Ahir, després del pas fugaç de Pablo Raventós Sáenz, exadministrador d'Unipost, que no volgué declarar per estar encausat en un altre procés, l'estrella testifical fou Sebastián Trapote Gutiérrez, ex-comissari en cap de la Policia Nacional de Catalunya (amb responsabilitats per la mort del jove mecànic José Luis Herrero, cas sobresegut el 6-XII-1977, però amb sentència de la sala 3a del Suprem del juliol de 1983: indemnització de 42.000 ? d'indemnització a la vídua). L'home repetí la cançó enfadosa dels criteris d'actuació policial (congruència, proporcionalitat, oportunitat, racionalitat); en canvi, es trobà amb gent estructurada per impedir l'entrada de les FCSE amb «agressivitat i virulència». Ara, no pogué assegurar que hi hagués una xarxa organitzada entre els centres, com li volia fer dir Ortega-Smith (Vox). Un cop més, no entenia que la «convivència ciutadana» anava per davant del fet d'impedir el referèndum segons mandat de la jutgessa Mercedes Armas (27-IX-17) i la darrera instrucció de la Secretaria d'Estat («seguretat» davant de «l'eficàcia»), com va entendre el Major Trapero (poc menys que culpable de tot).
Vam saber que hi havia polis rastrejadors informàtics i informadors de paisà des de les 7 del matí de l'1-O. Vist que les parelles de Mossos estaven inactives, es deixà córrer el pla A d'auxiliar i col·laborar amb ells i s'inicià el pla B, pensat per actuar autònomament. Àngel Gozalo, ex-coronel en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, repetí la cançó, només que en comptes d'una actuació «autònoma» la denominava «independent» (alguns mossos, a preguntes de Vox, haurien actuat fins i tot contra la GC!). Ara bé, resultà que la desconfiança envers la policia autonòmica, de la qual es començà a malfiar el 19-IX per l'afer a Unipost, ja venia de les instruccions del fiscal J. M. Romero de Tejada (mort el 27-XI-17), la qual demanava «unitats de reserva per si havien d'actuar motu propio» (instruccions 23/25-IX). És a dir, que l'actuació de les FCSE pel propi compte venia avalada per les reticències de Fiscalia, molt abans del mandat d' Armas, cosa que deixa entendre moltes coses. Per exemple, la impunitat amb què van actuar.
