L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va desatendre l'avís dels Mossos d'Esquadra de parar l'1-O per risc que es produís una "escalada de violència", al·legant que tenien un "mandat del poble" i una decisió del Govern per a portar-ho a terme.

Així ho ha apuntat avui al Tribunal Suprem el cap de la Comissaria d'Informació dels Mossos d'Esquadra durant l'1-O, el comissari Manuel Castellví, que ha sostingut que la cúpula del cos va advertir al Govern que complirien amb el mandat judicial d'impedir el referèndum.

Segons Castellví, després que la cúpula dels Mossos intentés "dissuadir" el 28 de setembre Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Joaquim Forn perquè no seguissin endavant amb l'1-O, l'executiu no els va fer cas, per la qual cosa van sortir de la reunió convençuts que el referèndum se celebraria.

"El que vam fer és deixar ben clar que nosaltres actuaríem en compliment d'aquell acte (que els ordenava impedir el referèndum)", ha assegurat Castellví, que ha confessat que va sentir "frustració" al saber que el Govern seguiria endavant amb l'1-O.

Un comandament de Mossos admet actituds impròpies en agents del cos l'1-O

El cap de la Comissaria d'Informació dels Mossos l'1-O, el comissari Manel Castellví, ha admès aquest dijous que aquell dia va veure per televisió imatges d'agents del cos amb "una actitud que no era d'acord amb el comportament que ha de tenir un policia".

Castellví, el primer comandament dels Mossos durant l'etapa del major Josep Lluís Trapero a comparèixer com a testimoni en el judici del "procés" al Tribunal Suprem, ha reconegut aquestes actituds impròpies després que el fiscal Javier Zaragoza li ha preguntat si va tenir coneixement d'enfrontaments d'agents de la policia catalana amb efectius de Policia Nacional i Guàrdia Civil l'1-O.

Castellví va retreure al Govern que tractés l'1-O com una "jornada electoral" i va avisar de "violència

El comissari de Mossos Manuel Castellví ha explicat al Suprem que en una reunió el dia 28 de setembre amb Puigdemont, Junqueras i Forn va retreure al Govern que estiguessin fent declaracions públiques sobre el referèndum perquè "no s'atenien a la realitat" ja que l'1-O estava suspès pel TC. "Estaven enviant missatges de tranquil·litat a la població com si fos una jornada electoral", ha manifestat. També va plantejar la "preocupació" per escenaris que es podien donar l'1-O. Un d'ells preveia que hi hagués "moments de tensió que podien acabar amb una escalada de violència". Tot i reconèixer que les crides eren pacífiques, van avisar que quan es presentés la policia "l'actitud passiva dels grups es pot transformar en activa". Castellví també ha dit que abans de l'1-O no es va tancar cap escola perquè no van detectar que es fessin activitats relacionada amb el referèndum.

L'excap de la Guàrdia Civil desvela que les "armes llargues" als cotxes del 20-S eren per disparar pilotes de goma

L'excap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, ha revela que les "armes llargues" que hi havia dins dels cotxes del 20-S eren per disparar "projectils de goma" per part de la unitat d'antidisturbis però que no portaven "munició convencional". Ha relatat que hi havia un "equip de seguretat" que donava protecció a la comitiva i que va estar custodiant els vehicles fins que "humanament va ser possible" i que llavors, per la massa de gent, el cap ordena "observar els vehicles des de dins de la conselleria". També ha reconegut que no van posar cap precinte al voltant dels vehicles, tot i que sí ho van fer en d'altres vehicles que estaven registrant altres punts el mateix dia 20 de setembre (hi va haver fins a 41 registres). A preguntes del lletrat Jordi Pina, Gozalo ha negat rotundament l'ús de gas pebre però sí ha dit que unitats espacials de control de masses van usar "esprais de defensa personal" l'1-O.

14.20 h

Gozalo relata que els ciutadans "li tenien ganes" a la Guàrdia Civil pel 20-S

L'excap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, ha assegurat davant del Tribunal Suprem que l'1-O els ciutadans concentrats davant dels col·legis "tenien ganes" al cos armat, perquè és el que va actuar com a policia judicial el 20-S i en les accions per comissar material electoral i de propaganda relacionat amb el referèndum. Durant la seva declaració com a testimoni, ha assegurat que en molts col·legis on van actuar es van "veure obligats" a actuar amb contundència per l'actitud "virulenta" dels concentrats. També ha acusat els CDR d'utilitzar un "llenguatge prebèl·lic" quan feien crides a "defensar les urnes, la república o el referèndum". Sobre els Mossos, ha insistit en "inacció" i "passivitat" i ha assegurat que l'1-O anaven vestits de carrers i sense elements de protecció propis dels antidisturbis.

14.08 h

La secretària judicial denuncia la difusió de la seva foto i dades personals a Internet

La lletrada de l'Administració de Justícia del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, ha presentat aquest dijous una denúncia als jutjats de guàrdia per la difusió de la seva fotografia i dades personals a través de les xarxes socials després de declarar com a testimoni al Tribunal Suprem. Segons han indicat fonts fiscals, després d'aquesta denúncia al jutjat, la Fiscalia Superior de Catalunya, així com la Fiscalia de Barcelona, procediran a arxivar immediatament les diligències incoades aquest mateix dijous per aquests fets, en haver-se judicialitzat el cas. En el decret d'obertura de diligències, el fiscal superior, Francisco Bañeres, ha indicat que les publicacions sobre Del Toro van acompanyades d'indicacions que poden facilitar-ne la localització i de textos que "inciten expressament a l'exercici de la violència física sobre la seva persona, a part d'altres de naturalesa clarament ofensiva i vexatòria".

