El judici del procés, en directe: Declaració de la secretària judicial

Una dissenyadora gràfica diu que va anul·lar una factura al Govern perquè la va citar la Guàrdia Civil

La dissenyadora informàtica Teresa Guix ha explicat que va decidir emetre una "factura negativa" a la Generalitat després de ser citada per la Guàrdia Civil. Guix ha explicat que va rebre l'encàrrec per part de Roc Fernández de dissenyar el web del Pacte Nacional del Referèndum i que va emetre una factura al maig del 2017. Posteriorment, al juliol d'aquell any, la va retirar perquè la Guàrdia Civil la va citar. "No m'havien citat mai, i després em va citar el jutjat d'instrucció número 13, la quantitat no era tan elevada, 2.700 euros, i vaig pensar que preferiria no tenir cap problema", ha explicat. També ha explicat que "se li va demanar" que un informàtic que va comprar les URL del web perquè aquest últim no tenia un contracte obert amb la Generalitat com sí tenia ella.

Dos informàtics relaten una reunió amb Junqueras i Puigdemont per proposar un sistema de votació

Dos informàtics que han testificat al Suprem, Vicente Nos i Quim Franquesa, han explicat que es van reunir amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Marta Rovira i una quinzena de persones més el 16 d'agost de 2017 al Palau de Pedralbes per presentar una proposta per una aplicació de votació electrònica que s'havia de fer servir per al vot a l'estranger l'1-O. Ningú els va concretar com cobrarien (el cost del projecte rondava els 500.000 euros) i van veure que el calendari era just i es van fer enrere. Han assegurat que no van cobrar res però que a la reunió ja els van avisar que no pagaria la Generalitat perquè "tenia els comptes intervinguts" i que ho faria "un tercer". Però que ja no els van concretar res més i es van fer enrere.

Tots dos han explicat que el seu "interlocutor" amb el Govern era l'exconseller de Governació Xavier Vendrell. De fet, Franquesa ha relatat que el va ser Vendrell qui el va trucar en primer terme, des d'un número desconegut i presentant-se amb el nom de Jordi. Va ser Franquesa qui es va reunir amb Vendrell a finals de juliol a un bar de Sant Joan Despí. En aquesta reunió, segons ha dit, els van dir que l'encàrrec seria "legal" perquè estaria emparat amb la llei del referèndum que el Parlament preveia aprovar properament.

· Llegeix més

Un hoteler de Reus que va allotjar policies reconeix concentracions però nega "pressions" per fer-los fora

Dos hotelers que van allotjar policies abans de l'1-O a establiments de Reus i Figueres han testificat a petició de la fiscalia. El propietari de l'hotel Gaudí de Reus, Alberto Fraile, ha reconegut "diverses" concentracions a les portes però ha negat "pressions" per fer-los fora. També ha explicat que marxen el 4 d'octubre un cop havia acabat la seva reserva. En canvi, l'administrador de l'hotel Travé de Figueres s'ha referit a dues concentracions "pacífiques" (de signe contrari) però ha relatat que van rebre diverses trucades amb "insults i amenaces" si no feien fora els policies. Van posar en coneixement dels agents aquesta situació i van haver de fer un "perímetre de seguretat" perquè no podien fer la feina "amb normalitat".

El responsable de l'hotel Gaudí de Reus reconegut que va arribar a allotjar fins a 110 policies entre el 12 de setembre fins el 4 d'octubre i ha reconegut que hi va haver "diverses" concentracions a les portes de l'hotel. A preguntes de la fiscalia, ha relatat que els manifestants cridaven proclames contra la policia com 'fora policia' i 'fora les forces d'ocupació' això com "insults".

Ha dit que de nit no es van produir i que simplement hi havia grups de 15 o 20 persones durant cinc minuts a fer-se "algunes fotos". Tanmateix, ha dit que no va rebre pressions per fer fora els agents i que van marxar quan va acabar la seva reserva.

Pressions per telèfon

Per la seva banda, un altre responsable d'hotel que va acollir policies, Sergi Travé (de l'hotel Travé de Figueres) ha explicat que sí van rebre pressions via telefònica. Travé ha demanat poder declarar sense que es fes pública la seva imatge. L'administrador de l'hotel Travé de Figueres, Sergi Travé, ha explicat que van allotjar més d'un centenar d'agents de la policia espanyola entre setembre i octubre de 2017.

A preguntes del fiscal Fidel Cadena, Travé ha explicat que es van fer dues concentracions davant de l'hotel, una d'estudiants per protestar per la presència dels agents i una altra de signe contrari, per donar suport a la policia espanyola. El responsable de l'establiment ha negat que es fessin actes "d'assetjament" cap als policies i ha afirmat que les concentracions eren "pacífiques". Tanmateix, la policia va establir un perímetre de seguretat per impedir que arribessin a la porta de l'hotel, segons ha recordat.

El propietari de l'establiment hoteler ha explicat que van rebre trucades amenaçadores per fer "pressió" perquè els agents marxessin. Sobre el contingut de les trucades, ha relatat que eren "des d'insults a alguna amenaça" de "boicot" a l'hotel. El responsable de l'establiment va comunicar aquesta "pressió" a la policia nacional, ja que, segons ha explicat, els impedia "exercir la feina amb normalitat".

12.21 h

La secretària judicial del 20-S relata que va tenir «por» i que era «impossible» sortir

La secretària judicial del 13 ha explicat que va tenir "por com qualsevol ser humà" durant els registres del dia 20-S quan va veure, des del terrat, la manifestació a les portes de l'edifici. Ha explicat que totes les ofertes que li van fer eren "indamissibles" perquè comportaven sortir per la porta principal on hi havia " un tumult", " una allau" i un "mar de gent". Montserrat del Toro ha explicat que s'hi va negar i que, com a última opció, va trucar al magistrat instructor, Juan Antonio Ramírez Sunyer. " M'has de treure d'aquí", ha explicat. Llavors, va ser el jutge qui va ordenar al major Josep Lluís Trapero que la tragués de l'edifici en mitja hora. Fins i tot, ha desvetllat que ella va arribar a demanar un helicòpter però que no era factible perquè al terrat hi havia moltes antenes. Finalment, ha explicat que va haver de saltar "un muret d'un metre" i "despenjar-se" per accedir al terrat del Teatre Coliseum, i sortir camuflada entre actors passada la mitjanit quan el teatre ja estava buit. "Vaig haver de córrer per entrar a un vehicle no logotipat dels Mossos perquè la manifestació estava a dos metres", ha explicat.

· Llegeix més

12.07 h

Pujol: «Els que parlen del Fairy l'haurien de fer servir per netejar-se la boca i la consciència bruta, baixa i indigna»

El judici de l'1-O i els testimonis dels comandaments polítics del ministeri de l'Interior i de l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo, han aparegut aquest dimecres al ple del Parlament per boca del portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol. El diputat ha criticat el seu "testimoni 'fake', i recordant la menció de Millo a l'ús d'un sabó rentaplats ha etzibat que "els covards que al judici parlen del Fairy haurien de fer servir el Fairy per netejar-se la boca plena de falsejats guionitzades i per netejar-se la consciència bruta, baixa i indigna". I és que per a Pujol, aquells que "neguen la sang i la brutalitat" i "obliden dels ordres de repressió que van donar" fan un "mal favor a la llibertat i l'ètica pública".

· Llegeix més

{C}

{C}

11.23 h

Buch: «L'Estat vol desprestigiar i perseguir el cos dels Mossos d'Esquadra»

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha opinat aquest dimecres que els testimonis al Suprem de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos busquen "desprestigiar" els Mossos d'Esquadra. És més, ha remarcat que "l'Estat vol perseguir el cos dels Mossos d'Esquadra" perquè "no se'l sent propi", i ha posat d'exemple el que va passar amb els atemptats del 17 d'agost. En declaracions a Ser Catalunya, Buch ha considerat "indignants" els testimonis de Millo i de Pérez de los Cobos. Al seu parer van "justificar la brutalitat policial" per mantenir el "fals relat" que sustenta l'acusació contra els líders independentistes.

11.10 h

El tribunal acorda que no s'emeti cap imatge de la declaració secretària judicial del 13

El tribunal del judici de l'1-O ha acordat que no s'emeti cap imatge de la declaració de la secretària del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, de manera que només es podria sentir l'àudio. És la segona vegada que es pren aquesta mesura, que ja es va aplicar amb el secretari general del Parlament, Xavier Muro. La fiscalia ha vist "necessària" la mesura perquè del Toro viu a Barcelona, fet que ha provocat la protesta d'algunes defenses. Per exemple, l'advocat Jordi Pina ha dit no està en desacord amb que no s'emeti la imatge però sí amb l'argumentació del ministeri públic, perquè s'està "criminalitzant" la ciutadania de Catalunya. El lletrat Andreu van den Eynde sí ha protestat per la mesura tot recordant que la sala va decidir donar "publicitat" al judici i que fins i tot això va afectar la "presència d'observadors". També ha qualificat la secretària com a " testimoni molt controvertit".

