019
Diari de Girona

Pérez de los Cobos defensa «l'ús exquisit de la proporcionalitat» dels cossos policials

El coordinador de l'operatiu de l'1-O diu que la relació amb Trapero era "difícil i tensa" i que el major actuava en la mateixa línia que Forn

05.03.2019 | 07:58





18:48 h

 


Pérez de los Cobos nega càrregues i actuacions «contra cap votant pacífic»

El coronel Diego Pérez de los Cobos ha negat davant del Tribunal Suprem que els cossos de policia estatals fessin càrregues durant l'1-O. En respostes a la fiscal  Consuelo Madrigal, ha afirmat que no van fer actuacions "contra cap votant pacífic" i tampoc contra nens, gent gran ni persones amb discapacitat. "Només contra les persones que miraven d'impedir l'accés al local", ha assegurat. Durant la seva declaració com a testimoni, ha defensat "l' ús exquisit de la proporcionalitat" dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i ha descrit que es van trobar un escenari de "situacions de violència molt greu" contra els agents. El coronel ha relatat que als col·legis hi havia " muralles humanes" on hi havia " grups perfectament organitzats".

17:36 h

 


Pérez de los Cobos: «Els dubtes sobre l'actuació dels Mossos hi eren des de feia molt de temps»

El coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil  Diego Pérez de los Cobos, ha explicat que tenia recels sobre l'actuació dels Mossos ja d'abans de la convocatòria de l'1-O. "Els dubtes sobre l'actuació dels Mossos hi eren des de feia molt de temps, els tenia tota la societat", ha explicat. El coronel ha relatat que la relació amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero (investigat a l' Audiència Nacional) va ser sempre "difícil i tensa" perquè va veure com una "ingerència" el seu nomenament per part del fiscal en cap de Catalunya i així ho va manifestar en diverses ocasions. També ha dit que l'actuació de Trapero anava en la línia dels plantejaments públics que feia l'exconseller d'Interior Joaquim Forn.

· Llegeix més

17:08 h

 


Puigserver diu que el Govern no es va oposar a l'ordre judicial d'aturar l'1-O

El secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, ha assegurat al  Tribunal Suprem que cap membre del Govern de la Generalitat es va oposar durant la Junta de Seguretat de Catalunya celebrada el 28 de setembre al compliment de la interlocutòria del TSJC, però que hi havia "discrepàncies d'interpretació". D'una banda, ha dit, la Generalitat posava per davant "la preservació de la normal convivència ciutadana", mentre que l'Estat creia que s'havien de fer "actuacions dirigides a impedir" el referèndum de l'1-O. I ha afegit que tampoc van dir que els Mossos impedirien el referèndum. Puigserver va ser el responsable del Departament d'Interior durant el 155 i ha assegurat que l'actuació dels comandaments dels  Mossos i dels càrrecs polítics no destituïts durant aquell període va ser "professional i lleial".

14:34 h

 


Munté nega que marxés del Govern per motius polítics

L'exconsellera de la presidència Neus Munté ha negat que sortís del Govern el juliol del 2017 per motius polítics perquè, segons ha remarcat, en aquell moment l'únic objectiu que hi havia sobre la taula era el referèndum pactat amb l'Estat. "Jo comparteixo aquesta via", ha manifestat a preguntes del fiscal. Munté ha al·legat motius personals, de falta d'ànim (havia mort el seu pare a l'abril, ha dit) i de "sobrecàrrega de feina". Tot i que la seva sortida es publiqués com un cessament, Munté ha dit que va "demanar el relleu". Preguntat pel fiscal si li feia "por" assumir responsabilitats penals per no atendre les advertències del TC, ha dit que no era por sinó "respecte". Tanmateix, ha afegit que no tenia la "sensació" que en aquell moment estiguessin desobeint el Tribunal Constitucional.