12.28 h

Trapote reconeix que no van entrar a registrar la CUP perquè esperaven una ordre judicial que se'ls va "denegar"

Sebastián Trapote ha reconegut que no van arribar a entrar a registrar la seu del CUP el dia 20 de setembre del 2017 perquè esperaven una ordre judicial que se'ls va "denegar". A preguntes del lletrat Àlex Solà (de l'equip de Cuixart), Trapote ha defensat que actuaven emparats per una instrucció de la fiscalia que els ordenava comissar material "de propaganda" del referèndum. Trapote diu estaven vigilant l'edifici perquè tenien "sospites fundades" que hi havia "nombrós material" i que així ho van comprovar quan van interceptar una furgoneta amb material procedent de la seu. Després, van "assegurar" l'edifici durant hores i van demanar ordre judicial per entrar. "Vam estar hores esperant però se'ns denega", ha reconegut Ha defensat, però, que en tot moment hi va haver "llibertat de moviments" a la seu.

12.03 h

El Suprem cita el 14 de març com a testimoni Josep Lluís Trapero

El Tribunal Suprem ha citat com a testimoni per al 14 de març a les quatre de la tarda l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero. El major està pendent de judici a l'Audiència Nacional, acusat de rebel·lió. Per tant, es pot negar a declarar o pot escollir, en suport de la seva lletrada, Olga Tubau, quines preguntes vol respondre i quines no. Aquella tarda també declararan l'exnúmero 2 d'Economia, Josep María Jové (investigat al TSJC), l'exsenador d'ERC i jutge, Santiago Vidal, i el comissionat per la Transició Nacional, Carles Pi i Sunyer (els dos últims investigats al 13 de Barcelona). També declararan el dimarts l'instructor i el secretari dels atestats de la Guàrdia Civil, a petició de la fiscalia, l'advocació i la defensa de Forn. .

11.28 h

Trapote relata «reaccions violèntes», «actuacions organitzades» i «agressions» l'1-O

Sebastián Trapote ha relatat que els agents es van trobar "reaccions violentes", "actuacions organitzades", "cadenes humans" i "agressions" als col·legis electorals l'1-O. Segons ha relatat, hi havia persones "encaputxades" i que "agredien i empenyien" els agents per impedir que actuessin. A més, ha dit que no només tenien com a funció dificultar l'entrada sinó també la sortida dels agents. "Si era difícil entrar era pitjor sortir perquè com a conseqüència de la intervenció els ciutadans de fora estaven enrabiats i les reaccions eren més violentes i les unitats s'han d'emplear de manera no contundent però més forta per poder-se replegar i no quedar rodejats", ha detallat. També ha acusat els Mossos "d'inacció", de "posar problemes a l'actuació" i "d'avisar" els concentrats. "Totes les incidències estan recollides a les actes", ha dit.

El judici del procés, en directe: Declaracions de Sebastián Trapote

El judici del procés, en directe: Declaracions de Sebastián Trapote

10.43 h

Trapote acusa el Govern i les entitats d'enviar ciutadans a "bloquejar" col·legis

El cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l'1-O, Sebastián Trapote, ha acusat el Govern i les entitats independentistes de fer una "crida" als ciutadans perquè anessin als col·legis electorals "massivament" per "bloquejar l'entrada" dels locals i "impedir" l'acció dels cossos de seguretat. Durant la seva declaració com a testimoni al Suprem, Trapote ha fet un relat d'aquells dies en la línia del coronel Diego Pérez de los Cobos, ha dit que no va arribar a tenir mai el pla d'actuació dels Mossos i ha acusat el major Josep Lluís Trapero de tenir "reticències" a ser coordinat per un membre del Ministeri de l'Interior. De fet, ha reconegut que dies abans de la jornada del referèndum ja tenien un pla preparat en cas que els Mossos no actuessin o fessin un pla "insuficient", perquè ja tenien "indicis" que es podia donar aquesta situació. Ha afegit que ho van "comprovar" el dia 1 al matí.

10.30 h

L'exdirector general d'Unipost s'acull al dret a no declarar

L'exdirector general de l'empresa de missatgeria d'Unipost, Pau Raventós, s'ha acollit al dret de no declarar al judici de l'1-O que se celebra al Tribunal Suprem. La seva declaració estava previst per dilluns 11 de març, però finalment s'ha fet aquest dijous a l'inici de la sessió. Estava citat com a testimoni a petició de la fiscalia i l'acusació popular (VOX) però, pel fet d'estar investigat en un altre procediment, té dret a no sotmetre's a l'interrogatori. En la declaració al jutjat 13 de Barcelona el passat 25 d'abril, Raventós va explicar al jutge que l'encàrrec de la Generalitat entrava dins del contracte marc -que es renovava any a any almenys des del 2015- i que no van saber que els enviaments eren per l'1-O fins que la Guàrdia Civil va obrir les cartes certificades. També va recordar que és delicte obrir el correu postal sense autorització judicial, i que per això desconeixien el contingut dels sobres.