10.58 h

Pérez de los Cobos: «La resistència passiva es va tornar activa quan els policies arribaven als col·legis»

Diego Pérez de los Cobos, ha insistit que l'actitud dels ciutadans l'1-O estava encaminada a evitar l'actuació de la policia. El lletrat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, li ha recordat que consta en un informe entregat a un jutjat de Barcelona que parlés de resistència "passiva" als col·legis electorals. El coronel ha puntualitzat que això era el que es trobaven quan arribaven però en la "majoria de casos" aquesta actitud canviava a "resistència activa" quan arribaven els agents. "Conformaven un bloc humà, distribuïen tasques i alguns assumien el paper de fustigació als policies amb insults, agressions i llançament d'objectes", ha descrit el coronel. "El nombre de gent que va anar a votar no té interès, el més important és l'actitud", ha afirmat. Pérez de los Cobos ha reconegut que no es van plantejar demanar auxili a l'exèrcit.

{C}

{C}

10.15 h

Marchena evita més preguntes de les defenses a Pérez de los Cobos sobre si van existir càrregues policials l'1-O

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha evitat més preguntes de les defenses al coronel que va coordinar l'operatiu de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, sobre càrregues policials. Ha estat el lletrat Jordi Pina qui ha insistit si considerava que "25 policies usant defenses contra gent amb les mans alçades" no era un càrrega. Marchena ha impedit la resposta del coronel i ha retret al lletrat de Rull, Turull i Sànchez que ja havia respost en la sessió de dimarts dient que no hi havia hagut càrregues. Pina ha insistit i ha recordat al coronel que estava sota jurament i que podia cometre un delicte de fals testimoni. Això ha molestat Marchena, que ha demanat a Pina que no fes més advertències en aquest sentit perquè no era ell qui li havia de recordar que estava sota jurament perquè ja ho havia fet el tribunal. "Vostè no em pot interrompre a mi, jo sí que puc fer-ho; aquesta situació és impròpia de la seva trajectòria jurídica", li ha etzibat Marchena

10.10 h

Pérez de los Cobos desconeix si es va utilitzar gas pebre a Aiguaviva

L'advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha preguntat ha preguntat a Diego Pérez de los Cobos si tenia coneixement de la utilització de gas pebre per part dels cossos policials a Aiguaviva durant la celebració del referèndum. El coronel ha respost que ignorava "si es va fer servir gas pebre" al municipi gironí.

· Llegeix més

09.50 h

Forn reivindica la professionalitat dels Mossos

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha reivindicat aquest dimecres la professionalitat dels Mossos d'Esquadra i dels seus comandaments després dels testimonis al Tribunal Suprem de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar l' actuació policial l'1-O. "Després d'escoltar ahir Millo i Pérez de los Cobos només em venen ganes de destacar i reconèixer la professionalitat i el rigor del cos de Mossos i dels seus comandaments", ha apuntat Forn a través de Twitter, on ha destacat l'"orgull" que sent d'haver estat el seu responsable polític. "Gràcies Mossos", ha afegit.

Després d'escoltar ahir @EnricMillo i Pérez de los Cobos, només em venen ganes de destacar i reconèixer la professionalitat i el rigor del cos de Mossos d'Esquadra i els seus comandaments, i l'orgull que sento d'haver-ne pogut ser el seu responsable polític.
Gràcies @Mossos!
— Joaquim Forn (@quimforn) 6 de març de 2019

09.38 h

Xuclà diu que Millo va demostrar «molt desvergonyiment»

El diputat del PDeCAT al Congrés dels Diputats Jordi Xuclà ha carregat contra l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo que dimarts va comparèixer davant del Tribunal Suprem. "Va demostrar tenir molt desvergonyiment polític, intel·lectual i moral en l'evolució dels seus plantejaments", ha dit Xuclà en una atenció als mitjans aquest dimecres al matí. El diputat del partit demòcrata ha criticat la "incoherència en l'evolució política" de l'exdiputat del PP, i ha recordat el seu passat com a portaveu adjunt de CiU al Parlament. Xuclà ha afirmat que Millo hauria de tenir "una mica més d'humanitat" amb els seus excompanys diputats acusats de rebel·lió. A banda, el diputat del PDeCAT ha afirmat que les mencions a l'exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero durant el judici de l'1-O generen "indefensió".

Serveis d'utilitat

Inici

Més Notícies

Compartir

La secretària judicial del 20-S relata que va tenir «por»

Montserrat del Toro explica que va recórrer com a última opció al jutge d'instrucció, que li va donar mitja hora a Trapero per treure-la de l'edifici