13.54 h

 


Millo revela el "parany del Fairy"

L'exdelegat del Govern espanyol a Catalunya Josep Enric Millo s'ha referit aquest dimarts durant la seva declaració en el judici del procés al Suprem al "parany del Fairy" com un dels tipus d'agressió que van patir els agents que van participar en el dispositiu que es va desplegar en la jornada del referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya. Consisteix a abocar detergent, perquè l'agent rellisqui i caigui a terra "i després li colpegin el cap", ha explicat.

12.23 h

 


Millo: La DUI no era una broma, ningú a Catalunya va pensar que era simbòlica

L'ex delegat del Govern Enric Millo ha contradit tots els acusats en el judici del procés en manifestar que la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) "no era una broma", sinó que "anava seriosament" fins al punt que "ningú a Catalunya va pensar que era simbòlica".



12.11 h

 


Millo culpa el Govern d'enviar els ciutadans com "muralles humanes" l'1-O per "impedir l'actuació de la policia"

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha culpat el Govern de fer una crida el mateix 1-O perquè els ciutadans anessin als col·legis a "defensar les urnes i els col·legis", fet que va provocar que hi hagués "veritables muralles humanes" per "impedir l'actuació de la policia".

11.44 h

 


Millo: "El clima de crispació feia preveure risc per a les persones l'1-O"

L'ex delegat del Govern a Catalunya Enric Millo ha sostingut aquest dimarts que el "clima de crispació" que es vivia en aquesta comunitat autònoma els dies previs al referèndum "feia preveure que l'1-O hi podia haver un risc per a la integritat física de les persones" si la votació s'acabava celebrant.

11.12 h

 


Millo ha assegurat que a Catalunya es van produir unes 150 accions amb un "clar component violent"

L'ex delegat del Govern Enric Millo ha assegurat que a Catalunya es van produir unes 150 accions amb un "clar component violent" per la seva agressivitat, assetjament, atacs a persones, fustigació, llançament d'objectes -alguns incendiaris- sota la premissa que "algú ens està atacant ".

11.01 h

 


Millo parla d'accions "violentes i organitzades" abans del referèndum i "d'amenaces i persecució" a jutges i policies

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha assegurat que a l'entorn del 20 de setembre i fins arribar al referèndum hi va haver accions "violentes i organitzades" i que existia un "clima de conflictivitat" al carrer que posava en "perill" el manteniment de l'ordre constitucional. Com a exemple, ha dit que s'havien llençat "objectes incendiaris" i que s'havien "perseguit i amenaçat" policies i també a ell mateix. "Em van escriure a la paret 'Millo muerte', no sé si això és violència però pacífic no és", ha explicat. També criticat que Govern, ANC i Òmnium fessin una crida el 20-S per "defensar les institucions". Segons Millo, suposava el "món al revés" perquè si es demana defensar institucions és perquè s'interpreta que "algú les està atacant". Sobre els CDR, ha explicat que "tenen una estructura", que no eren "espontanis" i que a dins hi ha "gent violenta".

10.53 h

 


Millo diu que va dedicar molt de temps al fet que Puigdemont oblidés el seu plantejament "suïcida" de fer el referèndum

El que va ser delegat del Govern a Catalunya Josep Enric Millo ha relatat aquest dimarts durant la seva declaració en el judici del 'Procés' al Tribunal Suprem que va dedicar molt de temps a tractar de convèncer a l'expresident Carles Puigdemont que s'oblidés la seva "plantejament políticament suïcida" de cercar la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. "Però a l'altra banda de la taula em vaig trobar una cadira buida, perquè no hi havia res més per a ell que no fos celebrar el referèndum".

10.11 h

 


Millo assegura que Junqueras li va traslladar que no era partidari que el referèndum "anés tan ràpid"


L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha assegurat aquest dimarts al Tribunal Suprem que l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras li va traslladar de manera no pública que no era partidari que el referèndum "anés tan ràpid" i que li va demanar que persuadís la resta de companya de Govern perquè "rectifiquessin". En la seva declaració com a testimoni, Millo ha relat que va intentar "persuadir" a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont perquè no convoqués el referèndum i que abandonés un "plantejament políticament suïcida".
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook